Resultats de la cerca

Empresari i advocat Fill de Josep Sunyol i Garriga Formà una de les colleccions d’art actual més notables dels Països Catalans Les obres, curosament escollides —concedí una atenció especial a l’escultura—, constitueixen una selecció representativa de l’art català contemporani Joan Miró, Salvador Dalí, Pau Gargallo, Juli González, Antoni Tàpies, Miquel Barceló, Jaume Plensa, etc També hi són representades algunes de les grans figures espanyoles i internacionals Pablo Picasso, Pablo Palazuelo, Eduardo Arroyo, Andy Warhol, Alberto Giacometti, etc, així com una…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat de València, amplià els estudis a la Yale University i a la City University de Nova York Des del 1990, any de la seva inauguració, fins al juliol del 1998 dirigí la Fundació Antoni Tàpies  i hi fou responsable del programa d’exposicions Organitzà “Els límits del museu” i “La ciutat de la gent”, així com mostres individuals d’artistes com Louise Bourgeois, Brassaï, Marcel Broodthaers, Lygia Clark, Hans Haacke i Krysztof Wodiczko Del juliol del 1998 al gener del 2008 fou director del MACBA , on dedicà exposicions a artistes com…

D’origen alemany, es naturalitzà britànic arran del nazisme S'especialitzà en arquitectura i disseny Outline of European Architecture 1942, Pioneers of Modern Design 1949, The Sources of Modern Architecture and Design 1968 En els seus escrits sobre l’arquitectura moderna, manifestà la forta influència dels teòrics anglesos sobre els arquitectes de l’època i la difusió de les seves idees en el continent europeu, així com l’origen del Modernisme a la Gran Bretanya, i subratllà, alhora, la inviabilitat d’aquestes idees enfront de la indústria i la producció a gran escala Dirigí la Pelican…

Format a Llotja 1796-1803, on aconseguí el primer premi del curs de pintura del 1808 amb La mort sobtada d’Ananies i Saphira De la seva obra coneguda sobresurten dos autoretrats, un de primerenc 1805 i un del 1812, d’extraordinària caracterització Barcelona, coll F Rivière, i un grup familiar representant amb naturalitat els pares i la germana de l’artista Museu d’Art Modern de Barcelona La família de l’autor , pintura de Francesc Lacoma i Sans © Fototecacat Hom ha relacionat el seu estil amb David i amb Rünge

Féu el primer aprenentatge cap a catorze anys a Tortosa El 1880 s’installà a Barcelona i alternà el treball de pintor decorador amb el d’una acadèmia que establí amb uns quants amics Se n'anà a Madrid el 1884 i estudià a l’Escuela Superior de Bellas Artes, amb Carlos de Haes Al Museo del Prado admirà els pintors del segle XVII Velázquez, sobretot De tornada el 1887, pintà a Torroella de Montgrí i Llançà Un altre cop a Barcelona el 1889, sobtadament refusà els contractes que hom li oferia i es collocà de nou com a pintor decorador de portes i parets hom atribueix aquest canvi d’actitud a…

Escriví el manual d’art més important de l’edat mitjana, Diversarum artium schedula  segle XII, on explica la manera de tractar els efectes cromàtics, la manera de fondre'ls i la manera de pintar i compondre els esmalts i mosaics en general Hom l’havia identificat, sense fonament, amb el monjo i orfebre Roger de Helmershausen

Doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1993 i llicenciat en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya 1984 Fou ordenat prevere el 1986, i nomenat director del departament de mitjans de comunicació social de l’arquebisbat de Barcelona Degà president de la Facultat Eclesiàstica de Filosofia, integrada en la Universitat Ramon Llull  1998-2005, i novament a partir del 2012, d’on fou cap del Departament d’Humanitats 2008-11, és professor titular des del 2006 de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna Collabora habitualment en diversos mitjans…

Doctor en medicina Un dels més consciençosos tractadistes de l’art renaixentista i barroc a Múrcia i el País Valencià Trobà la partida de naixement de Pedro de Orrente i les de baptisme de Nde Villacís i NSalcillo Té treballs sobre Nicolas de Bussy, Mateu Gilart, Andrés de Llanos, Salcillo, etc Collaborà al volum quinzè d' A History of Hispanic Painting , de CRPost Fou membre corresponent d’acadèmies de Madrid, Sevilla i València i de la Hispanic Society de Nova York i membre d’honor d’acadèmies de Còrdova, Burgos, Roma, Nàpols, Salern i Catània Collaborà, entre altres…

Interessat en l’estudi del llenguatge creat pels mitjans de masses, fou el primer a donar la importància que després tothom ha atorgat al repertori formal de la publicitat, la senyalització i els còmics Després d’haver emprat l’expressió Pop Culture, fou el creador de l’expressió Pop-Art, que fou adoptada a tot el món, al voltant del 1954 Fou un dels primers a fer conèixer l’IG Independent Group anglès L’any 1950 publicà el text The Arts and the Mass Media Les arts i els mitjans de masses a l’"Architectural Design”, de Londres Del 1962 al 1966 tingué cura del Museu Guggenheim, de…

Sentí una gran veneració per Miquel Àngel, el qual exaltà i collocà al vèrtex del classicisme a la seva obra Le vite dei più eccellenti pittori, scultori e architettori 1550, on també anomenà decadent l’art de la segona meitat del segle, període durant el qual hom imità la maniera de Miquel Àngel manierisme Considerà el dibuix una qualitat essencial de l’art i instituí l’Accademia del Disegno 1562 per tal d’afermar la “toscanitat” de Miquel Àngel i de formular la teoria segons la qual el dibuix toscà és fonament absolut de qualsevol art possible GCArgan Com a pintor fou un eclèctic decorà…