Resultats de la cerca

La capital és Ajaccio   La geografia Situada a la mar Lígur, entre la Rivera italiana i l’illa de Sardenya, de la qual la separa l’estret de Bonifacio, és la més muntanyosa de les illes mediterrànies, i el relleu pot ésser dividit en dues parts una al sud-oest i a l’oest, formada per un bloc hercinià de materials cristallins, aixecat pel plegament alpí, que culmina al Cinto, Rotondo i Incudine la costa és rocallosa, amb grans entrants triangulars, continuació de les profundes valls que tallen aquest bloc L’altra, la part oriental, és formada pels esquists de la serra Castagnicia…

Alliberada França de l’ocupació alemanya, De Gaulle creà un govern provisional, hom elegí una Assemblea Constituent, fou promulgada una nova constitució, i el socialista VAuriol fou elegit president L’exclusió dels comunistes del govern 1947 i l’organització dels partidaris del general De Gaulle impossibilitaren la consolidació del nou règim, que patí una forta inestabilitat ministerial Els seus polítics més destacats foren Edgar Faure, Pierre Mendès-France i Guy Mollet El procés de descolonització la Indoxina, Tunísia, el Marroc culminà amb la crisi d’Algèria, que posà fi a la…

Estudià amb el seu oncle i posteriorment ho feu al Conservatori de París, on obtingué el primer premi del concurs de final de carrera El 1942 ocupà el lloc de primer solista de l’Orquestra de Concerts Lamoureux El 1949, poc abans d’incorporar-se a l’Orquestra de l’Òpera de París, obtingué el primer premi del Concurs Internacional de Ginebra El 1957 inicià la seva tasca docent al Conservatori de París Estrenà obres d’autors contemporanis i presidí l’associació Amics del Fagot Francès

Fou deixeble de Carl Dolmesch, amb qui estudià flauta de bec, i es perfeccionà en la interpretació de música antiga amb Antoine Geoffroy Dechaume Formà part de l’Ensemble Polyphonique de la Radio entre el 1963 i el 1984 L’any 1965 fundà l’Ensemble Ars Antiqua de París amb Joseph Sage contratenor i Guy Robert llaüt, formació amb la qual feu nombrosos enregistraments discogràfics, en què destaquen els dedicats a l’obra de Guillaume de Machaut i de Guillaume Dufay Com a solista, ha enregistrat també obres d’A Vivaldi, JS Bach i GPh Telemann És professor del Conservatori de Rouen Ha estat el…

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare i començà els estudis de guitarra a sis anys Amb només deu anys actuà a la Sala Pleyel de París Abans de la Segona Guerra Mundial ja havia iniciat una carrera important com a solista, que es veié dificultada per l’ocupació alemanya Després del conflicte bèllic conegué el també guitarrista Alexandre Lagoya, amb qui formà el duo Presti-Lagoya i feu nombroses gires arreu del món Joaquim Rodrigo, Mario CastelnuovoTedesco i André Jolivet foren alguns dels compositors que els dedicaren obres per a dues guitarres Parallelament, impartí lliçons de…

Catedràtic d’història medieval a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, s’especialitzà en història urbana i econòmica de la Baixa Edat Mitjana Entre les seves obres cal esmentar, entre d’altres Commerces et marchands de Toulouse vers 1350-1450 1954, Histoire de Toulouse 1958, Histoire du Languedoc 1969 i Les origines linguistiques de l’Europe occidentale 1971 L’interès per la història de Catalunya resta palès en diversos treballs, com el titulat “Finances et vie urbaine Barcelona et Tolouse au début du XVè siècle” 1965 i també amb la coodirecció amb Joaquim Nadal i Farreras de la Història de…

De formació autodidàctica, a quinze anys creà un grup folk amb la seva germana i a l’institut de formació secundària on estudiava arribà a muntar diversos espectacles musicals, entre els quals una recreació de la llegenda de Tristany i Isolda amb música medieval Cursà estudis de musicologia a la Sorbona de París i debutà professionalment el 1979 amb el Clemencic Consort El 1985 fundà el Seminario Musicale, conjunt barroc instrumental i vocal Posteriorment fou contractat per a diverses funcions líriques barroques, com Ottone, Rè di Germania i Giulio Cesare in Egitto , de GF Händel, que cantà a…

Després de participar en la Primera Guerra Mundial, estudià contrapunt i fuga amb G Caussade, primer de manera particular i més endavant, el 1922, al Conservatori de París, on també fou alumne de J Gallon harmonia, M Emmanuel història de la música, P Braud piano i P Bazelaire violoncel En acabar els estudis el 1926, aconseguí el primer premi de contrapunt i fuga El 1948 fou nomenat assistent de les classes de composició de D Milhaud al Conservatori de París, al qual succeí definitivament el 1962 Presidí la societat de música de cambra Le Triton Considerat sovint un compositor neoclàssic,…

Vida Estudià violí i composició amb A Stamitz des del 1778, i com a intèrpret i compositor fou influït per GB Viotti El 1785, gràcies a la influència de Maria Antonieta d’Àustria, entrà a la cort francesa, on escriví música de cambra i concerts per a violí Fou professor de violí del conservatori des del 1795 fins al 1826 i membre del consell del centre del 1825 al 1830 Els cèlebres 42 études ou caprices per a conjunt instrumental es publicaren el 1796 Kreutzer tocà per a L van Beethoven, el qual li dedicà la seva Sonata per a violí i piano , opus 47 1802-03 La seva carrera estigué marcada des…

Membre d’una família d’editors de música i de violinistes, es tenen poques dades sobre la seva trajectòria Treballà juntament amb el seu germà Jean-Pantaléon Cap al 1759 la seva editorial fou comprada per la casa La Chevardière, però és possible trobar partitures amb el nom Le Clerc en anys posteriors De vegades, unit al nom Le Clerc apareix el de François Boivin, però no hi ha proves documentals que es tractés del seu soci Sembla que els dos germans foren violinistes al servei del rei Lluís XV Charles-Nicolas, concretament, ocupà aquest càrrec fins el 1761 Editaren obres de famosos…