Resultats de la cerca

Membre de la UD Vic, fou campió de Catalunya de 3000 m obstacles i de 10000 m 1951 El mateix any guanyà la medalla de bronze en 3000 m obstacles del Campionat d’Espanya Competí també en curses de cros i formà part de la selecció catalana que guanyà el títol per equips 1951

Format en el Club Natació Molins de Rei, el 2005 passà al Centre Natació Mataró i jugà tres LEN Trophy 2006, 2007, 2010 Amb la selecció estatal participà en tres Jocs Mundials Universitaris 2003, 2005, 2011 i dues Lligues Mundials 2007, 2009 També fou medalla de bronze en els Campionats del Món júnior 2005

Format al Reial Club Marítim de Barcelona, fou timoner, especialment d’outriggers de quatre i de vuit Es proclamà campió d’Espanya d’outrigger de vuit 1980 Participà en la prova de quatre en els Jocs Olímpics de Moscou 1980 i aconseguí la medalla de bronze d’outrigger de vuit al Campionat del Món 1980

Guanyà dos cops la medalla de plata als Campionats d’Europa de pumse 2007, 2009 Obtingué en tres ocasions la medalla de bronze en els Campionats Mundials de taekwondo en la categoria de trio en tècnica, fent equip amb Diego Carrillo i Fernando Fidalgo 2009, 2010, 2011 Formà part de la selecció espanyola de taekwondo

Membre del Pitch & Putt Sant Cebrià, es proclamà campió de Catalunya per equips en dues ocasions 1999, 2005 També guanyà alguna de les proves del rànquing català Formà part de la selecció catalana i obtingué la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2005 També participà en el primer Campionat del Món individual 2009

S’inicià amb l’ONCE Amb la selecció espanyola aconseguí una medalla de bronze als Jocs Paralímpics d’Atlanta 1996 i una medalla d’argent al Mundial 1998 També disputà els Jocs Paralímpics de Sydney 2000 abans de retirar-se Des del 2004 fa d’entrenador del Barcelona, on també havia fet de jugador

Fou dues vegades campió d’Espanya 1990, 1991 i set de Catalunya 1988, 1989, 1990, 1993, 1994, 1996, 1997, i establí tres récords catalans de l’especialitat, el darrer l’any 1991 Formà part de la selecció espanyola en tretze ocasions i guanyà la medalla de bronze als Campionats Iberoamericans 1990 Es retirà el 2004

Fou campió de Catalunya i d’Espanya de salt d’alçada 1932 D’altra banda, guanyà la medalla de bronze d’aquesta especialitat al Campionat de Catalunya 1930, 1931 i al d’Espanya 1930 Fou el primer esportista mataroní que guanyà un títol estatal i l’Ajuntament li dedicà un carrer de la ciutat

Limitada per l’oceà Atlàntic S i W i el Guadiana E i separada de la resta de Portugal per les serres de Monchique 902 m i Caldeirāo 589 m Dividida en Alt Algarve i Baix Algarve, té un clima de característiques mediterrànies La població és escassa i la vida econòmica se centra en les activitats primàries hi destaca el conreu d’hortalisses i d’arbres fruiters de secà oliveres, figueres i ametllers La pesca hi té molta importància sardina i tonyina essencialment Els seus ports exporten sobretot peix salat i en conserva Muralles de Faro Vitor Oliveira CC BY-SA 20 Aquesta regió tingué…

S’inicià al Club Natació Atlètic després Atlètic-Barceloneta, fitxà pel CN Sant Andreu i, el 1987, seguint el seu entrenador Jordi Murio, passà al CN Montjuïc El mateix any marxà a estudiar a la Universitat d’Indiana EUA, on rebé el consell de Doc Counsilman entrenador del múltiple medallista olímpic Mark Spitz, i guanyà la medalla d’or en els Jocs Mediterranis 1987 Posteriorment, també competí per l’American University de Washington Aconseguí la medalla de bronze dels 200 m braça en els Jocs Olímpics de Seül 1988 i fou quart als de Barcelona 1992 en la mateixa prova En les dues ocasions…