Resultats de la cerca
Es mostren 3899 resultats
Alfonso Gabernet Martí
Atletisme
Atleta i preparador físic.
S’inicià als Maristes de Lleó i completà la seva formació a la Residència Blume A les files del FC Barcelona aconseguí diversos títols de campió de Catalunya tres en 200 m 1968, 1971, 1972 i dos en 400 m 1968, 1971 en campionats a l’aire lliure, i un en 800 m 1968 i dos més en 400 m 1970, 1972 en pista coberta També fou campió estatal en 400 m a l’aire lliure 1971, 1972 i en pista coberta 1972 Establí diversos rècords catalans en 200 m, 400 m i relleus 4 × 200 m, 4 × 400 m i 4 × 800 m En l’àmbit estatal, millorà quatre vegades la plusmarca en 400 m en pista coberta Fou atleta internacional…
Pierre Martin
Enginyer francès.
Perfeccionà el forn de reverber de Siemens —amb escalfament previ de combustible i de l’aire dins els recuperadors de calor— i indicà un procediment per a obtenir acer de més qualitat a partir de fosa i de ferralla
eflorescència
Química
Procés mitjançant el qual les sals hidratades perden la totalitat o una part de llur aigua de cristal·lització quan llur pressió de vapor és més alta que la de l’ambient, en un intent d’igualar-les totes dues.
La pèrdua de les molècules d’aigua provoca la ruptura del reticle, i els cristalls es recobreixen d’una pàtina pulverulenta En mineralogia els cristalls poden reaccionar amb algun component de l’aire i es pot produir també eflorescència
capoc
Indústria tèxtil
Fibra natural que recobreix les llavors del capoquer.
Aquestes fibres són brillants, molt flexibles, de color que varia del blanc groguenc al blanc terrós, i tenen un canal interior ple d’aire que les fa trencadisses i molt lleugeres Són emprades per a omplir salvavides, coixins, etc
manglar
manglar a l’estat de Bahia, Brasil
© Laura Martínez Ajona
Geobotànica
Formació vegetal helofítica constituïda bàsicament per mangles i espècies llenyoses afins, pròpia de la banda intermareal dels litorals plans i fangosos de la zona intertropical, sobretot al Pacífic, però també a l’Atlàntic i a l’Índic.
Constitueix un mantell vegetal dens, intricat i sempervirent, a cavall del mar i de la terra ferma, que aixopluga moltes espècies notables, entre les quals els mateixos mangles mangle i certs peixos capaços de respirar aire atmosfèric Periophthalmus sp
efecte Venturi

Efecte Venturi
© fototeca.cat
Física
Depressió que es produeix a les zones estretes dels conductes pels quals circulen fluids, i que hom pot preveure a partir del teorema o principi (o equació) de Bernoulli.
Aquest fenomen és el responsable de l’efecte xuclador de les trompes d’aigua, de l’entrada d’aire als cremadors de Bunsen, del sistema de ventilació per ulls de bou de les zones submergides d’un vaixell, etc
ala

Esquema d’una ala d’avió
© fototeca.cat
Transports
Tota superfície aproximadament horitzontal, fixa o no, sobre la qual s’exerceixen les reaccions aerodinàmiques per a la sustentació dels aerodines.
Geomètricament, l’ala dels avions pot ésser descrita com una placa sensiblement plana o amb lleugera curvatura, que pot tenir, o no, un petit guerxament, i simètrica respecte d’un pla que conté la direcció del moviment general de l’avió La secció de l’ala per un pla perpendicular a la direcció de l’envergadura és constituïda per un perfil aerodinàmic En general, els angles d’atac del perfil de l’ala no són iguals i això fa que l’ala no sigui estrictament plana Les dimensions de l’ala són el gruix, que coincideix amb el del perfil aerodinàmic, l’envergadura, la corda i la superfície paràmetres…
harmònium

Harmònium
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent amb llengüetes lliures accionat mitjançant unes manxes i un teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu La particularitat principal de l’harmònium és l’ús de llengüetes lliures, que, a diferència de les batents, mantenen constant el nombre de vibracions encara que es modifiqui la pressió de l’aire que circula al seu través Això permet tenir un instrument de petites dimensions, amb una tímbrica molt variada, i regular la dinàmica crescendo , diminuendo Fou molt utilitzat en la segona meitat del segle XIX i la primera del XX com a instrument de cambra, a les sales del cinema mut, i com a instrument de petites esglésies o capelles…
Trastevere

Piazza Santa Maria a Trastevere (Roma)
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Roma, a la riba dreta del Tíber, al peu del mont Gianicolo, al S de la Ciutat del Vaticà.
Molt popular, és conegut turísticament pels seus carrers que conserven l’aire de la Roma medieval i renaixentista i locals Hi ha, entre altres esglésies, la de Santa Cecília i de Sant Crisògon, com també la presó de Roma Regina Caeli
reixeta
Química
Tela metàl·lica quadrada, al centre de la qual hi ha sovint una placa circular d’amiant.
És emprada, sostinguda per un trespeus o un cèrcol, com a suport de recipients que hom ha d’escalfar perquè actuï a la manera d’un bany d’aire i eviti que la flama del bec toqui directament el recipient
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina