Resultats de la cerca
Es mostren 3080 resultats
Santa Eugènia de Nerellà
Poble
Poble del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya), a l’W del terme.
La seva església, romànica, fou edificada al segle XII sobre una d’anterior preromànica que ja existia al segle X Posteriorment fou reformada segles XV i XVIII Conserva un notable campanar de torre de tres pisos El 1984 fou declarada monument historicoartístic
roca de la Moixa
Cim
Cim dels municipis de Bagà i Gisclareny (Berguedà) i Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
coll de Dental
Collada
Coll dels municipis de Guardiola de Berguedà (Berguedà) i Riu de Cerdanya (Baixa Cerdanya).
Puigpedrós
Cim
Cim dels municipis de Ger, Guils de Cerdanya i Meranges (Baixa Cerdanya) i França.
Gabriel de Llupià i de Saragossa
Història
Fill gran de Lluís de Llupià i Xanxo i de Violant de Saragossa.
El 1575 servia a Itàlia, en la flota de Joan d’Àustria, i prengué, el 1580, el comandament de la galera “Lupiana”, heretada del seu besoncle Tomàs de Llupià Prengué una part brillant en les guerres de Felip II de Castella contra Portugal i França El 1589, nomenat procurador reial de Rosselló i Cerdanya, cedí la seva galera a la corona El 1606, Felip III de Castella li conferí la senyoria de Conat Conflent i diverses rendes a Prats de Molló i a Perpinyà En conflicte amb el bisbe d’Elna, Francesc Robuster, a propòsit de les immunitats eclesiàstiques, fou excomunicat per aquest el…
regió de Perpinyà
Regió coincident amb el NE de Catalunya, anomenada també, per aquest motiu, Catalunya del Nord, i tradicionalment Catalunya francesa
.
Correspon al departament francès dels Pirineus Orientals Comprèn les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, l’Alta Cerdanya, el Capcir i la Fenolleda, aquesta de parla occitana, és a dir, aproximadament les conques del Tec, la Tet i l’Aglí i la capçalera de la del Segre Ocupa 4 085,70 km 2 , poblats per 364 081 h 1990, amb una densitat de 81,7 h/km 2 Més d’un terç de la població resideix a Perpinyà, el mercat regional Els mercats comarcals són Prada, Ceret i Sant Pau de Fenollet L’Alta Cerdanya bascula en realitat entre els de Prada i Puigcerdà
Berenguer
Cristianisme
Bisbe d’Elna (1031-53).
De la família dels comtes de Rosselló, confós sovint amb Berenguer Guifré, bisbe de Girona Assistí a les consagracions de Ripoll 1032 i de la catedral de Girona 1038 i dedicà l’església del monestir de Santa Maria d’Arles el 1046 Al concili de Narbona del 1043 féu pressió perquè fossin excomunicats els usurpadors dels béns de Cuixà, entre ells el comte Ramon Guifré de Cerdanya Al seu torn, al concili d’Elna del 1053, Berenguer restituí a la seva diòcesi la vila de Salelles, al Rosselló L’episodi reflectia la rivalitat que oposava les cases de Cerdanya i de Rosselló…
Pere I de Castellbò
Història
Vescomte de Castellbò (1114-1143/50).
Fill del vescomte Ramon I de l’Alt Urgell i d’Ermessenda Fou el primer vescomte de l’Alt Urgell a titular-se vescomte de Castellbò 1126 La seva muller Sibilla, filla i hereva del vescomte cerdà Ramon II, li aportà en dot els vescomtats de Cerdanya i de Conflent i els castells de Sant Martí, Queralt i Miralles, pels quals el 1134 prestà vassallatge al comte de Barcelona i de Cerdanya Ramon Berenguer IV El 1135 obtingué d’Ermengol VI, comte d’Urgell, la cessió del castell de Ciutat, que li disputaven els bisbes d’Urgell Morí després d’haver fet un viatge de devoció a…
Institut d’Estudis Ceretans
Historiografia catalana
Institució fundada el 1978, pertanyent al Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona.
Rebé l’esperit i els objectius de l’Equip de Recerques Ceretanes ERC, que el 1968 ja havia organitzat el I Colloqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà Es volgué aprofitar la idea de la situació geopolítica de la Cerdanya com a territori de frontera, arran del tractat dels Pirineus 1659, així com impulsar i fomentar tots aquells actes i activitats que tinguessin com a fi la unitat de la Cerdanya, per damunt de tota mena de barreres, i treballar per a aconseguir la seva unitat territorial i lingüística La seva creació impulsà l’estudi de la prehistòria, l’…
vegueria
Història
Territori a què s’estenia la jurisdicció d’un veguer
.
A Catalunya, a mesura que el poder reial s’anà imposant a les jurisdiccions feudals, les vegueries augmentaren en nombre, que era de deu a la fi del s XII, i acabaren instaurant-se a tot el Principat com a demarcació bàsica de la seva administració territorial Així, en el pas dels s XIII al XIV, el territori dependent de Jaume II de Catalunya-Aragó era dividit en les vegueries de Tortosa, de Tarragona o de Tarragona i el Camp, de Montblanc, de Barcelona amb la sotsvegueria del Vallès, d’Osona o de Vic i Osona, de Berguedà o de Berga i Berguedà, poc després sotsvegueria dependent del veguer de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina