Resultats de la cerca

Es formà a Roma en la disciplina de composició amb D Paris i a la Universitat de Freiburg amb H Genzmer, i assistí als Cursos de Darmstadt 1952-61 Interessat en la música electrònica, treballà a l’Studio für Elektronische Musik de la Ràdio de l’Alemanya Occidental 1956, a Colònia, i assistí als seminaris organitzats per l’Studio Eksperymentalne de la Ràdio Polonesa, a Varsòvia 1959 Fou fundador a Roma d’una associació musical d’avantguarda, Nuova Consonanza 1961, i exercí la docència a l’Accademia di Santa Cecilia 1968-72, el Conservatori dell’Aquila 1969-75 i el Conservatori de Roma 1974-80…

Estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de la seva ciutat natal, centre on es graduà el 1965 amb les màximes qualificacions Posteriorment amplià la seva formació amb F Ferrara, S Celibidache i H Swarowsky a Siena i a Viena Nomenat director de les “Tardes musicals” de Milà, compaginà aquesta tasca amb la de director del conservatori de la mateixa ciutat, càrrec que exercí fins el 1980 Posteriorment s’encarregà de diverses formacions orquestrals, com l’Orquestra Simfònica de la RAI de Roma 1980-84 i la de l’Òpera de Roma temporada 1984-85, l’Orquestra Simfònica de l’SDR de Stuttgart 1989-98 i el…

Fill de Bartomeu Simon l’Alguer 1734 — 1819, doctor en lleis i intendent del patrimoni reial a l’Alguer 1767, probable autor de poemes catalans Estudià a Sàsser, l’Alguer i Càller i es doctorà en filosofia i teologia 1784 i en dret canònic i civil 1787 Substitut del fiscal reial 1793 Anà a Toscana i fou acusat injustament de jansenista El 1794 tornà a Càller i dirigí el Collegi dels Nobles Implicat en l’acció antipiemontesa d’Anjoi, fou expulsat, juntament amb el seu pare i germans, de l’illa De nou a l’Alguer, el governador Tharena li atribuí concomitàncies amb els jacobins algueresos, però…

Autodidacte, exposà per primera vegada el 1936, amb una obra, influïda pel futurisme, figurativa amb un afany geometritzant El 1942 s’integrà a Corrente, grup d’artistes antifeixistes Collaborà amb la resistència i després de la guerra participà en iniciatives d’avantguarda, entre d’altres la signatura del manifest Al di là di Guernica i la creació del grup Nuova Secessione Italiana 1946, alhora que prosseguia les recerques sobre construccions dinàmiques i rítmiques en una hibridació de cubisme i futurisme, les quals derivaren des dels anys cinquanta vers una abstracció violenta de traços de…

A set anys restà orfe de pare una institució benèfica sufragà els seus estudis al conservatori de Santa Maria di Loreto Nàpols Inclinat vers la música teatral, aviat es convertí en un dels capdavanters de l’escola napolitana d’òpera bufa amb L’italiana in Londra 1779, Giannina e Bernardone 1781 i L’impresario in angustie 1786, bé que conreà també l’òpera seriosa amb obres de tema clàssic Caio Mario 1780, Oreste 1784 Admirat per Goethe i per diversos sobirans d’Europa, fou nomenat mestre de capella de la cort 1787-91 de Caterina II de Rússia Hi compongué un Rèquiem 1787 i algunes òperes…

Treballà en la confecció de diverses obres cartogràfiques, en particular a Polònia, a Prússia i després a França Havent tornat a Pàdua, publicà un mapa del regne de Nàpols Atlante geografico del regno di Napoli a escala 1126 000

Fou anomenat Monopoli Estudià a Nàpols amb FFeo i F Durante Autor destacat de l’escola napolitana, refeu òperes d’altri per a empresaris Foren d’èxit L’osteria di Marechiaro 1768, Didone 1770 i Arianna e Teseo 1773

Molt influït per Giotto en una primera etapa, assimilà aviat la riquesa colorista i la precisió de línies de la pintura de Maso di Banco Les seves obres són a les esglésies i als museus de Florència i Prato

Campaner i nunci del Comune, del qual obtingué càrrecs més importants, és autor d’un cançoner en què predominen els elements gnòmics, aventurers i amorosos Escriví poesia històrica, el Centiloquio i també diversos romanços Bruto di Bretagna, Madonna Lionessa , etc

Participà activament en els conflictes polítics de la seva època, sempre en defensa de la llibertat fou partidari de Savonarola, de qui també seguí l’ideari Escriví comèdies, discursos polítics i una Istoria della città di Firenze Traduí Tit Livi