Resultats de la cerca

De família humil, aprengué l’ofici a Barcelona i a Sevilla De tornada s’establí amb el seu germà Josep i produí orfebreria litúrgica, que exportà per tot Espanya Popularitzà joieria d’argent treballada amb el nou procediment de gravat a l’àcid, que, després d’ell, restà en desús, bé que algú n'hagi fet la represa cap a 1950-60, amb esperit contemporani Es valgué de models dels millors escultors catalans i de la collaboració del pintor Josep Presno A Barcelona deixà notables obres per al culte

Cursà la carrera de magisteri i s’inicià en la docència el 1970 El 1973 començà a treballar com a professor de català al collegi Francesc Ribalta d’Algemesí L’any 1978 es traslladà a Tavernes, i es dedicà cada cop més a l’ensenyament del valencià llengua i literatura, del qual ha estat un dels principals introductors a l’escola del País Valencià Ha destacat en l’elaboració de material didàctic, especialment de llibres de text, que han obtingut una gran difusió Rodet , Penyagolosa , L’Arca , Cèrcol , etc També és autor del  Diccionari Tabarca valencià-castellà/castellà-valencià 1990 i, en un…

Fou un dels principals creadors de la hallenkirche La seva obra cabdal és l’església Sankt Martin de Landshut, realitzada totalment en rajola, prototip del gòtic flamíger alemany, on la impressió de lleugeresa és reforçada per l’esveltesa dels pilars La seva pedra sepulcral a Sinkt Martin el fa collaborador en set esglésies alemanyes

Fou ciutadà de Barcelona És autor d’un Llunari e repertori del temps , amb taules cronològiques a partir del 1485, que fou imprès en català i en llatí el 1485 i en castellà el 1488 i que, profusament illustrat i reeditat possiblement cada any, obtingué una gran popularitat

Introduí el principi de competició entre els alumnes i considerà els llibres antics com a joies August li encarregà l’educació dels seus dos nets La seva obra s’ha perdut Tanmateix, hom sap que és autor d’uns fasts i, sobretot, d’un diccionari, De significatu verborum , conegut en part per l’abreujament i l’ús que en feren Fest segle III, Isidor de Sevilla segle VII i Pau Diaca segle VIII

La Primera Escola de Viena designa el grup de grans compositors vienesos del final del segle XVIII i principi del XIX FJ Haydn, WA Mozart i L van Beethoven Molt rarament, però, s’usa la paraula ’Escola’ per a referir-se als representants d’aquest període Per aquest motiu, quan es parla simplement de l''Escola de Viena', hom es refereix a la ’Segona' Aquesta és representada pels seus tres compositors més destacats, és a dir, Schönberg i els seus deixebles A von Webern i A Berg, tot i que n’inclou d’altres que en algun moment es relacionaren amb el músic austríac, com Robert Gerhard, alumne seu…

Entre el 1894 i el 1906 escriví, en cinc volums, la Història de la Ilustre y real vila ducal de Montblanch , inèdita, els manuscrits de la qual es troben repartits entre el Museu Arxiu de Montblanc i l’Arxiu de la Corona d’Aragó Tot i la manca de rigor històric, l’obra és interessant per la descripció que l’autor fa del folklore, costums i esdeveniments diversos, a més de les làmines que illustren el text El 1895 realitzà una sèrie de conferències al Centre Excursionista de Catalunya sobre els orígens de Montblanc, aparegudes el 1903 en la revista local La Conca de Barberà L’any 1980 el…

Estudià a l’Escola Normal de Mestres de Palma Publicà diferents estudis biogràfics i de geografia de les Balears Geografía de las Baleares 1958, Hombres notables de Muro 1973 i General Weyler 1985 També és l’autor d’una Historia del Arrabal de Santa Catalina 1967

Vida i obra Ciutadà de Barcelona, fou canceller de l’Estudi de Medicina de la ciutat i és autor d’un Llunari e repertori del temps , el llunari més cèlebre i amb més difusió, on computà el moviment de la lluna en seixanta-sis taules, una per any des del 1485 fins al 1550 Tot i que hom suposa que gaudí d’una difusió manuscrita, fou la impremta la que li garantí una important difusió fins ben entrat el s XVI l’edició més antiga fou impresa a Barcelona vers els anys 1484-85 Se’n feren traduccions al llatí, a l’italià, al castellà i al galaicoportuguès Bibliografia Badia, L 1983 Cifuentes i…