Resultats de la cerca
Es mostren 2403 resultats
Cecilia Gasdia
Música
Soprano italiana.
Formada a la seva ciutat natal, debutà com a membre del cor a les representacions del festival d’estiu celebrat a l’Arena El 1980 guanyà el primer premi del Concurs Maria Callas de Milà i de seguida fou contractada pels millors teatres europeus El 1982 substituí M Caballé en unes funcions de La sonnambula , de V Bellini, a la Scala de Milà Després d’obtenir grans èxits a Itàlia, cantà a l’Òpera de París, on debutà el 1983 amb Mosè , de G Rossini El 1985 es presentà a l’Òpera de Chicago i a la de Viena, i més tard cantà al Metropolitan de Nova York i al Japó, on feu…
Victor De Sabata
Música
Director d’orquestra italià.
Entre el 1902 i el 1910 estudià piano, violoncel i composició al Conservatori de Milà Després de la Primera Guerra Mundial mostrà un clar interès per l’òpera, i debutà a Montecarlo el 1918 amb L’enfant et les sortilèges de M Ravel Des d’aquest any i fins al 1929, en què fou convidat a dirigir el Teatro alla Scala de Milà, s’estigué al capdavant de l’Òpera de Montecarlo Parallelament a l’etapa milanesa treballà a Florència 1933 i Bayreuth 1939, on dirigí Tristany i Isolda Feu de director a les ciutats més importants d’Europa i dels EUA, musicalment parlant, com ara…
fernet
Begudes destil·lades
Licor d’alta graduació alcohòlica, tònic i digestiu, fet amb diferents substàncies vegetals (àloes, ruibarbre, genciana, quina, etc), macerades i diluïdes en alcohol.
El destillà per primera vegada Bernardino Branca, el 1845, en una petita fassina de Milà
exemple
exemple El símbol lul·lià de l' Arbre de Ciència , segons el manuscrit del s XV de la Biblioteca Ambrosiana de Milà; la vuitena branca a l’esquerra correspon a l' Arbre exemplifical
© Fototeca.cat
Història
Fet, imatge, sentència, etc, que, en la temàtica didàctica general de l’edat mitjana, hom adduïa amb funció clarificadora i d’aproximació.
La predicació s’integrava dins aquesta temàtica Als Països Catalans existí un dipòsit comú d’exemples trets de la Bíblia, de les vides de sants, de les obres clàssiques o de les faules, etc, d’on procedeixen els usats per Vicent Ferrer, que tenen el caràcter típic de la faula animalística, i per Francesc Eiximenis, entre altres Caràcter més personal tenen els exemples de Ramon Llull, que ell anomena també recontaments o proverbis, al Llibre de meravelles i principalment a l' Arbre exemplifical quinzena part de l' Arbre de Ciència , on arriba a personificar els éssers més…
"El Correo Catalán" es comença a publicar a Barcelona
Es comença a publicar el diari "El Correo Catalán" a Barcelona, impulsat pel carlí Manuel Milà de la Roca
Joan III
Cristianisme
Papa (561-574).
Tornà a l’obediència les esglésies de Ravenna i Milà Durant el seu pontificat es produí la invasió llombarda
Montesa
Barri
Barri mixt d’habitatges i indústria d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), situat a l’extrem SW del nucli urbà, al límit amb el terme de Cornellà de Llobregat.
Dóna nom al sector la fàbrica de motocicletes Montesa, construïda el 1964 pels arquitectes Frederic de Correa i Alfons Milà
combat naval de Foç Pisana
Acció que tingué lloc davant la desembocadura de l’Arno per l’octubre de 1421 entre un estol organitzat per Alfons IV el Magnànim i comandat per Romeu de Corbera i un estol genovès, dirigit per G.B. Campofregoso, que tenia la intenció d’atacar Nàpols.
Els genovesos reberen una derrota tan greu, que el dux lliurà la ciutat al duc de Milà Felip M Visconti
Santa Anna d’Albaida
Monestir
Antic monestir de dominicans del municipi d’Albaida (Vall d’Albaida), al peu del vessant septentrional de la serra de la Covalta.
Fou fundat el 1538 pel segon comte d’Albaida Cristòfor Milà d’Aragó, i perdurà fins a l’exclaustració del 1835
barnabita
Religió
Membre de la congregació religiosa dels clergue regular
de Santa Pau.
Hom els atribuí aquest nom pel fet d’haver tingut com a primera església la dedicada a sant Bernabé, a Milà
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina