Resultats de la cerca
Es mostren 4806 resultats
Constantí
Vista general de Constantí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès estès, en una gran part, a la dreta del Francolí, al límit amb Tarragona.
Situació i presentación Constantí confina al N amb els municipis de la Pobla de Mafumet i Perafort, al S amb Tarragona, a l’E amb els Pallaresos i Tarragona i a l’W amb Reus i la Selva del Camp, ambdós pertanyents a la comarca del Baix Camp Les principals elevacions són el Coll Blanc 69 m, a l’extrem ponentí del terme, el Puig 91 m i la Torre del Fàbregues 143 m la cota mínima, de 30 m, es localitza a l’indret del terme on el Francolí entra en el territori de Tarragona Entre les nombroses rieres destaquen la de la Boella, coneguda com la Riera, i la de la Sènia, que baixa del terme de la…
Castellfollit del Boix
Castellfollit del Boix
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al límit amb l’Anoia; ocupa un conjunt de relleus oligocènics, en bona part tabulars, que formen la divisòria entre les conques del Llobregat i de l’Anoia.
Situació i presentació Limita al N amb Aguilar de Segarra i Rajadell, a l’E amb Sant Salvador de Guardiola i al SE amb els municipis del Bruc, Castellolí, Òdena i Rubió tots de l’Anoia Al municipi hi ha un conjunt de relleus tabulars i atalussats, balcons panoràmics sobre el Pla de Bages, Montserrat i la serra de Rubió, que separa les conques del Cardener i de l’Anoia Entre els primers, cal fer esment de les proes paralleles —vistes des de la terra baixa— de Gosem, el Tinell i Sant Pere Les serres de Can Torre, de Fontanelles, del Grau i de Palomes i els cims del Cogulló de Can Torre 877 m,…
les Valls de Valira

El Turó de la Guàrdia, a Anserall
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Urgell.
Situació i presentació Creat el municipi el 1970 per l’agregació dels termes tradicionals d’Anserall 21,2 km 2 , Ars 35,3 km 2 , Civís 63,5 km 2 , Arcavell 17,5 km 2 i Bescaran 33,76 km 2 , el nom es correspon amb la morfologia del nou terme, excepte pel que fa a les terres de Bescaran, que no pertanyen a la conca de la Valira sinó a la del Segre El municipi, el segon més gran en extensió de tota la comarca, és el més septentrional de l’Alt Urgell Les terres del que fou el municipi d’Anserall són al N de la Seu d’Urgell s’estenen a banda i banda de la Valira i per migdia arriben gairebé a…
la Costa Vermella
Nom aplicat dins la terminologia turística (des del 1912) a la part muntanyosa de la costa del Rosselló, la Marenda
.
Comença al sud d’Argelers i arriba fins al cap de Cervera, a la frontera estatal francoespanyola Té uns 15 km en línia recta i uns 25 seguint la carretera que uneix Argelers a Cotlliure, Portvendres, Banyuls de la Marenda i Cervera Correspon al límit est de la serra de l’Albera, la qual s’esfondra bruscament la mar, a 100 m de la costa, té una profunditat superior als 1 000 m Els torrents l’han retallada i una darrera ofensiva de la mar ha creat una gran quantitat de golfs i de calanques El color fosc, rogenc, de les penyes, que contrasta amb la blavor de l’aigua, en justifica el…
celibat definitiu
Sociologia
Proporció dels components d’una generació que arriben als 50 anys sense haver estat mai casats.
És un indicador indirecte de la intensitat de la nupcialitat en una generació S'estableix el límit dels 50 anys perquè l’objectiu és mesurar el paper de la nupcialitat com a determinant de la fecunditat generacional, i la fecunditat és ja molt escassa passada aquesta edat John Hajnal fou el principal impulsor d’aquesta metodologia en les seves investigacions històriques En poblacions que no disposaven dels moderns mètodes anticonceptius, la nupcialitat estava sotmesa a un fort control social per tal de regular la natalitat i, en conseqüència, el ritme de creixement demogràfic…
mal·leabilitat
Tecnologia
Propietat d’un material de deformar-se d’una manera permanent en forma de làmines per l’acció d’un esforç extern.
És una propietat característica de molts metalls or, argent, coure, zinc, plom, ferro, etc Els esforços que donen origen a la deformació són esforços de compressió, els quals poden ésser produïts mitjançant un martell o una premsa, com en l’embotiment, o bé mitjançant la pressió de dos cilindres, com en el laminatge La malleabilitat, com la ductilitat, és funció de la corba esforç-deformació, la qual és determinada, per a cada material concret, per la temperatura i pel sistema de distribució de càrregues La malleabilitat d’un metall augmenta amb la temperatura, puix que disminueix el …
Rosa Maria Pascual Alsina

