Resultats de la cerca

Membre del Centro Cultural de los Ejércitos y de la Armada, destacà en la modalitat de floret, en la qual es proclamà tres vegades campió de Catalunya 1952, 1954, 1961, tot i que també aconseguí medalles en espasa i sabre Fou campió d’Espanya militar de floret 1952 i guanyà la Copa del Generalísimo 1954 formant part de la selecció catalana, amb la qual participà en diversos enfrontaments internacionals Com a àrbitre participà en l’Espanya-Suïssa de la Copa Ciutat de Barcelona 1957 Fou membre de la comissió gestora que regí la Federació Catalana d’Esgrima 1956-59, i vocal de la Reial Federació…

Fundada el 1968 sota la presidència de Josep Mas Martí, el substituí Josep Serratusell Sota la seva gestió, l’any 1972 s’aconseguí la pista de pesca simulada que ha estat referència de tot l’Estat Espanyol, en què s’han celebrat, any rere any, la majoria dels Campionats d’Espanya de l’especialitat També destacà en la modalitat de mar-costa, en la qual aconseguí el Campionat d’Espanya de clubs Alguns dels seus esportistes més destacats han estat els germans Antoni i Martí Barnils, Joan Puigví, Rafael Baqué, els germans Pere i Francesc Totusaus, Leandre Hernández i Mateo Ferrer, tots amb…

Es formà en el Centre d’Esports Sabadell i jugà amb el primer equip 1924-27 Tot seguit fitxà pel Club de Futbol Badalona 1927-30 i després retornà al Sabadell 1930-37 Extrem dret, per la seva habilitat i baixa estatura era conegut com la rateta de la Creu Alta Guanyà un Campionat de Catalunya 1934, aconseguí un ascens a segona divisió 1932-33 i disputà la final de Copa 1935 En la temporada 1946-47 passà a dirigir el Sabadell a primera divisió, que es classificà en tercer lloc després de no perdre cap partit a la segona volta Continuà entrenant el conjunt vallesà la temporada 1947-48

El seu precedent data del 1918, any en què l’Associació Barcelonesa celebrà un torneig d’esgrima durant les festes de la ciutat Fou durant molts anys el torneig de més prestigi organitzat per la Federació d’Esgrima de Catalunya Hi participaren els millors tiradors catalans i espanyols, i fins i tot alguns campions olímpics i mundials Es competí en categoria masculina, en les tres armes, i de vegades en floret femení Tingué diversos noms Torneig Verge de la Mercè, Torneig Internacional Nostra Senyora de la Mercè, etc i als anys vuitanta, amb la recuperació del Trofeu Ciutat de Barcelona, deixà…

Fou fundat el 1969 arran de la fusió entre l’Associació Ciclista Collblanc, el Club Ciclista Marina i el Club Ciclista Santa Eulàlia El seu primer president fou Joan Salvador 1969-70, tot i que el seu dirigent històric fou Pedro Zamora 1972-2004 Creà diversos equips de competició sota diferents patrocinis, d’on sorgiren ciclistes com José Recio, Celestino Prieto, Jaume Vilamajó, Jesús Montoya, Antonio Esparza i Joaquim Rodríguez Entre les curses que ha organitzat destacà el Critèrium de l’Hospitalet per a ciclistes professionals, el Ciclocròs de l’Hospitalet, el Premi Inauguració, des del…

Començà en l’equip Espanya Industrial i tot seguit fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, que el cedí al Mallorca 1948-49 i al Girona Futbol Club 1949-51 A la meitat de la temporada 1950-51 fou reclamat per l’Espanyol, amb el qual disputà la resta d’aquella temporada i la següent 1951-52 Jugà d’interior Disputà 14 partits de Lliga amb el conjunt blanc-i-blau i marcà 4 gols Després, jugà en la Unió Esportiva Sant Andreu 1952-53, la Balompédica Linense 1953-54, l’Hèrcules d’Alacant 1954-57, l’Oviedo 1957-59, l’Avilés 1959-60 i, finalment, el CE Mataró 1960-67

S’inicià a l’OAR Gràcia de Sabadell Jugà una temporada al Mades de Castelló, a la divisió d’honor, i deu temporades al Mislata valencià, amb el qual guanyà la Copa de la Reina i fou finalista de la Recopa d’europa Fitxà dues temporades per Le Havre francès, i posteriorment jugà cinc mesos al Montcada, una temporada al Bera Bera i una altra a l’Iznalloz, sempre en la màxima categoria Passà al Marina Park, dues temporades a la primera estatal i dues a la divisió d’honor, i, tot seguit, jugà a l’Amposta dues temporades a la primera estatal Fou quatre cops internacional

S’inicià vers el 1976 caçant amb aus rapinyaires i reintroduint-les posteriorment a la natura El 1983, en collaboració amb el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, endegà el primer projecte privat de cria en captivitat de Catalunya L’any 1986 inventà la tècnica d’inseminació artificial d’ocells rapinyaires usada avui dia a tot el món Obtingué els primers peregrins nascuts en captivitat a Catalunya i els primers híbrids, com el primer híbrid de xoriguer i falcó sagrat Fou un dels fundadors de l’Associació de Falconers del Bages 1986 Gestiona el centre de reproducció…

S’especialitzà en salts d’obstacles tot i que competí en altres disciplines hípiques com el raid Guanyà la medalla de bronze en el Campionat d’Espanya de salts per equips en categoria juvenil 1975 i l’any següent es proclamà subcampió de Catalunya de salts També fou medalla d’or per equips en el Campionat d’Espanya de les Autonomies de raid hípic 2010 Participà en el Campionat del Món de raid per a cavalls joves 2006 Entre el 2007 i el 2010 formà part del top ten en nou raids internacionals CEI Fou membre de l’equip espanyol juvenil de salts 1976

Format al Club Hoquei Lloret, jugà amb aquest club i el CHP Blanes a la divisió d’honor, tot i que destacà com a entrenador Al final del 1999 fitxà pel Blanes com a ajudant i passà a ser-ne el primer entrenador el 2001 Aquell mateix any guanyà la Copa del Rei, primer títol en la història de l’entitat Posteriorment fou entrenador del Mieres asturià i segon tècnic del Lloret i del Reus, amb el qual va guanyar la seva segona Copa del Rei 2006 També formà part del cos tècnic de la Federació Catalana de Patinatge i entre el 2007 i el 2010 dirigí el Club Patí Tordera