Resultats de la cerca

S'establí a Augsburg, ciutat on assolí fama i fortuna Més endavant fou nomenat pintor de la cort de l’emperador Maximilià I, de qui féu nombrosos retrats De la seva obra sobresurt la producció de retaules, en els quals es fa evident la influència de Zeitblom, artista d’Ulm, que probablement fou el seu mestre Retaule de Mindelhem Palau de Donzdorf, Nuremberg

Féu avortar una rebellió a les seves terres de Portugal 1071, però aquell mateix any 1071 el seu germà Sanç II li prengué el regne i el deixà anar a viure a la cort musulmana de Sevilla, d’on tornà després de la mort de Sanç II però l’altre germà seu, el rei Alfons VI, l’empresonà al castell de Luna

Entrà al servei del futur duc de Lerma Acompanyà Felip III a València 1599 i a Barcelona, on fou secretari de la cort d’aquell any El 1600 fou nomenat secretari d’estat per als afers d’Itàlia, càrrec que aprofità per a enriquir-se desmesuradament Els enemics del duc de Lerma denunciaren els seus abusos i fou detingut i processat 1607

Fou ambaixador venecià a la cort de Felip IV de Castella durant la guerra dels Segadors Els seus reports al senat venecià publicats el 1868 reflecteixen el caràcter dictatorial del comte duc d’Olivares i l’odi que aquest tenia a Catalunya Durant el seu govern ducal s’alià 1684 amb el papa, l’Imperi i Polònia contra els turcs

Escriví diverses obres de teatre, que assoliren molt d’èxit a la cort Amic de Mirabeau, abraçà la causa revolucionària i fou secretari del Club dels jacobins, però acabà enfrontant-se amb la Convenció La seva obra més important és Pensées, maximes et anecdotes, apareguda pòstumament 1803, en la qual es reflecteixen l’enginy i la mordacitat de l’autor

Treballà a la cort d’Isabel I de Castella, on féu el Políptic de la reina 1490 Palacio Real, Madrid El 1505 signà el contracte per a les pintures de l’Estudio de Salamanca i el 1509 el del retaule de la catedral de Palència Miniaturista en la primera època, el seu estil té un acabat minuciós i un gust pels tons clars

Esdevingué famós amb Demofoonte 1743 El duc Carles Eugeni de Württemberg el féu kapellmeister de la seva cort de Stuttgart 1753-69 Hi estrenà òperes, com Fetonte 1753, Enea nel Lazio 1755, L’Olimpiade 1761, etc, en les quals reuní la qualitat orquestral germànica amb el lirisme vocal italià Escriví també oratoris, com Isacco 1742, cantates, misses, motets, simfonies i sonates

Estudià a Solsona i a Vic Incorporat a l’exèrcit liberal 1833, desertà i es passà al bàndol carlí, i es formà a l’acadèmia militar de Ripoll Acabada la guerra 1840, inicià estudis eclesiàstics a Bèlgica i a Perpinyà, on conegué Antoni M Claret, amb el qual anà a Cuba En tornar a Perpinyà reorganitzà l’arxiconfraria de la Cort de Maria

Treballà amb Bernini al baldaquí de Sant Pere del Vaticà i realitzà el monumental Sant Andreu de la mateixa basílica El seu estil serè es contraposa al barroquisme turmentat de Bernini El seu germà Jérôme Brusselles, 8 de maig de 1602 — Gant, 28 de setembre de 1654 treballà a la cort de Felip IV a Florència Destaca el popular Maneken-pis a Brusselles

Amb el pseudònim de Daniel le Sage publicà Las folias dau Sage de Montpelhier 1636, recull d’odes, sonets i elegies, on mostrà una vena satírica gairebé grossera Seguí els clixés de la poesia pastoral i amorosa Indiferent en matèria religiosa i llibertí, la seva obra probablement reflectia les idees de la cort d’Enric II de Montmorency, governador del Llenguadoc