Resultats de la cerca
Es mostren 3374 resultats
període
Música
Temps, habitualment expressat en segons, que triga a repetir-se una vibració.
Quan es tracta de vibracions musicals, és més freqüent parlar de l’invers del període, que s’anomena freqüència i és el nombre de vibracions idèntiques que tenen lloc en un segon Quan el període és llarg, la freqüència és baixa, i a l’inrevés Per al cas dels sons, els períodes llargs corresponen als sons greus, mentre que els curts corresponen als aguts
articulació doble
Fonètica i fonologia
En la terminologia d’André Martinet, procés onomasiològic de conversió a unitats lingüístiques de tota entitat informativa al qual aquell autor atribueix una primera fase de conversió a monemes: /té/, /mal/, /de/, /cap/, i una segona de linealització total en forma de fonemes:.
∣t∣, ∣é∣, ∣m∣, ∣á∣, ∣l∣, ∣d∣, ∣e∣, ∣k∣, ∣á∣, ∣p∣ A aquesta doble articulació o conversió analítica en segments unitaris s’afegeix el que ell anomena els suprasegments, com és ara la durada, la intensitat, el to, la corba melòdica, etc, per tal de reproduir lingüísticament, i segons els pressupòsits de cada llengua, el contingut d’informació, base de tota mena de missatge comunicatiu
Enriqueta Rodon i Asènsio
Història
Fundadora de la congregació de terciàries franciscanes de la Mare de Déu del Bon Consell.
Realitzà aquesta fundació amb l’ànim d’ajudar les adolescents desemparades i reformar les menors recloses a les presons A Astorga, amb l’aprovació del seu bisbe, vestí l’hàbit amb sis companyes més el 1896, i s’anomenà des d’aleshores Maria Teresa de Jesús En morir, tenia dues cases més, a Llanes Astúries i a Madrid actualment la congregació es troba estesa arreu del món
Bíblia Poliglota d’Anvers
Edició poliglota de la Bíblia patrocinada per Felip II i dirigida per Benito Arias Montano.
Hom l’anomena règia perquè en un breu de Gregori XIII és qualificada d' opus vere regium Basada en la Complutense, hi introduí nombroses correccions i disposà d’un nou targum de tot l’Antic Testament i de la versió siríaca del Nou Publicada entre el 1569 i el 1573, consta de 8 volums i hom n'estampà poc més de 1 000 exemplars
Sarrió
Economia
Societat industrial paperera, amb domicili a Pamplona, creada el 1970 com a resultat de la fusió de l’empresa barcelonina Sarrió CAP, Papelera de Leiza i Eurokote.
Fins el 1988 s’anomenà Sarrió, Compañía Papelera de Leiza Les seves principals fàbriques eren al Prat de Llobregat Baix Llobregat i a Almazán Sòria Després d’una greu crisi en 1978-80, fou una de les primeres empreses papereres espanyoles Disposà de filials a diversos països europeus i a Mèxic El 1991 fou adquirida pel grup Torraspapel, i adoptà el nom de Sarrió, Papel y Celulosa
base dual
Matemàtiques
Base definida en un espai vectorial E de dimensió finita.
Si e 1 , e n és una base de E , aleshores el conjunt de formes lineals f i E→K, amb imatges sobre el cos K de l’espai vectorial, definits per f i e j =δ i j , essent δ i j =0 si i ≠ j , δ ij =1, forma una base de l’espai dual E *, i s’anomena la base dual de la inicial
passioner
Cristianisme
Llibre litúrgic que conté els relats de la passió dels màrtirs, col·locats segons el calendari del santoral, per a l’ofici matinal, i en la litúrgia hispana, gal·licana i ambrosiana, també a la missa.
De vegades porta texts hagiogràfics de sants no màrtirs, i quan aquests són molt nombrosos s’anomena llegender del santoral Correspon al sinaxari grec El primer passioner conegut és del final del segle VII, i els més antics de tipus hispànic són del segle X No es conserven passioners catalans íntegres, però els nombrosos fragments fins ara identificats, probablement permetran de refer-ne el contingut
bombardó
Música
Instrument de vent-fusta, el membre més greu de la família de la bombarda.
També s’anomena contrabaix de bombarda En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic La seva tessitura abraça des del fa -1 fins al mi 2 La seva grandària i els desavantatges tècnics —força nombrosos si es compara amb altres instruments més evolucionats com el baixó— feren que s’extingís gairebé del tot cap a la segona meitat del segle XVII
Barba-rossa

Barba-rossa
© Fototeca.cat
Història
Pirata turc.
Obtingué l’usdefruit de les costes de Tunísia i de l’illa de Gerba a canvi d’una mena de tribut pagat a la dinastia hàfsida Les forces mallorquines defensaren Bugia del seu atac 1515 L’any següent conquerí Alger i Tilimsen Per corrupció del seu nom hom l’anomenà Barba-rossa , bé que aquesta denominació fou aplicada principalment al seu germà i lloctinent Hayr al-Dīn
Garcia I de Castella
Història
Comte de Castella (970-995), fill del comte Ferran González.
La llegenda l’anomena el de les Blanques Mans , i diu que fou víctima de la infidelitat de les seves dues mullers En realitat es casà només amb Ava de Ribagorça Lluità contra els generals sarraïns Galib i Almansor El 994 la seva muller i el fill Sanç dirigiren una rebellió contra ell El 995 fou fet presoner pels musulmans, que el portaren a Còrdova
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina