Resultats de la cerca

Membre del Tir Esportiu de Barcelona, guanyà el Campionat d’Espanya i de Catalunya per equips en diverses ocasions Fou campió de Catalunya en carrabina d’aire 1999 i carrabina 3 × 40 2001 Disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, diversos Campionats del Món i la Copa del Món 1991, en què aconseguí la medalla de plata en carrabina Formà part del cos tècnic de la federació catalana i l’espanyola de tir olímpic Fou seleccionador espanyol júnior

S’inicià al Club Natació Sitges i debutà en competició l’any 1999 El 2012 entrenava al Club Natació Balear Participà en quatre Jocs Paralímpics des de Sydney 2000 a Londres 2012 Aconseguí la medalla de bronze en 50 m lliure i 100 m esquena a Atenes 2004 i en 100 m esquena a Pequín 2008 Guanyà les medalles d’or en 50 m lliure i 100 m papallona i les de bronze en 100 m esquena i 200 m estils al Campionat del Món del Comitè Paralímpic Internacional 2002 També guanyà els 100 m lliure del Campionat del Món FINA 2003 i la plata en 100 m lliure i el bronze en 100 m esquena al Mundial de piscina…

S'inicià en la disciplina amb 9 anys, i començà a competir amb 14 anys Obtingué, entre d'altres, la primera posició en els Campionats d’Espanya 1987, 1988, 1989, en els de Catalunya 1987, 1988, 1989 i en diverses competicions internacionals Munic, 1987 Tenerife, 1988 Holanda, 1989 S'entrenà amb Lee Kyu-Hoong i al CAR de Sant Cugat Formà part de les seleccions catalana i espanyola Treballà com a monitora de taekwondo

Fou el primer navegant de l’Estat espanyol que participà en l’OSTAR 1976, regata que creua l’Atlàntic entre Plymouth i Newport, amb el Castañuela , i en la Parmelia Race 1979 amb el veler Ilusion , un recorregut d’11300 milles entre Plymouth i Freemantle amb escala a Ciutat del CapEl 1977-78 participà en la regata que fa la volta al mónWhitbread a bord del vaixell italià B&B Italia Ha estat campió de Catalunya de creuers i tres vegades campió d’Espanya Presidí la Reial Associació Nacional de Creuers espanyola i la Divisió de Vaixells d’Època Publicà Regata transatlántica en solitario…

Fent parella amb Jordi Mayral es proclamà campiona de Catalunya en les especialitats de balls llatins 2006, 2008, 2009, deu balls 2006-09 i estàndard 2008, 2009, i d’Espanya en deu balls 2007, 2009, 2010 i estàndard 2010 També fou subcampiona del món en balls llatins 2008

Es compleix que per a tot parell v , a , on v pertany a E i a pertany a A , li correspon l’element v + a de A , i que verifica les propietats L’espai afí s’estudia dins el context de la geometria analítica

Juntament amb els tocoferols, els tocotrienols tenen l’activitat antioxidant en medis lipídics característica de la vitamina E Com en els cas dels tocoferols, hi ha quatre tocotrienols alfa, beta, gamma i delta Els tocoferols i els tocotrienols comparteixen estructura i propietats, i es diferencien pel fet que els tocotrienols tenen tres dobles enllaços en la cadena lateral de la molècula Els tocotrienols es troben de forma natural en els olis vegetals comestibles i en alguns fruits secs, però en proporció molt més petita que els tocoferols

Titulat per la Universitat Presbiteriana Mackenzie de São Paulo 1954, en fou professor de la Facultat d’Arquitectura i Urbanisme des del 1961 És considerat el principal representant de l’escola paulista, juntament amb João Batista Vilanova Artigas La seva obra reivindica la vigència del projecte modern en el context brasiler La vocació social de les seves propostes recolza en la tècnica, tot generant uns espais en què l’estructura de formigó armat és el principal instrument de configuració La influència de Le Corbusier  i de l’arquitectura brutalista  es fa palesa en obres de gran audàcia…

A tot vector x de E assigna un valor ∥ x ∥ de manera que ∥ a x ∥ = | a | ∥ x ∥, i que, per a tot x, y de E , ∥ x + y ∥ ≤∥ x ∥ + ∥ y ∥ Si una seminorma compleix, a més, que ∥ x ∥=0 implica x = 0, aleshores es tracta d’una norma En ℝ 2 el pla, ∥ x , y ∥ = | x + y | és una seminorma que no és norma Tota norma és seminorma, però no inversament

Fill d’un immigrant català, estudià medicina a la Universidad Central de Venezuela, on es doctorà l’any 1838 Dedicat a l’estudi i al guariment de la  lepra , el 1943 entrà a dirigir la Leprosería de Cabo Blanco El 1944 s’incorporà a l’Hospital Vargas de Caracas El 1950 fou nomenat cap del servei de dermatologia d’aquest mateix hospital, i el 1946, director dels serveis antileprosos pel govern del seu país, als quals donà un gran impuls Fundador de l’Instituto Nacional de Dermatología 1972, que el 1984 passà a denominar-se Instituto Nacional de Biomedicina, fou membre destacat d’organitzacions…