Rosa Maria Pascual Alsina
FEDERACIÓ CATALANA DE BITLLES I BOWLING
Bitlles
Jugadora de bowling de deu.
Formà part dels clubs 7 a 9, Joventut i Límit, i tingué com a entrenadors Dick Weber, Paco Ballesteros, Irma Urrea i Leo Klitte Ha estat campiona de Catalunya i d’Espanya individual, per parelles, per trios i per equips, i subcampiona d’Europa individual 1981 Assolí dues medalles de plata 1981, 1983 i una de bronze 1982 a la Copa d’Europa de Campions Disputà la Copa d’Europa d’equips 1978, 1980, 1982, 1988, 1990 i el Campionat d’Europa 1981, 1985, 1989, 1993 amb la selecció espanyola També formà part de la selecció catalana Es retirà el 1994 Rebé el premi del diari Sport a la…
Lluís Montfort Gómez
Bitlles
Jugador de bowling de deu.
S’inicià al Joventut CB el 1976 i competí amb els clubs 7 a 9, Universitari, Límit i Joventut Al-Vici Guanyà el Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 1980, 1983, 1988, es proclamà campió de Catalunya i d’Espanya en diverses ocasions i fou subcampió d’Europa de trios 1985, juntament amb Ramón Ros i Lorenzo Mas Entre el 1979 i el 1987 participà en diverses competicions internacionals, com la Copa d’Europa d’equips 1980, 1982, 1986, la Copa de Campions 1986, el Campionat d’Europa 1989 i el Campionat del Món 1979, 1983, 1987 Des del 2008 forma part de la junta directiva de la…
Santa Eugènia del Gomar

Aspecte de les restes de la capella de Santa Eugènia del Gomar (Moià)
© C.I.C. - Moià
Capella
Capella del municipi de Moià (Moianès).
La capella de Santa Eugènia del Gomar és documentada des de l’any 951, igual que el propietari rural Gomar, que va donar el nom al mas, que és situat a ponent i proper a la carretera de Manresa a Vic, gairebé a tocar del límit amb Collsuspina Als segles XI i XII funcionà també com a parròquia dins el terme de Moià Des del segle XIII fou una simple capella de la parròquia de Santa Coloma Sasserra Fou agregada a la parròquia de Collsuspina el 1878 De la capella de Santa Eugènia del Gomar en resta sencera la capçalera rectangular i murs de la nau que indiquen que era una capella preromànica,…
Mouloûya
Uadi
Uadi del Marroc (480 km de longitud i 22,3 m3/s de cabal).
Neix a l’Atles mitjà, des d’on pren la direcció NE Travessa el Marroc oriental i desguassa a la Mediterrània Diferents tribus àrabs n'ocupen el curs mitjà i en conreen les ribes cereals El 1967 hi fou acabada de construir la presa de Mechra Klila, que proveeix d’electricitat el NE del Marroc A la vall del uadi hi ha dipòsits de plom i de manganès El 1291 Jaume II de Catalunya-Aragó i Sanç IV de Castella el prengueren com a límit de llurs respectives zones d’influència Jaume II es reservava els territoris situats a l’est del riu Algèria, Tunis, etc i el rei castellà la zona del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina