Resultats de la cerca

Estudià filosofia i teologia a Barcelona, però feu el noviciat a Montblanc, on es destacà com a predicador El 1823 publicà Males y días de luto que los liberales y constitucionales dieron a España , en vers

Jutge d’atletisme des del 1977, formà part del jurat tècnic dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 1992, entre altres competicions Presidí la secció d’atletisme del Club Gimnàstic de Tarragona 1988-93 i la Federació Atlètica Tarraconense 1993-97, fou vicepresident de la federació catalana 1993-97 i directiu de la federació espanyola 1989-97 Formà part de la junta del Club Gimnàstic 1993-97 Fou regidor de l’Ajuntament de Tarragona 1999-2003, membre del Patronat Municipal d’Esports de Tarragona i del Consell Esportiu del Tarragonès Impulsà la candidatura de Tarragona als Jocs…

S’inicià el 1964 i formà part del Grup Excursionista i Esportiu Gironí GEiEG fins el 1971, que fitxà pel Futbol Club Barcelona Fou campió de Catalunya dels 100 m 1966, 1969, dels 200 m 1969 i dels 50 m 1970 Guanyà set vegades els relleus 4 × 100 m en els Campionats de Catalunya, quatre cops amb el GEiEG 1966, 1968, 1969, 1970 i tres amb el FC Barcelona 1972, 1974, 1975 Formà part de l’equip espanyol de relleus que millorà el rècord d’Espanya 40,20 s en la Copa d’Europa del 1970 Fou recordista català dels 100 m, 50 m i 60 m en pista coberta

S’inicià com a directiu del Club d’Escacs Tarragona a la dècada de 1950 El 1960 entrà a la junta del Club Gimnàstic de Tarragona i, posteriorment, presidí la secció d’atletisme fins el 1979 Parallelament fou directiu de la Federació Atlètica Tarraconense A partir del 1973 exercí de jutge estatal d’atletisme Fou també el creador del cros Ciutat de Tarragona i l’impulsor de la construcció de les pistes d’atletisme a les installacions del Nàstic el 1972 Rebé l’escut d’argent de la Federació Catalana d’Atletisme 1995 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995

Director del postgrau sobre jocs i esports tradicionals de l’INEFC de Lleida És autor d’un bon nombre de recerques, articles científics i tècnics en obres collectives, llibres i revistes i ha estat comissari i documentalista d’exposicions sobre jocs tradicionals És membre fundador de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals i de l’Associació Internacional de Jocs i Esports Tradicionals Ha publicat, entre d’altres, Jocs i esports tradicionals a Catalunya 2010, amb altres autors i Juegos tradicionales y sociedad en Europa 2006

Especialitzat en la modalitat de salmònids Fou plata individual i bronze amb la selecció catalana al Campionat d’Espanya en la modalitat de pesca amb mosca 2005 Ha format part de l’equip d’alta competició espanyol

Ingressà a l’orde dominicà 1520 i fou mestre en teologia 1542, prior del convent de Barcelona 1546 i provincial de l’orde 1555 Assistí al concili de Trento 1562 com a teòleg del bisbe de Girona Bisbe d’Elna des del 1569 Fou un impulsor entusiasta de les directrius tridentines per mitjà de la vigorització cultural, la predicació i la catequesi populars en la llengua del país Publicà dues obres en català llargament reeditades, la Doctrina cristiana utilíssima a tots los fels cristians Barcelona 1561 i el Directorium curatorum Barcelona 1566, adreçat a la formació dels rectors Deixà inèdit un…

Era catedràtic de la Universitat de Lleida i jutge El 1312 fou un dels dos comissaris que defensaren els drets de Jaume II de Catalunya-Aragó damunt la Vall d’Aran, en el litigi amb els representants de Felip IV de França

Fill del metge Joan Francesc Rossell i ciutadà honrat de Barcelona S’oposà a la concessió de subsidis a Felip IV de Castella 1634, motiu pel qual fou empresonat Fou advocat del Consell de Cent com a tal protestà dels excessos comesos per les tropes castellanes al Principat 1640 El mateix any fou elegit conseller tercer de la ciutat Anà a lluitar a Tarragona contra la invasió castellana, però la traïció del general francès M d’Espenan l’obligà a replegar-se a Martorell, on tampoc no pogué sostenir-se Aconseguí arribar a Barcelona i més tard s’establí al front de Montblanc, des d’on intentà…

Ocupà anteriorment els bisbats sards d’Empúries 1669-72, on erigí el seminari, i d’Oristany 1672-84 El seu pontificat a Mallorca quedà assenyalat per la creació del seminari diocesà l’any 1700 i pel pas a Universitat de l’estudi general La seva preocupació pels humils el portà a erigir, a les diòcesis on governà, una Banca dels Pobres