Resultats de la cerca

Mercedari 1743, fou elegit arxiver del monestir del Puig En morir deixà més de quaranta volums manuscrits es destaquen Nierologio o Biblioteca genealógica de los religiosos del orden de Nuestra Señora de la Merced , Crisis cardenalicia y eminencias mercedarias , vides de sant Serafí, santa Marianna de Jesús i del venerable fra Joan Jofré Gilabert és autor també de Nobleza de Andalucía , Massamagrell i d’una Historia de Alcalá de Chivert

Fou sacerdot i exercí a Sóller Mallorca Com a articulista, collaborà a les publicacions Sóller , Lluc  i Correo de Mallorca La seva poesia s’emmarca en el corrent estètic de l’Escola Mallorquina Entre els diversos reculls poètics que publicà destaquen Cançons de primavera 1940, Càntic de muntanya 1957 i Càntic Nou 1959 Fou inclòs a l’antologia Els poetes insulars de postguerra 1951 de Manuel Sanchis i Guarner

La seva obra, juntament amb la de João Cabral de Melo Neto , és capdavantera en la literatura brasilera actual Entre els seus llibres destaquen Alguna poesia 1930, Sentimiento do mundo 1940, Lição de coisas 1962, As Impurezas do Branco 1973, A Paixão Medida 1980 i Corpo 1984 Publicà també Contos do aprendiz 1951, històries plenes d’ironia sobre figures que conegué durant la seva vida, i Os Dias Findos 1977

Pintor en un principi, el seu profund coneixement dels sentiments humans i el seu lirisme el situen, amb un estil completament diferent, al costat dels grans mestres del cinema soviètic del seu temps Eisenstein i Pudovkin Entre les seves pellícules destaquen Zvenigora 1928, Arsenal 1929, Zeml’a ‘La terra’, 1930, Ṥč ors 1939, Mičurin 1948 i Poema o more ‘Poema del mar’, 1955-58, juntament amb la seva muller

Estudià lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid i a París Ensenyà a les universitats de París, de Llemotges i de Bordeus Fou director de l’Institut d’Études Hispaniques de la Sorbona Entre les seves nombroses publicacions, en bona part dedicades a temes de llengua i literatura hispànica —sobretot castellana—, destaquen l’edició de Les homélies d’Organyà 1961 i la d' El Fuero de Jaca 1964

En les seves obres, que sovint adopten la forma de reportatges ficticis, satiritza les contradiccions de la societat hongaresa moderna De la seva extensa producció destaquen les novelles Sötet agyal ‘Àngel obscur’, 1964 i Az elbocsátott légio ‘La legió acomiadada’, 1969, la novella històrica Mandarin, a híres vagány ‘Mandarin, el famós fatxenda’, 1976 i els reportatges Rongy és arany ‘Drap i or’, 1967 i A szent tehén ‘La vaca sagrada’, 1980

Membre destacat de l’escola dels glossadors, professà a Perusa, a Bolonya, a Pisa, a Pàdua i a Pavia Ocupà càrrecs públics importants i assessorà el papa en diverses ocasions Entre les seves obres, impreses al segle XV, destaquen els comentaris al Corpus iuris civilis , al Liber Feudorum i als primers llibres de les Decretals És un dels autors esmentats amb més freqüència pels expositors antics del dret català

Fill de Joan Llongueras i Badia Titulat el 1940 Entre les seves obres es destaquen la capella de la Pietat, d’Arbúcies 1953, i la Residència Sol Ponent, a Sant Andreu de la Barca 1974 El seu germà Joan Llongueras i Galí Terrassa 1913, pintor, es formà a Barcelona Exposà al Saló de Maig, i ha fet nombroses decoracions pictòriques, com la de l’antiga Escola del Mar

Prengué part en la guerra de 1914-18, enrolat a les legions txecoslovaques, a Rússia, que ell evocà en Zelezny vlk ‘El llop de ferro’, 1920 Autor de nombrosos contes i novelles, amb una gran força dramàtica i capacitat d’invenció Entre les seves obres es destaquen Svatý Václav ‘Sant Venceslau’, 1912, peça dramàtica, i Velblood uchem jehly ‘El gos de la segona companyia’, 1923, narració per a infants

Assajà de correlacionar el tipus corporal, el temperament i la psicopatologia La seva classificació biotipològica en leptosomàtics, pícnics i atlètics tingué una gran difusió Estudià l’histerisme de guerra i observà, entre altres reaccions, les que ell anomenà Bewegungssturm ‘tempesta de moviments’ i Totstellreflex ‘reflex d’immobilització’ Entre les seves obres es destaquen Körperbau und Charakter ‘Constitució i caràcter’, 1921, Medizinische Psychologie ‘Psicologia mèdica’, 1922 i Geniale Menschen ‘Homes genials’, 1929