Resultats de la cerca
Es mostren 4195 resultats
Jerry Siegel
Literatura
Escriptor nord-americà.
El 1933, juntament amb el dibuixant Joe Shuster, creà el personatge de Superman, un superheroi provinent del planeta Kripton que a la Terra s’amagava darrere la personalitat del periodista Clark Kent La primera història de Superman es publicà el 1938 a la revista Action Comics i uns anys després el personatge disposava d’una capçalera pròpia i es convertia en el primer i el més popular d’una llarga llista de superherois del còmic, i en un símbol dels valors nord-americans
Phillip Sharp
Biologia
Biòleg nord-americà.
Doctorat en química a la Universitat d’Illinois 1969, treballà amb JD Watson a Cold Spring Harbor de 1971 a 1974, que passà al Massachusetts Institute of Technology on, com a director del centre de recerca sobre el càncer 1985-91 i, des del 1991, cap del departament de biologia, dugué a terme investigacions sobre la divisió dels gens que el 1993 li valgueren la concessió del premi Nobel de medicina, que compartí amb R Roberts
Pete Sampras
Tennis
Tennista nord-americà.
Número u del rànquing mundial de l’ATP en 1993-98, ha guanyat 13 títols del Grand Slam l' open dels Estats Units 1990, 1993, 1995-96, Wimbledon 1993-95, 1997-2000 i l' open d’Austràlia 1994 i 1997
Christopher Reeve
Cinematografia
Actor nord-americà.
Debutà com a actor a 15 anys al Festival de Teatre de Williamstown El 1974 es graduà a la Universitat de Cornell i més tard estudià a l’escola d’arts escèniques Juilliard de Nova York Després d’uns quants anys treballant al teatre i a la televisió a la sèrie Love of Life , l’any 1978 Richard Donner l’escollí per a protagonitzar una adaptació del còmic Superman , en un paper que marcaria la seva carrera A més de les tres seqüeles de Superman , rodades els anys 1980, 1983 i 1987, la seva filmografia comprèn, entre d’altres, Somewhere in Time 1980, Monsignor 1982, The Bostonians 1984, Switching…
Frederick Reines
Física
Físic nord-americà.
Doctorat per la Universitat de Nova York el 1944, s’especialitzà en física nuclear En 1944-59 treballà al laboratori de Los Álamos i en 1966-88 fou professor a la Universitat de Califòrnia, on fou cap del departament de física 1966-74 Membre de l’Acadèmia de Ciències dels EUA, rebé nombrosos guardons per les seves contribucions El 1995 li fou atorgat el premi Nobel de física pel descobriment de les partícules subatòmiques neutrí i tau, que compartí amb MPerl
Herbert Clark Hoover

Herbert Clark Hoover
© Universidad de Alcalá
Història
Polític nord-americà.
Graduat en enginyeria de mines el 1895, des del 1914 es dedicà a organitzar tasques humanitàries, entre les quals la distribució d’aliments a Europa en la postguerra Secretari del departament de comerç 1921, com a president de la comissió hidrogràfica del Colorado hi féu construir la presa 1930-36 que des del 1947 duu el seu nom Afiliat al partit republicà, el 1928 guanyà les eleccions a la presidència dels EUA Davant de la depressió del 1929, el seu liberalisme l’impedí aprovar la intervenció estatal per a mitigar les conseqüències de la crisi Derrotat per FDRoosevelt el 1932, es mantingué,…
Harold Elliot Varmus
Medicina
Immunologia
Metge nord-americà.
Estudià literatura a Harvard i es graduà en medicina a la Universitat de Columbia Des del 1970 feu recerca al departament de microbiologia de la Universitat de Califòrnia, on se centrà en l’estudi de la reproducció de les cèllules tumorals i explicà l’origen tumoral dels oncogens, motiu pel qual el 1989 rebé el premi Nobel de medicina amb J M Bishop
William Sharpe
Economia
Economista nord-americà.
Professor a la Universitat de Stanford, a la fi dels anys seixanta donà a conèixer el seu mètode de valoració d’actius de capital conegut com a CAPM Capital Assets Pricing Model El 1990 rebé el premi Nobel d’economia, amb HMarkowitz i M Miller
Joseph E. Murray
Medicina
Metge nord-americà.
Especialitzat en cirurgia, fou professor a Harvard entre el 1964-67 Durant la Segona Guerra Mundial començà a interessar-se pels trasplantaments d’òrgans, i el 1954 realitzà el primer trasplantament de ronyó, tècnica que posteriorment anà perfeccionant El 1964 posà en marxa el primer registre internacional per als trasplantaments de ronyó El 1990 fou guardonat amb el premi Nobel de medicina
Jerome Isaac Friedman
Física
Físic nord-americà.
Professor del Massachusetts institute of Technology des del 1967, el 1990 rebé el premi Nobel de física amb H Kendall i R Taylor per la comprovació experimental de l’existència dels quarks
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina