Resultats de la cerca
Es mostren 1566 resultats
Stéphane Mallarmé
Música
Poeta francès.
La seva obra, breu i hermètica, anuncia les avantguardes del primer terç del segle XX Entre els músics que li eren contemporanis, només Claude Debussy, que compartia amb ell l’esperit d’innovació, s’interessà per la seva obra i en musicà tres poemes 1913 a més, el Prélude à l’après-midi d’un faune també s’inspira en el poema homònim de Mallarmé Posteriorment, musicaren poemes seus Maurice Ravel, Darius Milhaud i Henri Sauguet, entre d’altres L’obra de cambra amb recitació Hérodiade 1944, de Paul Hindemith, empra textos de Mallarmé, i la composició Pli selon Pli, ’Portrait de…
John Keats
Música
Poeta anglès.
Encara que les seves nocions de música eren més aviat pobres, fou sempre un melòman apassionat i arribà a tenir uns coneixements força amplis de la música del seu temps Aquest interès ha estat, en certa manera, reconegut per les nombroses adaptacions que compositors d’èpoques i estils diversos han fet dels seus poemes Entre d’altres, la Simfonia Coral de Gustav Holst 1925 és l’obra més ambiciosa Edward McDowell s’inspirà en Lamia per a un dels seus poemes simfònics 1904 i Frank Bridge es basà en Isabella 1908 El poema de Keats més musicat és La belle dame sans merci versions de Hubert Parry,…
Jean Fournier
Música
Violinista francès.
Germà del violoncellista Pierre Fournier Fou alumne del Conservatori de Música de París, on guanyà un primer premi Es perfeccionà amb George Enescu i Jacques Thibaud Durant la dècada dels cinquanta formà part habitual d’un trio juntament amb Antonio Janigro i Paul Badura-Skoda A partir del 1962 començà a impartir classes al Mozarteum de Salzburg, i des del 1966 ho feu al Conservatori de Música de París Reuní una collecció molt notable d’instruments antics i sovint fou membre de jurats de concursos internacionals Fou nomenat cavaller de la Legió d’Honor i contragué matrimoni amb…
Maria Dolors Aldea i Cabré
Música
Soprano.
Estudià cant i piano al Conservatori del Liceu i després perfeccionà la seva tècnica vocal al Mozarteum de Salzburg amb Liselotte Egger i Paul Schilhawsky A la ciutat austríaca obtingué el grau cum laude en cant i lied Especialitzada en oratori i lied , ha desenvolupat una important activitat concertística a Europa i a l’Amèrica del Sud Ha treballat i estudiat el repertori francès amb Gérard Souzay i ha efectuat diversos enregistraments discogràfics, i també per a ràdio i televisió La seva tasca docent l’ha duta a diferents conservatoris i escoles musicals dels Països Catalans i…
Dennis Russell Davies
Música
Director d’orquestra nord-americà.
Estudià piano i direcció orquestral a la Juilliard School de Nova York, on fou professor entre el 1968 i el 1971, i el 1961 debutà com a pianista a la mateixa ciutat La seva carrera s’orientà definitivament cap a la direcció orquestral i el 1968 dirigia la Juillard Ensemble, que continuà liderant en passar a ser Ensemble El 1972 fou nomenat director de l’Orquestra de Cambra de Saint Paul Dirigí diverses orquestres nord-americanes fins al seu debut a Alemanya 1978, on triomfà a Stuttgart i Bayreuth El 1987 anà a Bonn, on prosseguí amb la seva especialitat la música contemporània…
Dídac Parellada i Feliu
Psiquiatria
Medicina
Metge psiquiatre.
President de la Cambra Universitària de la FNEC 1935-36, fou director de l’Institut psiquiàtric de dones de Sant Boi de Llobregat i de la Clínica Mental de Santa Coloma de Gramenet Director de les revistes Informaciones psiquiátricas i Rapports de Psicología y Psiquiatría , fou professor de psiquiatria a la Universitat de Barcelona 1980, i director de la càtedra de gerontologia És autor d’una monografia sobre Paul Claudel, de Recordatori de Chesterton 1974, L’obra psiquiàtrica catalana impresa a l’entresegle 1875-1936 1980 i la Resposta de Papini 1984 Fou president de la Societat…
Partit Socialista Oportunista
Política
Grup polític creat pel desembre del 1890 pel grup d’El Obrero i Josep Pàmias.
La seva formació significà la resposta d’aquests a la ruptura amb el marxisme madrileny i els congressos marxistes del 1888, i es produí després d’assistir el 1889 al congrés socialista possibilista internacional de París Ressuscità així mateix l’intent, amb participació d’elements de les Tres Classes de Vapor, de formar a Madrid un Partido Demócrata Socialista per l’agost del 1890 Acceptant les teories de Paul Brousse —que havia residit anteriorment a Barcelona—, el nou partit preconitzà sols la demanda de reformes possibles i la collaboració amb els republicans De tota manera…
Francesc Vidal i Gomà
Pintura
Pintor.
Format amb Francesc d’Alexandre Galí i al Cercle de Sant Lluc Fundà, amb Pere Daura, Emili Bosch i Roger i altres, l’Agrupació d’Artistes Catalans, i participà en diverses exposicions Admirador, al principi, de Paul Cézanne, passà temps a París, on fou influït per l’obra de Delacroix Conreà la pintura de cavallet i la mural de tipus religiós Olost, Santa Maria del Camí, etc i realitzà projectes de Josep Obiols per a l’església d’Arenys de Mar Professor de l’Escola Massana des de la seva fundació, hi portà a terme un important mestratge sobre diversos artistes, entre els quals…
symphonion
Música
Instrument mecànic de so programat que consisteix en una capsa de música amb una pinta metàl·lica de dents afinades, que són pinçades per unes rodes dentades, accionades al seu torn per un disc metàl·lic amb pestanyes que sobresurten de la seva cara inferior.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon pinçat El nom prové de l’empresa Symphonion Co, de Leipzig, que a partir del 1886 comercialitzà aquest tipus de capses de música amb disc amb pestanyes El mecanisme fou inventat per Paul Lochmann, que cercava de facilitar el canvi de les peces reproduïdes A més del mecanisme bàsic, alguns symphonions incorporaven elements de percussió, com planxes de metall Una altra marca comercial de capses de música basades en discos amb pestanyes fou Polyphon , de la companyia rival, també de Leipzig, que començà la seva producció en sèrie als…
Hermann Bonnín i Llinàs

Hermann Bonnín i Llinàs
© La Seca
Cinematografia
Teatre
Director escènic i professor d’art dramàtic.
Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, fou director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid 1968-70, de l’ Institut del Teatre 1971-80, que revitalitzà enormement, del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya 1982-88, i des del 1998, de l’ Escenari Joan Brossa —del qual també fou cofundador, juntament amb l’illusionista Hausson , amb el qual collaborà sovint —, institució refundada el 2010 com La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació i el 2018 com Escenari Joan Brossa, entitat vinculada a la Fundació Joan Brossa 1999, de…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina