Resultats de la cerca

Fundada a Barcelona per Josep Ribas Sanpons, fou una de les primeres tribunes de l’anomenada cultura underground a l’Estat espanyol Entre la nòmina de collaboradors de la primera època s’hi troben Toni Puig, Ferran Mir, Lluís Racionero, Quim Monzó, Santiago Soler i Amigó i Ramon Barnils La revista conjuminà un discurs polític avançat amb la divulgació d’estils de vida alternatius Es publicà en dues èpoques, entre 1974-80 i 1987-99, amb el colofó d’un número especial l’any 2004

Fill del mestre d’obres Josep Callís i Collell, i nebot del també mestre d’obres i escriptor Marià Callís i Collell , fou mecànic de professió Treballà a la fàbrica Hijos de Rogelio Rojo, de Masquefa, i formà part, junt amb altres treballadors, del Comitè Obrer de Control de l’empresa designat pels mateixos propietaris per evitar la collectivització durant la Guerra Civil del 1936 El 27 de novembre de 1936 fou nomenat alcalde republicà de Masquefa, i en acabar la contesa fou represaliat

Consta de més de 200 espècies, la majoria pròpies de la regió holàrtica La prímula de muntanya Pelatior , de flors d’un groc pàllid, es fa, escassament, en boscs i prats de muntanya mitjana La prímula vera Pveris , de flors d’un groc viu, és comuna en fagedes, rouredes, prats, vorades i clarianes de bosc, etc, de la muntanya mitjana La prímula viscosa o violer de Sant Josep  Pviscosa , de fulles amb pèls glandulars viscosos i de flors purpúries, creix en fissures de roques silícies, als Pirineus

N'hi ha precedents grecs i àrabs i en la literatura europea dels segles XVII, XVIII, XIX Lewis Carroll i començament del XX Rafael Noguera i Oller en publicà el 1905 en el recull poètic Les tenebroses però qui el divulgà en la poesia moderna i li donà el nom a partir del 1914 fou Guillaume Apollinaire Calligrammes , 1918 Fou conreat per la majoria dels poetes avantguardistes entre els catalans, Josep M Junoy ja el 1916, Joaquim Folguera, Joan Salvat-Papasseit i Carles Sindreu

N’han estat presidents Josep Vives 1978 i Alexandre Olivar, el qual fou succeït el 2003 per Miquel dels Sants Gros i Pujol Miquel Coll i Alentorn hi fou el delegat de l’Institut Posteriorment el càrrec l’ocupà Marc Mayer El 1991 en foren aprovats els estatuts Publica treballs d’investigació, des del 1977, a la collecció Miscellània Litúrgica Catalana També destaca l’obra Biblioteca Litúrgica Catalana , consistent en una reproducció facsímil de l’ Ordinarium Sacramentorum Barchinonense 1501 , amb una introducció d’Amadeu J Soberanas

Fill de Llorenç de Cabanyes i Bret, cabaler de can Cabanyes d’Argentona establert a Vilanova i la Geltrú, on es casà el 1755 amb Margarida Fuster Estudià al collegi de nobles de l’abadia de Sorese Llenguadoc El 1805 obtingué privilegi de noble del Principat Fabricant d’aiguardent, comercià principalment amb Nàpols i amb l’Amèrica del Sud Féu construir el mas Cabanyes, d’estil neoclàssic, prop de Vilanova i la Geltrú Fou pare de Josep Antoni, de Joaquim i de Manuel de Cabanyes i Ballester

Ordenat de sacerdot, fou mestre de capella de la catedral d’Urgell Estigué al servei de la infanta Isabel de Borbó al palau de La Granja Segòvia Els seus dos germans Josep Ferrer i Domènech Alcover 1880 — Toledo 1936 i Lluís Ferrer i Domènech Alcover 1882 — Toledo 1936 foren també sacerdots, organistes i compositors Lluís havia estudiat amb Joan a la Seu d’Urgell i fou mestre de capella 1929-36 de la catedral de Toledo Foren assassinats en esclatar la guerra civil de 1936-39

Germà de Josep Es llicencià en dret Fou membre del partit republicà federal i collaborà en el volum El libro del ciudadano 1877, dirigit per Francesc Pi i Margall Fundà i dirigí el setmanari La Barretina  1891 i collaborà, entre d’altres, a Un Tros de Paper  1865, L’Embustero  1866, La Campana de Gràcia 1870, Diari Català  1879 i El Diluvio  1879, on publicà unes inacabades Memorias de un veterano de la República  Utilitzà els pseudònims Antonet , Antonet Serra i Jepet de l’Orgue

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona 1939-41, amb Josep Civil, Joan Serra, R de Campany i A Sisquella, amb els quals freqüentà la Sala Parés Exposà individualment per primera vegada l’any 1942 Durant la dècada dels seixanta residí a Roma, on amplià estudis La seva pintura ha mantingut sempre un to de suavitat en els colors i en les formes que es palesa sobretot en les figures femenines o bé, ocasionalment, en paisatges i natures mortes

Els enginyers Josep Serrat i Bonastre, Rafael Campalans i Estanislau Ruiz Ponseti, entre altres, figuraren en la direcció docent mestres de taller i alumnes componien el consell de govern Durant alguns cursos donà acolliment als Estudis Universitaris Catalans, amb les classes de Pompeu Fabra, Francesc Martorell, Jordi Rubió i Balaguer i d’altres L’Ateneu organitzava, a més, cursos i conferències d’interès general, de caràcter gratuït L’activitat musical de l’Ateneu fou plasmada en l’organització de l’ Associació Obrera de Concerts