Resultats de la cerca
Es mostren 13248 resultats
visat
Dret administratiu
Requisit requerit per a la validesa d’un passaport expedit per les autoritats frontereres generalment a l’entrada d’un país estranger o, per delegació, a les legacions diplomàtiques o consulars.
A vegades la mateixa autoritat que expedeix un passaport exigeix un visat de sortida, segons el país de destinació
Murray
Riu
Riu de l’E d’Austràlia, el més llarg del país, amb 2 575 km de longitud i un cabal de 1 800 m3/s.
Neix als Alps australians, des d’on pren primer la direcció N-S, i després continua cap al NW Rep per l’esquerra els afluents procedents de les muntanyes del N de Melbourne i per la dreta al Lachlan 1 226 km i al Murrumbidgee 1 680 km S'aiguabarreja amb el Darling a Wentworth Desguassa a l’oceà Índic per la badia d’Encounter És de navegació difícil, però posseeix l’àrea de regadius més gran del país
els Serrans

Comarca del País Valencià, a la regió de Sogorb, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
La geografia Cap de comarca, Xelva Al N el sistema de la serra de Javalambre separa els Serrans d’Aragó i de l’Alt Palància NE per l’E les altures de la serra de Mira Castella, que dominen els congosts del Túria, marquen els límits amb Castella la Nova al S, les serres ibèriques que en direcció NW-SE dominen la Plana d’Utiel i la Foia de Bunyol la separen d’aquestes el pas cap a l’E, al Camp de Túria, és assenyalat per un descens ràpid de l’altitud i la transició a les planes suaus del Túria, al començament del seu curs baix El relleu és format per materials juràssics i cretacis…
dinastia d’Accad
Història
Dinastia semítica de Mesopotàmia (2371-2191 aC) originada al país d’Accad (al nord de Sumer i al centre de Mesopotàmia) i que tingué la ciutat d’Agade o Accad com a capital.
Fundada per Sargon , el més gran dels seus sobirans, consta d’onze reis, els cinc primers dels quals importants Sargon, Rimush, Manishtusu, Naram-Sin i Shar-kali-sharri Finí, pràcticament, amb la derrota d’aquest darrer a mans dels guti, muntanyencs del Zagros, bé que continuà encara algun temps, de forma molt precària, amb altres sis reis sense cap rellevància La dinastia d’Accad presenta algunes característiques força originals el seu poder és basat en l’element semític de la població, autòcton o, com creuen alguns, immigrat al país des de Síria poc abans de la pujada al poder de Sargon la…
Regne de València
Història
Nom tradicional del País Valencià, originat en la fundació del regne cristià de València per Jaume I el 1240 i que ha persistit com a denominació simplement geogràfica fins als nostres dies al costat de la simplificada de València
.
Aquesta denominació, aplicada a la vegada a la ciutat i al país, esdevingué encara més equívoca des de la creació, al s XIX, de la província del mateix nom, cosa que originà, a partir de concepcions unitàries i centralistes, les designacions despersonalitzadores de Regió Valenciana com a conjunt de les tres províncies en què fou dividit l’antic regne i de Levante que incloïa no solament les tres províncies esmentades, sinó sovint també les de Múrcia i Albacete, igualment mancades d’una designació comuna diferenciada, o només la de Múrcia Després del 1960, i especialment del 1970, ha anat…
l’Alt Millars

Comarca de la zona de parla castellana del País Valencià, al límit amb Aragó.
La geografia Cap de comarca, Cirat Limita a l’W amb la ratlla d’Aragó al N, els seus límits són la serra del Carbo i altres alineacions que separen l’Alt Millars de l’Alcalatén, és a dir, la conca del riu de Llucena de la del riu de Vilamalefa a l’E, la Plana Baixa, frontera lingüística en la transició entre el sector muntanyós del riu i el sector pla al S, la serra d’Espadà i la serra d’Espina, que la separa de l’Alt Palància La comarca és rodejada pel N i per l’E per comarques de parla catalana, i per l’W i pel S, de parla castellana És travessada pel Millars, eix de la comarca un eix…
Caudete de las Fuentes

Municipi
Municipi de la Plana d’Utiel, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vall alta del riu Magre.
El bosc ocupa 400 ha, i les brolles, 280 ha Les terres conreades 2 810 ha representen el 80% del terme només 87 ha són de regadiu El conreu principal, base de l’economia, és la vinya 2020 ha, que hi ha esdevingut gairebé monocultura a la resta del secà hom conrea cereals, ametllers i oliveres 170 ha Hi predomina el règim d’explotació directa Hi ha ramaderia, especialment bestiar de llana 700 caps, i avicultura La població, que havia augmentat sobretot a la segona meitat del s XIX amb l’expansió de la vinya, s’estacionà des del 1920 a partir del 1950 s’ha iniciat un fort corrent emigratori…
gamboí | gamboïna
Història
Membre d’una facció (partidària de la influència castellana) que s’enfrontà a la dels onyasins (partidaris de la influència navarresa) al País Basc durant la baixa edat mitjana.
L’enfrontament tingué l’origen al comtat d’Àlaba, s’estengué després a tot el País Basc i es barrejà amb la lluita dels bàndols navarresos d’agramontesos i de beaumontesos Amb la consolidació del poder reial, a la fi del s XV, finiren els desordres
la Plana Alta

Comarca del País Valencià, a la regió de Castelló.
La geografia Cap de comarca, Castelló de la Plana Ocupa una posició central dins la regió És limitada al S pel Millars i al NE per la serra d’Irta, que la separen de la Plana Baixa i del Baix Maestrat, respectivament La rambla de la Viuda fa de límit amb l’Alcalatén per l’est, i la serra d’Espareguera i el tossal de Saragossa la separen pel NE de l’Alt Maestrat El sector litoral de la comarca és dividit en dues parts pel promontori d’Orpesa Al N d’aquest hi ha el pla d’Albalat, d’uns 4 a 5 km d’amplària i 20 de llargària, zona de costa baixa i sorrenca —limitada al N pel petit…
escriba
Història
A l’Orient Pròxim i Mitjà antics, persona versada en l’escriptura del seu país.
A Mesopotàmia gaudí d’un gran prestigi a causa, sobretot, de la complexitat de l’escriptura cuneïforme, que li exigia un alt grau d’especialització N'hi havia de moltes menes dels temples, de l’exèrcit, etc i, a diferència d’Egipte, hi ha documentades també dones escriba, per bé que de forma excepcional És, però, a Egipte on apareix, potser més ben definida, la figura de l’escriba Era el funcionari per excellència qui dominava l’escriptura egípcia en controlava l’administració, indispensable per a tothom i per a tot D’això, n'era ben conscient, com ho proven una colla d’obres destinades a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina