Resultats de la cerca

Formà part del CA Laietània, l’Integra, el Playas de Castellón i l’ISS l’Hospitalet Fou quatre vegades consecutives campió de Catalunya 2005-08 i cinc del campionat català de llançaments d’hivern 2005-09

Competí pel Club Natació Barcelona i el CA Stadium En 400 m tanques fou campió de Catalunya 1953, 1955 i d’Espanya 1955 En 4×400 m amb l’equip del CN Barcelona, guanyà el Campionat de Catalunya 1954

Guarda el topònim del torrent de Vallvigil o de Vinardell, afluent, per l’esquerra, del Ter L’únic lloc habitat de l’antiga vall és ca n'Huguet Vell, que té al seu costat una capella del Roser

En temps de Genguis Kan era d’un grau inferior al de gran kan o cap suprem Després fou aplicat a diferents caps semiindependents del món islàmic En els documents medievals catalans sovint apareix en la forma ca

El nom prové de l’estel Sírius del Ca Menor, Canicula en llatí que indicava, quan s’aixecava al mateix temps que el Sol, l’inici de l’estiu aquesta coincidència fou celebrada pels egipcis i pels grecs

Vida i obra De formació autodidàctica, fou una figura destacada del moviment catòlic i regionalista illenc Fundà a Inca el Cercle d’Obrers Catòlics 1900 Des de l’any 1922 actuà en un regionalisme catòlic, proper a la Lliga Fundà, dirigí o collaborà a  Es Ca d’Inca  1900-04,  El Hogar , La Bona Causa  1904-05, Ca Nostra  1907-29, L a Veu d’Inca  1915-19, L’Ignorància  segona època, 1918-19 i Mallorca Dominical Fou també regidor de l’Ajuntament d’Inca 1920-23 i promotor o membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca, del Centre Autonomista i de Nostra Parla,…

Atleta del CA Martinenc, fou campió de Catalunya 1942 i subcampió d’Espanya 1943 dels 3000 m El 1942 accedí al primer lloc del rànquing espanyol d’aquesta mateixa prova El 1941 fou campió d’Espanya de cros per equips

Hi havia un castell, conegut com a castell de Sant Romà, que quedà integrat en el casal de ca l'Arnau Es conserva l’església dedicada al mateix sant, romànica, amb un absis semicircular del segle XII, bastida sobre la roca

Varietat d’apatita L’anàlisi química de la francolita dóna una apreciable quantitat de CO 2 un 5-6,5%, el qual hom suposa que és en part dins l’estructura, substituint el P, i en part també inclòs com a impuresa de calcita o aragonita La quantitat de F és superior a l’1%

Mineral del grup dels feldspasts, que cristallitza en el sistema triclínic Es presenta en grans irregulars i masses exfoliables, de color blanc o gris Té una duresa de 6 i una densitat de 2,62-2,76 L’esclat és de vidre o de perla De fet, les plagiòclasis constitueixen una sèrie que va des de l’albita pura NaAlSi 3 O 8 fins a l’anortita pura CaAl 2 Si 2 O 8 Aquesta sèrie acostuma a ésser dividida arbitràriament en sis espècies albita, oligòclasi, andesina, labradorita, bytownita i anortita Normalment hom estableix òpticament les diferències entre les espècies Les plagiòclasis presenten macla…