Resultats de la cerca
Es mostren 1823 resultats
Juan Germán Schroeder Bilhère
Teatre
Autor i director teatral navarrès.
Des del 1926 residí a Barcelona, on es formà a l’Institut del Teatre El 1943 fundà el Teatro de Estudio per donar a conèixer l’avantguarda europea, d’Ibsen a Sartre, i més tard, el Teatro de Cámara de Barcelona Els anys seixanta i setanta representà sobretot teatre clàssic espanyol Com a autor, cal fer esment de La ciudad sumergida 1955, La esfinge furiosa 1955, La trompeta y los niños 1961, La ira del humo 1963 i Summa , estrenat a París el 1981 Destacà com a director en El pleito matrimonial , de Calderón, les òperes Tiefland ‘Terra baixa’, d’Ed’Albert, Amunt , d’Altisent, etc
George Antheil
Música
Compositor i pianista nord-americà.
Deixeble de Cvon Sternberg i d’Ernest Bloch Residí a París del 1922 al 1930, on compongué música d’avantguarda Ballet mécanique per a vuit pianos, percussió i sorolls d’hèlix d’avió, el qual fou utilitzat per a la pellícula, del mateix nom, de Fernand Léger De nou als EUA, compongué més aviat en estil neoclàssic És autor de tres òperes, dos ballets, sis simfonies, música de cambra i de piano i de la música de més d’una vintena de pellícules The Plainsman, 'La conquesta de l’Oest’, 1936, de Cecil B De Mille We were Strangers , ‘Érem forasters’, 1949, de John Huston, etc
Lotte Lenya
Música
Cantant austríaca.
Ballarina i actriu a Zuric i Berlín, la seva trobada amb el cercle d’artistes que incloïa Frank Wedekind, Kurt Weil —amb el qual es casà el 1925— i Bertolt Brecht fou decisiva en l’orientació de la seva carrera El mateix Brecht escriví papers especialment pensats per a ella a Mahagonny i a L’òpera de tres rals , que musicà Weil Tots tres fugiren del nazisme i es refugiaren a París i finalment als Estats Units el 1933, on Lenya interpretà a Broadway totes les òperes i els musicals del seu marit Amb el temps, les interpretacions de Lenya han esdevingut prototípiques de l’obra vocal de Weil
Guillermina Coll
Dansa i ball
Ballarina i pedagoga.
Formada amb Joan Magriñà , fou primera ballarina del Gran Teatre del Liceu Posteriorment anà a Bèlgica, on fou solista del Ballet de Valònia 1977 i del Reial Ballet de Flandes 1979-82 Directora de Dart Companyia de Dansa 1986 i creadora de coreografies per a òperes, ha estat directora de l'Escola d'Ensenyaments Secundaris i Artístics / Conservatori Professional de Dansa, i des del 1983 és professora de dansa clàssica a l’ Institut del Teatre , d’on també és repetidora del projecte IT Dansa des dels seus inicis 1997 L’any 2015 rebé el premi Nacional de cultura del CoNCA en la categoria de dansa
leitmotiv
Literatura
Música
Fragment musical que, a manera de tema recurrent, va apareixent durant el curs d’una obra però no de forma idèntica o estereotipada, com en el cas del tema d’una fuga o la tornada d’un rondó, sinó de manera variada i transformada, i amb la intenció de fer ressorgir el record d’una idea, situació o personatge presentats anteriorment, o de suggerir a l’oient una predicció, intuïció o tipus de sentiment.
El terme, traduïble per ‘motiu conductor’ i ideat per FW Jähns 1809-88, fou popularitzat per Hans von Wolzogen 1848-1938 arran de les darreres òperes de R Wagner El leitmotiv , encara que se sol relacionar amb l’òpera, també es pot atribuir als passatges amb temes recurrents d’altres tipus d’obres del Romanticisme, com per exemple en la Simfonia Fantàstica d’H Berlioz tot i que ell en deia idée fixe o en obres en què el principal motiu temàtic es va transformant i reapareixent com a element unificador de l’obra, tal com s’esdevé en la Sonata per a piano en si menor de F Liszt
,
Franco Mannino
Música
Compositor, pianista i director italià.
Deixeble de R Silvestri piano i V Mortari composició, el 1941 inicià la seva carrera concertística, activitat que amplià posteriorment com a director d’orquestra i d’òperes 1952 Guardonat el 1964 amb el Premio Illica, obtingué altres reconeixements per les seves composicions Autor eclèctic, en el seu catàleg sobresurten collaboracions amb L Visconti, com per exemple en l’òpera Mario il mago 1956, guardonada amb el Premi Diaghilev, o la pellícula L’Innocente 1976 La temporada 1969-70 fou director artístic del Teatro San Carlo, i del 1982 al 1986, director i conseller artístic de l’orquestra…
Klaus Hirte
Música
Baríton alemany.
En principi cantant aficionat, el seu talent fou descobert ben aviat i el 1964 fou contractat per l’Òpera de Stuttgart Set anys després interpretà a Nuremberg el paper de Beckmesser Els mestres cantaires de Nuremberg , actuació que repetí més tard a Munic, Stuttgart i Düsseldorf i al Teatre dels Festivals de Bayreuth 1973 i 1974 El 1972 interpretà el paper d’Antonio de Les noces de Fígaro al Festival de Salzburg i el de Papageno de La flauta màgica al Festival de Ludwigsburg També estrenà òperes de compositors contemporanis, com El parc , de Hans Gefors Wiesbaden, 1992, o Don Quixot , de…
Barbara Hendricks

Barbara Hendricks
© Fototeca.cat
Música
Soprano nord-americana.
Estudià cant amb la mezzosoprano Jennie Tourel i es graduà en ciències matemàtiques a la Universitat de Nebraska L’any 1974 debutà a l’Òpera de San Francisco, fet que suposà l’inici d’una brillant carrera internacional A Berlín, Viena, Hamburg i Munic debutà amb el paper de Susanna de Les noces de Fígaro , de Mozart Té un repertori de més de vint òperes i dedica especial atenció al món del lied alemany i francès Ha fet més de setanta enregistraments Des del 1987 collabora activament amb la Comissió de Refugiats de les Naciones Unides com a ambaixadora especial El 2000 rebé el premi Príncipe…
Francesco Bianchi
Música
Compositor italià.
Vida Estudià música amb Jommelli i Cafaro al Conservatori de Nàpols El 1772 tornà a Cremona per estrenar-hi la seva primera òpera, Julio Sabino Després de viure un temps a Florència, l’any 1775 s’establí a París, on exercí de clavecinista al Théâtre Italien i adquirí fama com a compositor d' opéra comique Retornà a Itàlia el 1778, i fins el 1793 hi estrenà una cinquantena d’òperes, tant de gènere còmic com seriós, entre les quals destaca La villanella rapita , estrenada a Florència el 1783 El 1785 fou nomenat segon organista de Sant Marc de Venècia, càrrec que ostentà oficialment fins el…
llibret
Música
Llibre imprès amb el text d’una òpera, un oratori, una cantata o qualsevol altra forma dialogada de música vocal.
Per extensió, el text mateix d’aquestes obres Des de la primera de les òperes florentines fins al final del segle XIX, el llibret es publicava abans de les representacions, en format de butxaca d’aquí prové el diminutiu i enquadernació rústica, perquè l’espectador el pogués llegir abans d’anar al teatre i durant la funció L’edició informava de tots els detalls que modernament dona el programa de mà noms del compositor i del poeta, del director musical, dels cantants, de l’empresari, del coreògraf i dels ballarins, de l’escenògraf, del tramoista, dates de representació, nom del teatre,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina