Resultats de la cerca

Es llicencià a Saragossa el 1890 i es doctorà a Madrid el 1891 Ingressà al cos d’arxivers el 1893 i fou destinat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on actuà fins el 1905 Després fou catedràtic d’història antiga i medieval d’Espanya a Sevilla i a Saragossa La seva tesi doctoral, El poder judicial en la Corona de Aragón , fou publicada el 1901 una altra de les seves obres importants és La Corona de Aragón y Granada 1909 Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1899 Publicà diversos estudis, especialment sobre les relacions entre la corona catalanoaragonesa i els estats musulmans, i el manual La…

Es llicencià 1954 i es doctorà 1965 a Barcelona Fou professor de patologia general a la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, catedràtic a la de La Laguna 1979 i catedràtic a la UAB 1980 Fou president de l’Associació d’Endocrinologia i Nutrició de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1971-73 i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears 1982-90, i director de les revistes Endocrinología 1977 i Medicina clínica 1983 El 1993 ingressà com a membre de la Reial Acadèmia de Medicina El 1985 fou elegit membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on ocupà…

Fiscal de l’audiència de Sevilla 1790 i del Consell de Castella 1796, fou també president de l’Academia de Derecho Publicà una Sátira contra los abusos introducidos en la poesía castellana 1782, polèmica, com la resta de la seva obra Adscrit als postulats del neoclassicisme —propugnats a La cautiva 1784, comèdia censurada—, rebutjava, però, l’afrancesament arbitrari i frívol Publicà opuscles contra Iriarte, García de la Huerta, etc, els quals atacà amb tanta virulència, que li fou prohibit de publicar res sense llicència reial 1785 Floridablanca li encarregà una rèplica a l’…

Es llicencià en dret a Barcelona Assidu participant en Jocs Florals i certàmens literaris diversos, on obtingué nombrosos premis Es donà a conèixer amb el recull poètic Del meu verger 1905 És autor de poemes centrats a descriure els costums populars de la Segarra, que anà recollint en els volums Poesies , de la collecció “Lectura Popular” s d, Segarrenques 1917, Corrandes segarrenques 1925 i Picarols i randes 1926 Estrenà diverses obres teatrals, com ara La mania d’un notari 1896, una comèdia en un acte i en vers El vistaire 1920  El pandero de les mosses, o la venjança del sagristà 1927, amb…

Es llicencià en farmàcia 1933 i es doctorà en ciències naturals 1955 Catedràtic de paleontologia a les universitats d’Oviedo 1960 i de Barcelona 1963 L'any 1931 participà en la fundació del Museu de Sabadell, del qual fou subdirector en acabar la Guerra Civil fins al final de la dècada dels seixanta, període en què la secció de paleontologia adquirí reconeixement Fou el creador i l’impulsor de l’ Institut de Paleontologia 1969 que dugué el seu nom i que l’any 2008 fou integrat a l’ Institut Català de Paleontologia S'especialitzà en l’evolucionisme i en l’estudi dels mamífers fòssils Excavà…

Es llicencià en dret a Barcelona i en filologia romànica a Alemanya, on residí del 1959 al 1971 Membre fundador del Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans PSAN el 1968 i de l’editorial La Magrana, hi publicà una Síntesi d’història dels Països Catalans 1976 Entre el 1971 i el 1993 traduí una vintena de títols de l’alemany, del francès, de l’italià i del portuguès Acostà obres fonamentals del pensament marxista entre d’altres, El capital de Marx, publicat en sis volums els anys 1983-90, juntament amb clàssics de la filosofia Maquiavel i Hegel i de la literatura Eça de…

Es llicencià a la UB 1966, l’any 1968 es tralladà als Estats Units i es doctorà a la Universitat d’Oregon amb una tesi sobre la Crònica de Ramon Muntaner 1972 Fou professor a les universitats d’Oregon, Puget Sound, Michigan i, des del 1981, a la d’Indiana, d’on fou catedràtic 1992 De la seva primera etapa medievalista cal esmentar L’èpica de la realitatl’escriptura de Desclot i Muntaner 1978, La doble soledat d’Ausiàs March 1987 i La poesia dramàtica de Josep Maria de Sagarra 2011 Posteriorment s’especialitzà en la literatura catalana dels segles XIX iXX, sobre la qual tingué cura de l’edició…

Vida i obra Hereu, el 1838, d’importants finques rústiques a la vall d’Aro, feu estudis de filosofia i es llicencià en dret el 1846, a Barcelona, i feu d’advocat a la Bisbal Publicà una sèrie de pensaments polítics al Calendari Català i a La Veu del Montserrat , en què denunciava l’assimilació política i cultural castellanes, i altres articles a “Lo Gai Saber”, sobre els jocs florals i sobre la centralització Collaborà a “El Faro Bisbalense”, especialment, el 1868, a propòsit de les festes d’homenatge als felibres, de retorn dels Jocs Florals de Barcelona, dels quals havia estat mantenidor l’…

Els Martini eren vehicles monoplaces de Fórmula 3 i Fórmula Renault, però foren modificats per a participar en el Campionat d’Espanya de Fórmula 1800, que feia servir mecànica de la firma SEAT Lluís Cortés i Francesc Brossa en produïren dotze unitats en tres anys, amb una de les quals Juan Ignacio Villacieros guanyà el campionat el 1975 Aturà l’activitat esportiva amb la desaparició de la Fórmula 1800, però un dels mecànics de l’equip, Joan Villadelprat, continuà dedicat a la competició i arribà a la Fórmula 1

Estudià a l'Escola Industrial Barcelonesa 1852-57 i enginyeria mecànica a l’École Centrale des Arts et Manufactures de París 1857-60, especialitat que el dugué a l’empresa de construcció de material ferroviari Beyer, Peacock & Co de Gorton Manchester Durant aquesta estada escriví el llibre Teoría Atómica , publicat a Barcelona el 1862 De nou a Barcelona, fou enginyer en cap de material i servei del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià, i poc temps després, professor de francès i anglès i, posteriorment, matemàtiques, càlcul mercantil i comptabilitat a Vilanova i la Geltrú L'any 1871 es…