Resultats de la cerca
Es mostren 4167 resultats
Llorenç Planes

Llorenç Planes
Literatura catalana
Escriptor, activista cultural i polític.
Enginyer agrònom, exercí de professor al Liceu agrícola de Tesà Rosselló Responsable de la secció d’agricultura de la Universitat Catalana d’Estiu 1973, contribuí a l’acostament difícil entre agricultors de banda i banda de la frontera d’estat i a la confrontació dels seus problemes El 1992 fou guardonat amb la Medalla de l’Agricultura Catalana de la Generalitat de Catalunya Pròxim a les posicions del Grup Cultural de Joventut Catalana i, posteriorment, de les del Comitat Rossellonès d’Estudis i d’Animació CREA, publicà El petit llibre de Catalunya…
,
enquestes d’usos lingüístics
Lingüística i sociolingüística
Estudis sociolingüístics comparables per Catalunya, les Illes Balears, Andorra, la Franja, la Catalunya del Nord i l’Alguer fets entre els anys 2003 i 2004.
Juntament amb l’enquesta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua del 2004 configuraren el primer estudi comparatiu realitzat simultàniament als territoris de llengua catalana
Trofeu Dues Catalunyes
Rugbi
Competició de rugbi disputada l’any 2000.
Organitzat per les federacions de rugbi de Catalunya i de la CatalunyadelNord, hi participaren clubs de Catalunya i del Rosselló, i tingué com a vencedora la Unió Esportiva Santboiana
Adrienne Cazeilles
Educació
Ecologia
Literatura francesa
Mestra i escriptora en llengua francesa.
Exercí de mestra a la CatalunyadelNord i des del 1978 es dedicà especialment a l’estudi i a la divulgació de qüestions frontereres, la condició femenina a la CatalunyadelNord i l’ecologia, en particular a la seva regió natal, els Aspres Participà en una històrica emissió de televisió, intitulada Quatre femmes dans le Roussillon 1972 i, arran del catastròfic incendi dels Aspres del 1976, escriví Quand on avait tant de racines 1977, llibre testimoni de gran difusió L’any…
Claude Lévi-Strauss

Claude Lévi-Strauss
© Presidència. Generalitat de Catalunya
Antropologia
Antropòleg francès.
De família jueva, cresqué a París, on estudià dret i posteriorment filosofia a la Sorbona El 1931 obtingué l’ agrégation plaça de professor per oposició de filosofia Després de dos anys de docència a l’ensenyament secundari, el 1935 anà al Brasil com a membre d’una missió universitària francesa, i fou professor a la Universitat de São Paulo 1935-1938 Durant aquesta estada, organitzà i participà en diverses expedicions etnogràfiques al Mato Grosso i l’Amazònia, en les quals entrà en contacte amb diverses ètnies ameríndies que tingueren una importància decisiva en la seva formació i les seves…
Pau Oliver
Botànica
Farmàcia
Farmacèutic i botànic.
Fou un dels lluitadors més destacats contra la filloxera a la CatalunyadelNord i un defensor aferrissat de la reconstitució de les vinyes amb mallols americans Actiu herborista, preparava una flora de la CatalunyadelNord quan el sorprengué la mort Llegà el seu herbari i la seva biblioteca a la Universitat de Montpeller i els seus treballs serviren de base per a la flora de Gaston Gautier Tingué també cura dels arxius locals de Cotlliure i publicà algunes notes sobre els costums de la seva vila natal
el Pla de l’Estany

Comarca
Comarca de Catalunya.
Cap de comarca, Banyoles El Pla de l’Estany és constituït essencialment pel pla que hi ha entorn de l’estany de Banyoles i diversos turons que l’envolten, entre el riu Fluvià i la serra de Rocacorba A l’extrem septentrional de la comarca es troba el massís de Rocacorba 985 m amb les serres de Pujarnol 340 m i de Sant Patllari 654 m on hi ha una gran abundància de margues, roca tendra, de color gris blavenc que origina formes molt suaus i arrodonides Més al S i per damunt de les margues Sant Patllari i sector de Camós hi ha una formació detrítica de gresos amb ciment calcari que passen amb…
Ports de la Generalitat
Organisme de l’administració catalana que dirigeix, planifica i gestiona els ports pesquers, esportius i comercials no concessionaris a Catalunya.
A més, regula els usos de les installacions comercials, culturals, esportives, lúdiques i recreatives vinculades a l’activitat portuària o marítima, les dàrsenes i les installacions marítimes Alhora, aplica les mesures de protecció del medi natural i la qualitat de les aigües marítimes Ports de la Generalitat és una empresa pública amb personalitat jurídica i patrimoni propis, i autonomia administrativa i econòmica Fou creada el 1998, d’acord amb la Llei de ports de la Generalitat de Catalunya, i s’inscriu al departament de política territorial i obres públiques S'…
automobilisme

Tap del radiador d'un cotxe (1910) amb l'escut del Reial Automòbil Club de Catalunya, disseny de Ramon Casas, que substituí la segona C per la bandera, com a recurs gràfic
Arxiu RACC
Automobilisme
Esport de motor que consisteix en la realització de curses amb un automòbil de competició.
Les diverses modalitats d’automobilisme es diferencien segons el lloc –circuits tancats o carreteres– i la superfície sobre la qual es disputen les curses –asfalt, terra o cendra–, la durada i els tipus de cotxes utilitzats Les modalitats de resistència i velocitat depenen bàsicament de la durada de les curses, i les de vehicles històrics, karts, quatre per quatre i buggies depenen dels tipus de cotxes utilitzats Altres modalitats són l’autocròs, les curses de muntanya i els rallis Els inicis d’aquest esport es vinculen als avenços tecnològics que possibilitaren la invenció de l’automòbil El…
Osona

Mapa de la comarca d’Osona abans de la segregació dels municipis del Lluçanès
Comarca
Comarca de Catalunya, al curs mitjà del Ter; cap de comarca, Vic.
La geografia física La plana de Vic , que constitueix el nucli de la comarca, és l’extrem NE de la Depressió Central Catalana, i és voltada per relleus més alts, pertanyents als Prepirineus N, a la Serralada Transversal NE, a la Serralada Prelitoral E i S i a la mateixa Depressió Central W La plana estricta ocupa poc més d’una quarta part de la comarca i s’estén uns 30 km en direcció N-S i 10 km en direcció E-W, a causa del sentit S-N del Gurri i de l’alt Ter, d’una banda, i al N-S del Congost, de l’altra, rius que han excavat fàcilment les margues grises-blavoses de l’Eocè mitjà, com mostren…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina