Resultats de la cerca

És formada pels monts de Forez, a l’W, massís cristallí, i per la plana de Forez, a l’E, fossa tectònica regada pel Loira Limita, al S, amb la conca carbonífera de Saint-Étienne Agricultura ordi, patates i ramaderia bestiar boví i cavallí

Malgrat ésser constituïda per conglomerats oligocènics que omplen la Depressió Central, morfològicament és integrada a la Serralada Prelitoral, i fa alhora de partió d’aigües entre el riu d’Anguera i el Gaià, i de límit entre l’Alt Camp i la Conca de Barberà

Té el seu origen en el plebanus o dirigent d’antigues plebs o comunitats parroquials Poc corrent als Països Catalans, el nom només és aplicat al rector de Montblanc Conca de Barberà i a algun rector valencià com el de Santa Maria d’Oliva Safor

Té una longitud de 600 km i una conca hidrogràfica de 23900 km 2 Neix als contraforts occidentals del Dhaulāgiri i la serralada de Mahabharat, a 3500 m d’altitud, i desguassa al Ghāghra, a la zona septentrional de l’estat indi d’Uttar Pradesh

Un mort i quatre desapareguts és el balanç més greu dels intensos aiguats registrats a Catalunya durant més d’un dia La víctima mortal és d’Arenys de Munt Maresme i els desapareguts són de Vilaverd i l’Espluga de Francolí Conca de Barberà

És formada per set museus Musèu dera Val d’Aran, Museu Comarcal del Montsià, Museu Etnològic de Barcelona, Ecomuseu de les Valls d’Àneu, Museu Etnològic del Montseny-La Gabella, Museu Comarcal de la Conca de Barberà i Museu de la Pesca de Palamós

Fundada l’any 1938 enmig d’una conca carbonífera, la població, immigrada de diverses parts d’Itàlia, s’incrementà ràpidament fins que, a la dècada dels setanta, declinà arran del tancament de l’explotació carbonífera, però fou represa posteriorment amb l’extracció de lignits

El nou sistema permeté l’aprofitament de l’aigua per a regadiu i per a la producció d’electricitat i possibilità la industrialització i el creixement econòmic de l’estat de Tennessee i de sis estats més que formen la conca hidrogràfica del riu Tennessee

Si bé el topònim Mons Albus és documentat ja en època romana, el 1155 Pere Berenguer de Vilafranca, per ordre de Ramon Berenguer IV, fundà la ciutat amb el nom de Vilasalva a l’encreuament dels rius Francolí i Anguera, en el lloc anomenat, actualment, Molins de la Vila El 1162 Alfons el Cast manà que es traslladés a l’emplaçament actual i que prengués el nom de Montblanc Des del segle XIV s’establí a l’Arxiprestal de Santa Maria una comunitat de preveres que cantaven diàriament la missa i l’ofici de les hores A l’arxiu parroquial es conserven diversos manuscrits d’aquesta època, especialment…