Resultats de la cerca

El 1856 obtingué el lloc d’organista a la catedral de Linz, i a la mateixa època començà a estudiar contrapunt a Viena i a compondre les primeres obres d’importància Wagner, per qui sentia una profunda admiració, l’autoritzà 1863 a estrenar a Linz 1868 el final de Die Meistersinger , abans de la seva representació a Munic Aquest mateix 1868 fou nomenat professor del conservatori de Viena, com també organista de la capella imperial, lloc que ocupà fins el 1891, que fou fet doctor honoris causa de la Universitat de Viena, d’on era professor de teoria musical des de l’any 1875…

Iniciador de la pintura luminista a Catalunya Fou deixeble de Modest Urgell i estudià a París i a Roma En casar-se, el 1880, fixà la seva residència a Sitges i obrí i assenyalà el camí primer al seu amic Mas i Fontdevila i més tard a altres pintors Meifrèn, Rusiñol, Casas, etc Després d’uns anys abandonà Sitges i es dedicà a explorar incansablement els llocs més pintorescs de la Costa Brava, descobrint artísticament Blanes, Tossa i Cadaqués, i reproduint en les seves obres els efectes i contrasts de la llum solar Pintà també el paisatge de Mallorca i de les comarques del Ripollès…

Després d’estudiar medicina a Lund i a Uppsala, féu viatges d’exploració científica a Lapònia i anà a doctorar-se a Holanda, on romangué tres anys i on publicà les obres Systema naturae 1735, Fundamenta botanica i Species plantarum 1753 Visità França i Anglaterra, i retornà al seu país l’any 1738 Poc temps després aconseguí la càtedra de botànica a la Universitat d’Uppsala, i començà a reorganitzar el jardí botànic, per encàrrec reial Les obres citades li havien proporcionat fama mundial, especialment per la nova i clara classificació de tots els éssers vivents…

Fill de Joaquim Nin i Tudó Es formà a Barcelona, i fou deixeble de Carles GVidiella A vint anys interpretava obres de Morera, JGay i FAlió Intervingué en la cinquena Festa Modernista de Sitges 1898 amb un concert de piano El 1902 anà a París, on estudià composició amb Vd’Indy a la Schola Cantorum, d’on fou professor 1905-08 El 1909 fou nomenat professor honorari de la Universitat Nova de Brusselles La seva carrera de pianista el dugué a residir a Brusselles 1908-1910 i a Berlín El 1911 passà a l’Havana, on fundà un conservatori i una societat de concerts, de vida efímera Residí…

A deu anys ingressà a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble dels pares Anselm Viola i Narcís Casanoves i destacà ja en l’estudi de l’orgue El 1803 entrà al monestir com a monjo Ja de bon principi s’inicià en l’art de la composició 1804, amb obres vocals d’una certa envergadura La seva formació, però, es veié interrompuda per la guerra del Francès 1808-14, que destruí completament el monestir El pare Brell fou un dels qui treballaren amb més força en la restauració de l’escolania i en la tasca de refer-ne l’arxiu musical, activitats que conjuminà amb la creació d’obres…

Després de deu anys d’obres, s’inaugura el Mercat Central de Tarragona, que ha estat ampliat i modernitzat Les obres, que inicialment estaven previstes per a tres anys, n’han durat finalment deu, i el cost, previst en 15 milions d’euros, ha passat a 47 milions

Format a l’Academia de San Fernando Presentà obres a diverses exposicions oficials del 1860 al 1871, on obtingué diversos guardons Té obres de temàtica encara neoclàssica i d’altres de realisme anecdòtic, així com retrats i, sobretot, natures mortes que segueixen el model holandès del s XVII

Fou, com el seu pare —les obres del qual hom confon sovint amb les seves—, pintor de natures mortes i, sobretot, de flors Ambdós tenen obres al convent del Pilar de València D’un d’ells és la Mare de Déu dels Desemparats de la catedral d’Eivissa

Format a Llotja Fou un dels millors especialistes de talla dolça del seu temps Treballà per a editorials de Barcelona illustrà obres com la Història de Catalunya , de Víctor Balaguer, de Madrid i de París Difongué les obres de Lluís Rigalt Fou un dels pioners de la daguerrotípia

Mestre de capella de la catedral de Barcelona a la segona meitat del s XVII És autor de nombroses obres religioses, una missa a 13 veus amb instruments, una Salve Regina , a 8 veus, Et incarnatus est , a 6 veus, un Magnificat , a 8 veus, i altres obres polifòniques