Resultats de la cerca

Guanyador de la cursa de la Unió Velocipèdica Espanyola 1931, romangué en el ciclisme professional del 1932 al 1942 El 1932 guanyà el Circuit del Penedès, fou segon al Trofeu Masferrer i participà en el Campionat del Món de ciclisme Tres temporades després fou el guanyador del Gran Premi de Sant Martí de Provençals L’any següent, amb l’Agrupació Ciclista Montjuïc, guanyà la clàssica Tarragona-Madrid i una cursa a l’americana de Perpinyà Destacà també en ciclocròs Els anys 1940 i 1941 s’imposà en la Cursa de Gràcia i obtingué una etapa del Circuit del Nord i una tercera posició a la general…

Estudià piano amb E Steuermann i teoria amb H Gál, F Salzer i O Jonas Inicià la seva carrera com a docent al Conservatori de Graz 1936-39 En 1939-41 dirigí a l’Òpera de Duisburg i del 1941 al 1943 ho feu al Teatre de l’Òpera Alemanya d’Estrasburg Després d’una breu etapa a Praga, el 1946 tornà a Viena, on es feu càrrec de la direcció musical de la Volksoper fins el 1955, activitat que combinà amb la docència Posteriorment actuà a les òperes d’Hamburg 1955-61, Viena 1962-65 i Kiel 1965-74 Ocasionalment es presentà al Festival de Salzburg i en diversos teatres sud-americans També…

Aler pivot, arribà al Club Bàsquet Girona a mitja temporada 2000-01 procedent de l’Alba de Berlín, on havia jugat les temporades 1994-95 i 1999-2000, i fou nomenat el jugador més espectacular de la Lliga per la revista Gigantes La temporada següent jugà al Futbol Club Barcelona Tingué una segona etapa a Girona la temporada 2003-04, en què disputà 24 partits Jugà també al Màlaga 2002-03, al Treviso 2004, al València 2004-05, al Colònia 2005-06, al rus BK Jimki 2006-07, a l’Alacant 2007 i a l’alemany Brose Baskets 2007-08 Fou internacional amb la selecció alemanya, que fou bronze…

Conegut com Papitu , s’inicià a La Salle Bonanova de Barcelona i jugà al Futbol Club Barcelona 1967-69 En aquesta etapa obtingué una Lliga 1969 i una Copa 1969 i debutà amb la selecció espanyola Després jugà al Balonmano Granollers 1969-72, i guanyà tres Lligues seguides 1970, 1971, 1972 i una Copa 1970 Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 Jugà també amb el Picadero 1972-73, amb el qual fou subcampió de Lliga Retornà al Granollers 1973-74 i guanyà un altre cop la Lliga i la Copa Posà punt final a la seva trajectòria a les files del Calpisa 1974-78, amb el qual assolí quatre…

Redactada en català, s’autodefinia com a “quaderns d’art, literatura i música” Dedicà números d’homenatge a Chopin, Ausiàs Marc, MA Salvà, AM Alcover i Ramon Llull, entre d’altres, i, malgrat el seu caràcter modest, intentà d’omplir en certa manera el buit cultural a la Mallorca del moment Hi collaboraren nombrosos escriptors mallorquins JM Llompart, Ll Moyà, G Mir, J Vidal i Alcover, B Vidal i Tomàs, etc i del Principat M de Pedrolo, M Serrahima, O Saltor, R Tasis La primavera del 1975 inicià a Cadis una segona etapa, bilingüe, com a òrgan del Dia Escolar de la No-violència i la…

Dominicà a San Esteban de Salamanca 1519, fou prior a Talavera i a Ocaña 1503-1538 i vicari general de l’orde a la Germània inferior Confessor de Carles V 1542-48, intervingué en les gestions prèvies a la celebració del concili de Trento, la redacció de l’Ínterim d’Augsburg i el tractat de Crépy Introduí a Dillingen Alemanya el tomisme renovat de Salamanca Destacat controversista, intervingué en la tercera etapa tridentina com a teòleg papal i hi defensà el dret diví de l’episcopat Defensà Bartolomé Carranza i ajudà Ignasi de Loiola Entre les seves obres cal destacar…

Ocupà diferents càrrecs en l’administració pública, del 1948 al 1952 fou director general de la UNESCO i fou membre numerari de l’Academia Mexicana de la Lengua A partir dels postulats modernistes inicià una etapa de recerca d’una sensibilitat nova per camins més avantguardistes De la seva obra poètica cal destacar Fervor 1918, El corazón delirante 1922, Biombo 1925, Poesías 1926 i Sin tregua 1957, i dels seus assaigs cal esmentar Contemporáneos 1928 i El escritor en su libertad 1953 També publicà novelles, com Margarita de Niebla 1927 i Proserpina rescatada 1931, i el recull de…

Estudià dret a la Universitat de València Membre del Comitè del País Valencià i del Comitè Nacional del PSOE fou diputat al Congrés per Alacant a les legislatures del 1977, el 1979 i el 1982 Titular de la conselleria d’obres públiques i urbanisme amb el govern socialista de la primera etapa del Consell preautonòmic valencià, formà part de la comissió encarregada de redactar un avantprojecte d’Estatut d’Autonomia per al País Valencià Fou president del PSPV-PSOE i president de la mesa del Plenari de Parlamentaris del País Valencià Elegit diputat autonòmic el 1983, també per la seva…

Es formà a Barcelona amb l’ebenista Francesc Vidal, i s’establí com a moblista el 1893 Després d’una etapa inicial goticista, esdevingué un dels principals artistes del seu ram dins el Modernisme, estil que conreà fins el 1918 Decorà tota mena d’establiments i de residències, entre les quals la de Lleó-Morera 1904 Barcelona, Museu d’Art Modern Una bona part de l’elegància de les seves marqueteries es deu a la constant collaboració amb el dibuixant Josep Pey Des del 1918 es dedicà a la producció convencional Participà en exposicions a Londres, Madrid i Barcelona 1907, Saragossa…

Des de l’orde dels caputxins feu una tasca d’activisme cultural i de normalització del català durant el franquisme El 1948 fundà l’entitat Franciscàlia Fou editor de la revista “Estudios Franciscanos” des de la represa 1948 i director de la segona etapa de “Criterion” 1959-69 És autor de nombrosos articles sobre literatura i filosofia, especialment sobre Llull, Verdaguer, la història dels caputxins, teologia, art, etc Algunes de les seves obres més significatives són Art pessebrístic 1947, La última hora de la tragedia Hacia una revisión del caso Verdaguer 1958, Les corts…