Resultats de la cerca
Es mostren 330790 resultats
província de Tarragona
Província
Demarcació administrativa de Catalunya, la capital de la qual és Tarragona.
És dividida en 5 partits judicials i 181 municipis 1987 El conjunt dels corregiments de Tarragona i Tortosa serví de base a la divisió provincial del 1833, tot i que exclou tot el sector de la Segarra i l’Urgell al S del riu Corb només Vallfogona i la rodalia de Santa Coloma de Queralt hi restà inclosa, i, en canvi, inclou la zona del Camp de Tarragona a l’E del Gaià i el Baix Penedès no costaner, fins aleshores del corregiment de Vilafranca la divisió del 1821 incloïa tot el Penedès, inclosa la vall de l’Anoia en canvi, Cubelles i Vilanova i la Geltrú, que pertanyien al…
Gramenet de Beranui
Llogaret
Llogaret en curs de despoblament del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca.
És situat a 1 303 m d’altitud, al vessant occidental de la serra de Sant Quiri L’església Sant Romà depèn de la de Beranui Al s XIX formà part dels municipis de Beranui i de Mont-ros
vall de Bagüenya
Coma de la vall de Benasc, al municipi de Saünc (Ribagorça), a l’E del massís de Bagüenyola; a l’altra banda del circ s’alça la tuca de Bagüenya (2 942 m), anomenada també de la Llàntia
.
És la capçalera de l’aigüeta de la Vall, emissari dels estanys de Bagüenya
riu de Gost
Riu
Afluent de la riera de Carme (Anoia) per la dreta.
Neix al vessant oriental de la serra d’Orpinell, i passa vora la Torre de Claramunt el castell d’aquest poble era conegut també com a castell de Riudegost
Morata de Jalón
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, drenat pel riu Jalón, al SW del Campo de Zaragoza.
L’economia es basa en l’agricultura de secà i de regadiu i es complementa amb indústries alimentàries, de la construcció i adoberies
Villafranca de Córdoba
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, situat al NE de la capital provincial.
Té cereals i oliveres, bestiar porcí i de llana
batalla de Brihuega
Militar
Acció militar de la Guerra de la Successió a les corones d’Espanya, esdevinguda a Brihuega (Guadalajara, Castella), el 9 de desembre de 1710.
En aquesta batalla, Felip V, amb les seves tropes castellanes, encerclà, a Brihuega, les forces aliades de Carles III, integrades per alemanys, portuguesos, catalans i holandesos i comandades per Stanhope Els felipistes atacaren diversos cops fins a obtenir-ne la rendició que es produí poc abans de l’arribada dels reforços aliats comandats per Stahrenberg Aquesta batalla, juntament amb la de Villaviciosa, afavorí molt el triomf de la causa filipista
Villarejo de Salvanés
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, situat a La Alcarria.
Agricultura de secà i de regadiu Esglèsia del s XVI Convent de Nuestra Señora de la Victoria de Lepanto, d’estil barroc El castell dels Caballeros de Santiago conserva la torre de l’homenatge Carrers i cases típics Posada de la Victoria
Usatges de Barcelona
Historiografia catalana
Aplec o recopilació de lleis de molt diversa procedència, recollides des dels s. XI-XII, la redacció definitiva de les quals data de l’any 1495.
Desenvolupament enciclopèdic És considerat un dels codis de dret feudal més antic i més important de l’occident europeu L’existència d’un primer codi al qual posteriorment s’anaren afegint altres lleis molt diverses fou advertit fa anys per un dels primers historiadors que n’estudià el procés de formació, l’alemany Ficker, i posteriorment, amb matisos, s’anà consolidant aquesta opinió en treballs de Conrad, GM de Brocà, F Valls i Taberner i, sobretot, de Guido Mor Malgrat tots els problemes cronològics que planteja el naixement dels Usatges, és clar que els articles més antics foren…
monestir de Fontfreda
Abadia
Important abadia cistercenca llenguadociana (Santa Maria de Fontfreda), al vessant septentrional de les Corberes, al SW de Narbona.
Fou fundada vers el 1097 pel vescomte Eimeric I de Narbona, i el 1146 s’integrà al moviment cistercenc per filiació a Grandselva El seu patrimoni s’estengué pel Termenès, el Perapertusès, la Fenolleda i el Principat de Catalunya L’esplendor màxima fou als s XII-XIV, i en foren monjos el legat contra els càtars Pèire de Castèlnòu i el papa Benet XII Les abadies de Poblet 1153 i de Vallbona d’Elna 1242 en foren filials Tingué, a més, alguns priorats, i fundà dos monestirs femenins a la diòcesi de Carcassona i el de l’Eula a la d’Elna Regida per comenda a partir del 1476, inicià aleshores la…