Resultats de la cerca
Es mostren 1592 resultats
Marcel·lí Maneja Granell

Marcel·lí Maneja Granell
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Jugà a l’AB Junior i, a partir del 1939, al Club Bàsquet l’Hospitalet, amb el qual fou campió de Catalunya i d’Espanya 1940 amb només dinou anys L’any 1942 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol i el 1943 s’incorporà al Centre Catòlic de l’Hospitalet, on jugà fins el 1947 En acabar la temporada, fitxà pel Joventut de Badalona, amb el qual jugà fins el 1953, any que es retirà a causa d’una lesió Amb la Penya fou diverses vegades campió de Catalunya i dues vegades campió de Copa 1948, 1953 Internacional en quatre ocasions amb la selecció espanyola, disputà una trentena de partits amb la…
Iván Corrales Gordo
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Arribà a les categories inferiors del Joventut de Badalona provinent del CB Sant Adrià Després de dues temporades amb el CB Sant Josep de Badalona, debutà l’any 1993 com a base del primer equip de la Penya Entre el 1994 i el 1996 jugà a la Lliga EBA amb el Fuenlabrada Retornà al Joventut el 1996, on jugà tres temporades més Posteriorment, inicià un pelegrinatge per diferents equips Caja San Fernando de Sevilla 1999-2001, Alerta Cantabria Lobos 2001-02, Air Avelino italià 2002-03, Tau Vitoria i Tenerife Baloncesto 2003-04, CB Valladolid 2004-08, Auto Cid de Burgos 2008-10, ja a la Lliga LEB Or…
Miquel Parra i Abril
Pintura
Pintor.
Format a l’escola de Sant Carles, passà a la sala de flors Fou acadèmic de mèrit el 1803 i, més tard, professor de l’acadèmia Titulat acadèmic el 1811, l’any següent ja era tinent de director de pintura El 1815 esdevingué pintor de cambra de Ferran VII i el 1818 acadèmic de San Fernando A Sant Carles, passà pels càrrecs de director de pintura 1821, taxador oficial de pintura 1823 i director general 1823 Tot i que conreà tots els gèneres, hom l’anomenà el Vicent López de les flors , pintor de qui, precisament, era cunyat Hi ha flors seves al Museu de Belles Arts de València, al…
Vallès
Arquitectura
Família d’arquitectes.
Narcís Vallès Reus, Baix Camps XVIII-XIX, amb el seu germà Tomàs Vallès , construí el palau arquebisbal de Tarragona 1814, en un estil neoclàssic de gust grecoromà, sense gaire ornamentació Segurament fill d’un d’ells fou Francesc Vallès i Cuhi Reus — Barcelona 1879, que anà a Madrid 1824, on freqüentà l’estudi d’arquitectura de CTMoreno fins a obtenir el títol 1825 s’establí a Barcelona, on és autor d’un projecte —no realitzat— per a reformar la plaça de Sant Jaume i la façana de la casa de la ciutat 1826 dirigí la font de Neptú a Igualada, amb Damià Campeny 1827-32, dictaminà sobre el…
Eduard Soler i Llopis
Pintura
Pintor.
El 1856 estudià a l’Escola de Sant Carles de València Fou deixeble, a Madrid, de Federico de Madrazo El 1864 guanyà una tercera medalla pel quadre Jesús i la mare de sant Jaume i sant Joan , i rebé encàrrecs de l’Academia de San Fernando Guanyà 1866 la càtedra de dibuix de l’Escuela de Bellas Artes de Cadis on pintà quadres per a l’església parroquial de San Antonio Catedràtic a València, en ser cessat per la Revolució de Setembre viatjà per Itàlia, on pintà Pius IX i l' Enterrament del papa sant Esteve a les catacumbes , si bé després de l’abdicació d’Amadeu I recuperà la…
Leandre Serrallach i Mas
Arquitectura
Arquitecte.
Arquitecte per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, fou catedràtic interí de l’Escola de Belles Arts de Barcelona Entre altres obres, feu l’església de l’Escorial de Vic inaugurada el 1900 Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona 1877, de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1877, de l’Ateneu Barcelonès, de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, de la qual fou president 1875-76, i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1882, soci corresponent de la Real Sociedad Económica Filipiense i vocal de la comissió tècnica de l’…
Pere Sánchez i García-Esteban
Nostàlgia (1945), per Pere Sánchez i García-Esteban
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Conegut per Pere de València Guanyà la pensió Conde de Cartagena de l’Academia de San Fernando de Madrid Adscrit a la renovadora Sala Blava de València, es destacà a l’Exposició d’Art Noucentista de l’Ateneu Mercantil de València 1932 El 1936 guanyà, amb Primavera , el tercer premi de l’exposició del Carnegie Institute de Pittsburgh Participà en el Primer Salón de los Once de Madrid 1944 Paisatgista i figurista, el seu art refinat i líric, mediterrani i ingenu, representa una reacció contra els tòpics del paisatgisme sorollista i el situa com a capdavanter de l’escola espanyola…
Víctor García
Teatre
Director teatral argentí.
Estudià belles arts i medicina a la seva ciutat natal, i seguí cursos d’art dramàtic Abandonà l’Argentina el 1965 i, després d’una breu estada al Brasil, s’establí a París El seu treball de direcció s’orientà vers la renovació del conjunt de l’espectacle dramàtic, utilitzant sovint grans desenvolupaments de l’aparat escènic, que tot i l’espectacularitat, fou discutit en la seva tasca D’entre els seus principals muntatges cal esmentar Ubu, roi , de Jarry poc després d’arribar a París, les obres de Fernando Arrabal El cementiri de cotxes 1968 i El arquitecto y el emperador de…
Josep Coll i Bardolet

Josep Coll i Bardolet
© F. Cult. Coll Bardolet/J.Coll Vilanova
Pintura
Pintor i promotor cultural.
Estudià a Vic on el 1931 feu la primera exposició individual i a Olot el 1936 passà a Tours primera exposició individual, 1937 i més tard a l’Académie des Beaux Arts de Brusselles 1937-39 Estudià gravat a l’Academia de San Fernando de Madrid 1942-43 El 1940 s’installà definitivament a Valldemossa Mallorca Exposà a Vic, Barcelona, Palma i a l’estranger La seva pintura, sensible i sincera, d’estil impressionista, copsa el paisatge i els balls mallorquins usant les tècniques del dibuix, l’aquarella, el guaix i especialment l’oli Es dedicà també a la natura morta i la illustració Fou…
Antoni Ignasi Cervera
Periodisme
Política
Dirigent obrer i periodista.
Fundà a Madrid, el 1846, en collaboració amb Francesc Pi i Margall, la Escuela del Trabajo, institució de cultura obrera, i el 1851, el periòdic quinzenal “El Trabajador”, destinat a fomentar la creació de societats obreres El govern moderat suprimí l’escola i el periòdic, tot i que intentaren de sobreviure sota diverses denominacions El 1849 fou un dels fundadors del partit demòcrata, en la fracció socialista del qual milità Participà en el moviment progressista del 1854, durant el qual publicà “La Hoja de las Barricadas”, amb Fernando Garrido, i fundà “La Voz del Pueblo” 1855 Davant les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina