Resultats de la cerca
Es mostren 4519 resultats
tord roquer
Tord roquer
João Encarnação (CC BY-NC)
Ictiologia
Peix d’uns 18 cm de llargària, d’un color verdós, amb una gran taca d’un blau negrós o verdós sota cada ull i una taca negra sota la línia lateral, molt a prop de la cua.
Presenta un gran dimorfisme sexual en època de zel El mascle construeix un niu entre les roques amb algues Espècie atlàntica, és poc comuna a les aigües dels Països Catalans
Agbar compra l'empresa STC
Aigües de Barcelona compra l'empresa de tractament de fangs Sistemes de Transferència de Calor STC Aquesta empresa utilitza un sistema d'assecatge de fang de depuradora a baixa temperatura
eulamel·libranquis
Malacologia
Ordre de mol·luscs de la classe dels lamel·libranquis caracteritzats pel fet de tenir dos parells de brànquies laminars, unides per parts transversals.
Presenten gairebé sempre dos sifons i dos músculs adductors Habiten a la mar i a les aigües dolces Algunes espècies són comestibles i molt apreciades cloïssa, escopinya de gallet, etc
naucòrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels heteròpters que inclou espècies aquàtiques de cos ovalat i de 8 a 16 mm.
Les antenes són molt curtes i al cap tenen un rostre amb 3 artells Les potes anteriors són adaptades a la natació Habiten a les aigües estancades amb vegetació Són cosmopolites
bé immoble
Dret
Bé que té una situació fixa i no pot ésser desplaçat sense malmetre’s (terreny).
Hom considera immobles per natura les aigües per incorporació els arbres, edificis, etc per destinació els incorporats permanentment a un immoble estàtua, vivers d’animals, etc, i per accessió d’altres
uadi
Geomorfologia
Vall gairebé sempre seca, característica de les zones desèrtiques i semidesèrtiques d’Aràbia i de l’Àfrica del nord, limitades normalment per parets abruptes.
En ocasió de fortes pluges, però, poden tenir crescudes molt ràpides i, en conseqüència, perilloses L’alt nivell de les seves aigües subterrànies permet l’establiment d’oasis i de pous
escarabat d’aigua
Entomologia
Qualsevol escarabat de les famílies dels hidrofílids, dels ditíscids, dels higròbids i dels girínids, de cos deprimit en forma de barca i potes adaptades a la natació.
Viuen als estanys i rius d’aigües tranquilles i surten de nit per volar Les espècies dels gèneres Dytiscus , Gyrinus , Hydrophilus i Cybister són molt comunes als rius dels Països Catalans
vall de Sant Joan
Vall
Curs fluvial del municipi de Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre).
Neix al sector NW del municipi, sota l’altiplà on se situa el nucli veí d’Almatret S'uneix al barranc de les Valls, aigües amunt del mas de l’Isidret
llúdria marina
Llúdria marina
© Fototeca.cat-Corel
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels mustèlids, que ateny aproximadament 1,20 m de longitud.
Té el cap petit i rodó i el tronc cilíndric El pelatge és negrós, amb reflexos argentats, i és molt apreciat en pelleteria Habita a les aigües costaneres del Pacífic septentrional
serra de Port del Comte
Vista de la serra de Port del Comte amb la vila de Sant Llorenç de Morunys
© Fototeca.cat
Serra
Massís orogràfic dels Prepirineus, partió d’aigües entre el Segre i l’alt Cardener.
Els materials, d’època triàsica i cretàcia, són generalment calcaris i molt durs, on només algunes capes margoses han estat clarament erosionades en els sectors triàsics Consta de diverses unitats L’angle sud-est és la serra de Querol, que es dreça bruscament damunt el coll de Jou, formant el cingle anomenat la Garganta, amb un desnivell d’uns 300 m a partir dels 1700 Un cop superada la cinglera, el relleu, bé que continua ascendint fins a 2212 m puig de Morreres, s’esplaia en un seguit de comes i prats, de la coma de Sant Guerau als prats de Bacies W, emmarcant els plans de la Bòfia, on la…