Resultats de la cerca
Es mostren 183306 resultats
Matteo d’Acquasparta
Cristianisme
Teòleg i canonista italià.
Deixeble de Bonaventura, fou general de l’orde franciscà 1287 i cardenal 1288 Desenvolupà, sense gaire èxit, missions diplomàtiques És autor de Commentarii in Sententias, Breviloquium de Sanctissima Trinitate, Quodlibeta i Sermones
Berenguer d’Anglesola
Cristianisme
Bisbe de Girona des del 1384, elegit pels canonges.
Acceptà la butlla condemnatòria de Llull donada per Gregori XI defensà constantment Benet XIII, que el féu cardenal de Sant Climent el 1397 l’acompanyà a Perpinyà, on morí Sembla que pertanyia a la branca de Miralcamp i que era fill de Bernat III
Alcazar d’Hiver
Cartell de l’Alcazar d’Hiver, obra de Léon Choubrac (1882)
Cafè concert situat al Faubourg Poissonnière, de París.
Fou un dels primers a adoptar la fórmula del music-hall i, a partir del 1867, presentà grans espectacles basats en operetes i ballets, acròbates, etc Tancà el 1889 i fou convertit en teatre
gos d’atura
gos d’atura
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Palol d’Onyar
L’església de Sant Sadurní de Palol d’Onyar
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Quart (Gironès), al SE de la ciutat de Girona, a la dreta de l’Onyar.
L’església parroquial Sant Sadurní és d’origen romànic, modificada als segles XVI i XVII era l’església del castell de Palol, casa forta que a mitjan segle XIV era de la família Palol El 1698 el lloc era de la corona
riera d’Osor
La riera d’Osor vora la Font Picant (Sant Hilari Sacalm)
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Riera
Afluent del Ter mitjà, per la dreta, a la Selva.
És formada per la unió de la riera Gran procedent del pla de les Arenes, a uns 1060 m alt, entre els termes d’Espinelves i Sant Hilari Sacalm i el torrent de la font Picant que neix a Sant Hilari, a uns 790 m alt Dins el terme d’Osor i prop del de Susqueda, s’encaixa en meandres, obligats pel massís granític de les Guilleries, rep per la dreta la riera de les Ribes a la vila d’Osor i el torrent de la Grevolosa, separa els municipis de la Cellera de Ter i Anglès i desguassa a l’esquerra d’aquesta vila, a uns 160 m alt És alimentada per fonts i surgències al mateix llit fluvial
principi d’Amici
Esquema del principi d’amici: a) lent esfèrica; b) menisc convergent; c) lents convergents; A) punt estigmàtic de l’esfera; A’, A'') punts aplanètics; C) centre de curvatura
© fototeca.cat
Física
Principi per a la construcció de l’objectiu dels microscopis que, basant-se en les propietats dels punts estigmàtics del dioptre esfèric, indica la manera de corregir la desviació dels raigs que procedeixen de l’objecte d’observació.
L’objectiu ha de comprendre una esfera tallada segons un pla que passi pels volts del seu punt estigmàtic real A, ja que és en aquest punt on cal situar l’objecte observat, i, tot seguit, un menisc convergent la cara anterior del qual té precisament per centre de curvatura l’altre punt estigmàtic A’ de l’esfera, intersecció del raig divergent donat per l’esfera anterior amb l’eix del sistema, de manera que el raig en arribar a la segona cara del menisc, construïda de forma que A’ en sigui punt aplanètic real, en surti com si procedís de l’altre punt aplanètic corresponent A’ així hom redueix…
escola d’Olot
Arbres en flor, obra de Joaquim Vayreda (1892)
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Escola pictòrica iniciada a la segona meitat del segle XIX.
Inclou no tan sols els artistes olotins, sinó tots aquells que han pres el paisatge d’Olot com a font d’inspiració per a llurs realitzacions, executades, però, amb plena llibertat de tendència, d’estil i de tècnica Pren importància perquè es tracta de l’aparició d’una escola catalana de paisatge similar a l’escola paisatgística de Barbizon El seu creador fou Joaquim Vayreda i Vila , format sota el mestratge de Ramon Martí i Alsina Després d’unes obres de clara tendència naturalista passà a un nou concepte de plasmació les…
Vilamajor d’Agramunt
Aspecte de l’església de Santa Maria i el castell d’Agramunt
© Fototeca.cat
Poble
Poble (465 m alt.) al S i dins el municipi de Cabanabona (Noguera), al límit amb el de Vilanova de l’Aguda.
La seva església depèn de la de Cabanabona
vall d’Hortmoier
Roures de la vall d’Hortmoier
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)