Resultats de la cerca

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i, al final de la temporada 1925-26, debutà amb el primer equip Interior esquerre, romangué al Barça fins a la temporada 1934-35 Disputà 209 partits i marcà 148 gols Guanyà una Lliga 1929, dues Copes 1926, 1928 i set Campionats de Catalunya 1926-28, 1930-32, 1935 Després jugà amb el Girona Futbol Club Formà part diverses vegades de la selecció catalana

Davanter centre que jugà en l’Atlético de Madrid 1946-47, l’Alcoià 1947-49 i la Unió Esportiva Lleida 1949-51, amb la qual ascendí a primera divisió la primera temporada

Centrecampista que destacà en el Valladolid i el Saragossa abans de fitxar pel FC Barcelona la temporada 1966-67 Va patir nombroses lesions i tan sols disputà vint-i-quatre partits amb el Barça

Fou davanter de pala curta i de pala llarga del Club Natació Barcelona 1947-49 i del Club Deportivo Piscinas 1949 Assolí el Campionat de Catalunya de pala curta 1951-58, 1962-63, 1966, 1970 i el de pala llarga 1957-66 amb Jordi Vidal, amb qui també es proclamà subcampió d’Espanya de pala 1954, 1955 i semifinalista en nou ocasions A partir del 1975 es dedicà a entrenar el seu fill Pere

S’entrenà al gimnàs de l’Sporting Boxing Club de Barcelona, on es preparà amb el mànager Josep Comas El 1925 guanyà el Campionat d’Espanya de boxa amateur en la categoria de pes ploma Fou subcampió de Catalunya de boxa professional en la categoria de pes ploma 1926 El 1928 passà a la categoria de pes lleuger Durant la Guerra Civil Espanyola s’allistà a les milícies antifeixistes i lluità al front de Terol

Davanter centre, jugà al Real Madrid Castilla 1980-85 La campanya 1981-82 disputà un partit oficial amb el primer equip blanc Després fitxà per l’Oviedo 1985-91, amb el qual jugà les tres darreres temporades a primera divisió Acabà la carrera al Palamós

Sòcia de l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i del Grup de Muntanya d’Argentona, aconseguí el rècord estatal d’altitud atenyent la cota 7350 m del Lhotse Shar 1984 Assolí, entre altres pics, el Liskamm Oriental 1979, l’Island Peak 1984, el Cho Oyu 1989, 1992 i el Lhotse Shar 1990, sent la cap d’aquesta darrera expedició Rebé la placa Flor de Neu de Mundo Deportivo

S’installà a Barcelona als vint-i-quatre anys Fou redactor del diari Dicen durant els anys seixanta Formà part de l’“Equipo 10” a El Noticiero Universal , on fomentà el periodisme espectacle, i collaborà amb el setmanari Don Balón 1975 Participà en la fundació de la revista Tot Barça , origen del diari Sport 1979, en la creació del qual també participà, juntament amb Josep Maria Casanovas

La temporada 1994-95 fitxà pel FC Barcelona després d’haver destacat en l’Steaua de Bucarest 1987-92 i en el Real Madrid 1992-94 Fou jugador barcelonista durant dues campanyes, i disputà 77 partits, on marcà 18 gols Guanyà la Supercopa 1994 i fou finalista de Copa 1996 Amb Romania fou 125 vegades internacional, marcà 35 gols i participà en la Copa del Món 1990

Davanter, fou jugador del RCD Espanyol entre les temporades 2005-06 i 2010-11 Disputà 219 partits de Lliga i marcà 47 gols Fou campió de Copa l’any 2006 –marcà dos gols en la final contra el Saragossa–, guanyà tres vegades la Copa Catalunya 2006, 2010, 2011 i disputà la final de la Copa de la UEFA 2007 Fou l’autor del primer gol de l’estadi Cornellà-el Prat en el partit d’inauguració contra el Liverpool, el 2 d’agost de 2009 Abans de pertànyer a l’Espanyol jugà al Real Madrid B, al Múrcia i al Mallorca La temporada 2011-12 fitxà pel Saragossa Ha estat set vegades internacional absolut