Resultats de la cerca

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI España Ignasi FIquino, Barcelona ARGUMENT La novella homònima d’Ignacio Aldecoa GUIÓ MCamus FOTOGRAFIA Víctor Monreal blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Andreu Vallvé MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Enrique Escobar SO Parlo Films INTERPRETACIÓ Julián Mateos Paco, Carlos Otero Conca, Sergio Doré Don Rafael, Consuelo de Nieva la mare de Juan Luis Ciges el pare de Juan, Luis Romero ell mateix, Ermanno Bonetti Paulino, Berta Carbonell Mercedes ESTRENA Barcelona, 03061964, Madrid, 04031968 PREMIS Círculo de Escritores Cinematográficos 1963 i…

Els Castellers de Vilafranca protagonitzen una diada històrica a la festa major de Vilanova i la Geltrú quan descarreguen un castell de tres de deu amb folre i manilles i l’acompanyen del dos de nou amb folre i manilles, el pilar de vuit i el tres de nou amb agulla Després de dos intents, la colla local, els Bordegassos de Vilanova, no aconsegueix descarregar el quatre de vuit La tercera colla, la Jove Xiquets de Tarragona descarrega un tres de nou amb folre, un nou de vuit, un quatre de nou amb folre i el pilar de vuit amb folre i manilles

El 1997, amb setze anys, es convertí en la tennista més jove que arribava al número 1 del circuit professional de tennis femení, després de superar el rècord de Monica Seles i Tracy Austin, que ho feren a 17 anys El 1997 aconseguí el primer Grand Slam a l'O bert  d’Austràlia, a més de les victòries en pista coberta a  Tòquio i París i a Key Biscayne Amb aquests triomfs conquerí el lideratge del tennis mundial femení i desplaçà l’alemanya S Graf, que el 1997 quedà apartada de la competició per causa d’una lesió

Vinculat des de jove al món musical, als 20 anys fundà l’orquestra de jazz Catalònia , que dirigí fins a l’esclat de la guerra civil de 1936-39 Després es dedicà preferentment a la composició sardanes, cançons, ballables, etc i a l’edició musical Era autor també de la lletra de les seves composicions i de vegades signava amb el pseudònim de SObiol Entre les seves sardanes, gènere pel qual fou més conegut, cal destacar Mareta meva la primera, 1945, La més bonica , Tempesta a Cerdanya i, molt especialment, És la Moreneta , que esdevingué quasi un himne de catalanitat

Traslladat de ben jove als EUA, es graduà per la Universitat de Califòrnia el 1932 i es doctorà el 1936 Fou professor de fisiologia vegetal a la Universitat de Berkeley i, des del 1960, professor de fisiologia cellular Ha estat guardonat amb nombrosos premis arreu del món i ha pertangut a diverses societats científiques americanes i europees La seva principal aportació científica és en el camp de la fotosíntesi, ja que fou el descobridor de la transformació de l’energia lumínica en energia química utilitzable ATP descriví alguns dels intermediaris de l’esquema Z de la fotosíntesi

Senyor de Queralt Bernat I de Queralt , Gurb, Sallent i Oló Fill i successor de Guillem de Gurb-Queralt i d’Ermessenda, fou un dels primers cavallers del comte barceloní Ramon Berenguer II Cap d’Estopes , que el 1080 li donà el castell de Font-rubí Després de l’assassinat del Cap d’Estopes 1082, fou un dels caps de l’oposició contra el comte Berenguer Ramon II i un dels darrers a sotmetre's al conveni del 1086 que reconeixia els fets consumats Fou conseller del jove comte Ramon Berenguer III tingué també el Castell Nou de Barcelona

Format a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Treballà de jove en obradors d’imatgeria Catedràtic a l’escola d’arts i oficis de Santiago de Compostella 1914, es traslladà després a Sevilla 1917, i més tard, a València 1933 Conreà un esquematisme influït per Mestrovic i per Victorio Macho Feu monuments i estàtues a València Agrassot, Muñoz-Degrain , Múrcia, Sevilla, Màlaga, etc Té obres al Museu de Belles Arts de València La seva obra Fontana, obtingué la segona medalla en l'Exposició Nacional de Belles Arts 1945 Fou acadèmic de Sant Carles Residí a Burjassot

Estudià al seminari de Vic, on s’ordenà el 1876 Es dedicà des de jove a l’estudi de la medicina El 1884 entrà a la congregació claretiana Fou infermer del collegi de Cervera i tingué diversos càrrecs dintre la congregació Es dedicà a les missions populars i practicà sempre la medicina pels llocs on predicava És autor de tractats de divulgació, com Notas terapéuticas o Recetario práctico 1811, Instrucciones a los enfermos 1908, La medicina a domicilio 1909, i d’una obra de tipus més científic, Fitografía aplicada a la terapéutica 1916, impresos a Barcelona

Fill de Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres Pertanyia a l’orde de l’Hospital i, com a militar, passà molt de temps a Sicília amb els seus germans Dins l’orde fou preceptor de Casp i comanador de Montsó 1396 Tornà a Catalunya i prengué part en la defensa contra la invasió del comte de Foix Feu una brillant entrada a Barbastre Fou enviat novament a Sicília en ajuda de Martí el Jove 1398, el qual, en el seu testament, el nomenà conseller de la reina Blanca 1409 Fou també prior hospitaler de Messina

Fill de Guillem II Trunnus i d’Estefania Fins el 1085 restà sota la tutela del seu oncle Bernat II Del 1085 al 1097 compartí el govern amb aquest, i des del 1097 fins al 1111 regnà sol El 1108 es casà amb Ximena, filla de Ramon Berenguer III i neta del Cid, molt més jove que ell, i signà amb el seu sogre un conveni d’heretatge mutu en el cas de no tenir fills En morir sense hereu, els comtats de Besalú i de Vallespir, amb el d’Osona, que li havia portat Ximena en dot, passaren a Ramon Berenguer III