Resultats de la cerca
Es mostren 773 resultats
David Vallmitjana i Vallès
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Fill del joier, pintor i dramaturg Juli Vallmitjana i germà d’ Abel Vallmitjana , pintor i gravador El 1925 se n'anà a França i s’installà a París, on entrà en contacte de ple amb el món de les arts Amb una sòlida formació artística, el 1929 fou nomenat professor a la Universitat Industrial de Barcelona Artista destacat, cinc de les seves obres foren seleccionades per l’Exposició Internacional de Barcelona 1929 A partir del 1946 es traslladà a Amèrica i s’establí a Veneçuela 1946-57 En aquest país feu nombroses exposicions i guanyà diversos premis importants Professionalment, ben…
Unió Postal Universal
Història
Organització internacional encarregada de coordinar i reglamentar els serveis postals entre els diversos estats membres (gairebé tots els del món).
Creada a la convenció de Berna de l’any 1874, amb el nom d’Unió Postal General, adoptà la denominació actual a la convenció de París del 1878 Unes altres convencions importants han estat la de Lisboa 1885, Viena 1891, Roma 1906 Estocolm 1924, Londres 1929, el Caire 1934, Brusselles 1952, etc Des del 1948 constitueix un organisme especialitzat de l’ONU, amb seu a Berna Les convencions preveuen altres menes de cooperació entre els estats membres com ara l’acord interescandinau, que unifica les taxes a tots els països nòrdics Els òrgans de l’UPU són els congressos i les conferències…
Sergiu Comissiona

Sergiu Comissiona
© Fototeca.cat
Música
Director d’orquestra romanès naturalitzat israelià i, després, nord-americà.
Estudià al Conservatori de Bucarest amb Constantin Silvestri i Eduard Lindenberg El 1946 debutà com a director de l’Orquestra de la Ràdio Romanesa, càrrec que, del 1948 al 1955, exercí al capdavant del Conjunt de l’Estat Romanès El 1956 guanyà el Concurs Internacional de Besançon Director de l’Òpera de Bucarest 1955-58, el 1959 s’installà a Israel, on dirigí l’Orquestra Simfònica de Haifa i el 1960 fundà l’Orquestra de Cambra d’Israel De seguida fou convidat a dirigir les orquestres filharmòniques de Londres 1960-63 i Estocolm 1964-66 L’any 1969 s’establí als EUA, on dirigí l’…
,
Carlo Felice Cillario
Música
Director d’orquestra i violinista italià d’origen argentí.
Estudià a Bolonya, on seguí cursos de violí i composició A partir del 1942 es traslladà a Odessa, on estudià direcció d’orquestra amb N Cerniatinskij Passà una breu temporada a l’Argentina, on dirigí l’Orquestra Simfònica de Tucumán 1948 i l’Orquestra Simfònica de l’Estat, a Buenos Aires 1949-51, i després tornà a Itàlia, on es feu càrrec de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma A partir d’aleshores la seva carrera prengué una embranzida definitiva, especialment en el terreny de l’òpera Intervingué en el Festival de Glyndebourne 1961-62 i debutà al Metropolitan de Nova York el 1972 amb la La…
Baldassare Ferri
Música
Castrat italià.
Entre el 1622 i el 1624 fou nen cantor a la catedral d’Orvieto, al servei del cardenal Crescenzio, arquebisbe de la ciutat, el qual el portà a estudiar amb Vincenzo Ugolini, mestre de capella a la Capella Júlia a Roma Allí fou escoltat el 1625 pel príncep Ladislau de Polònia, més tard Ladislau IV, que contractà els seus serveis per a la cort de Varsòvia, on visqué fins el 1655 prenent part activa en les representacions de drammi per musica Músic de gran prestigi a la seva època, el 1643 fou nomenat cavaller de Sant Marc a Venècia Viatjà per diversos països d’Europa i visità Estocolm, Viena -…
Johann Gottlieb Naumann
Música
Compositor alemany.
Estudià a Itàlia amb G Tartini, el pare Martini i JA Hasse Recomanat per aquest darrer, el 1764 fou nomenat compositor de música sacra a la cort de Dresden, de la qual esdevingué mestre de capella dos anys més tard El 1777 fou cridat a Estocolm per a reorganitzar la capella i fundar una òpera nacional, propòsit que inspirà Gustaf Wasa 1786, obra fortament influïda per l' opéra-ballet francesa i que fou considerada fins ben entrat el segle XIX com l’òpera nacional sueca Després d’una breu estada a Copenhaguen com a compositor i director d’orquestra 1785-86, tornà a ocupar el…
Jaume Roca i Delpech
Pintura
Música
Pintor i músic.
Deixeble de Miquel Oliva i Francesc Civil El 1925 compongué la seva primera sardana i l’any següent es presentà com a pianista a Girona Becat per la diputació provincial cursà estudis amb d’Indy i Paul Brand a la Schola Cantorum de París 1927-32, ciutat on feu concerts Seguí la seva activitat de pianista a Girona i establí a Barcelona una acadèmia de piano Durant la guerra, al front, seguint una antiga afecció de dibuixant, s’inicià com a aquarellista El 1940 exposà a Girona i posteriorment a Barcelona, Girona, Figueres, Bilbao, Madrid, Cadis, París, Buenos Aires, València, etc, restringint…
Peter C. Doherty
Medicina
Metge australià.
Llicenciat en medicina per la Universitat de Queensland i doctorat per la Universitat d’Edimburg el 1972 El 1973 entrà a treballar a l’Escola d’Investigació Mèdica John Curtis, de Canberra, on conegué Rolf Zinkernagel El 1975 s’establí als Estats Units, però entre el 1982 i el 1988 tornà a Austràlia El 1988 fou nomenat director del departament d’immunologia de l’Hospital Infantil Saint Jude de Memphis Tennessee, i des del 1992 és catedràtic de pediatria i pedagogia a la Universitat de Tennessee El 1996, l’Institut Karolinska d’Estocolm li concedí el premi Nobel de medicina,…
Anatolij Jevgenevič Karpov

Anatolij Jevgenevič Karpov
© Fototeca.cat
Escacs
Jugador d’escacs rus.
A divuit anys assolí el títol mundial juvenil a Estocolm Dos anys després començà una gran carrera internacional amb l’obtenció del títol de Gran Mestre Les victòries als torneigs de Moscou 1971 i Hastings 1972, entre d’altres, el portaren a disputar, i a guanyar, el 1974, el torneig de candidats, contra el seu compatriota Korčnoj Un any després assolí el títol mundial, per renúncia del nord-americà Robert Fischer, que defensà contra Korčnoj a Baguio Filipines el 1978 i a Merano Itàlia el 1981 Mantingué el títol fins el 1985, que el perdé davant de Garry Kasparov El 1993, després…
Václav Talich
Música
Director d’orquestra txec.
Format a Praga com a violinista, amplià els seus coneixements a Leipzig El 1903 entrà en l’Orquestra Filharmònica de Berlín com a violinista, i l’any següent ja n’era el primer violí El director de l’orquestra, el seu antic mestre A Nikisch, l’animà a dedicar-se a la direcció, però el 1905 ingressà com a violinista en l’Orquestra de l’Òpera d’Odessa, mentre impartia classes de violí a Tiflis En aquestes ciutats tingué les seves primeres experiències com a director al capdavant de formacions de cambra Després d’un cert temps dirigint orquestres simfòniques i representacions operístiques, fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina