Resultats de la cerca

Fou nomenat arquitecte municipal de València el 1864 és autor de les façanes dels teatres Principal i de la Princesa de València, i de les places de toros de Yecla i de Requena Dirigí les obres de conducció d’aigües potables de València de la séquia de Morvedre, dels plans dels ferrocarrils de València a Almansa i de València al Grau, i de diverses carreteres i installacions industrials El seu estil és, en general, eclèctic, basat en un neoclassicisme lliure

Especialista en teoria monetària i fiscal Seguint les idees de Keynes, intentà de destacar el paper de l’estalvi en la vida econòmica, que permet la inversió i la formació de capital i, en conseqüència, promou el creixement i el benestar Publicà, entre altres obres, National Income and International Trade , amb HNeisser 1953 i Role of Anticipations and Plans in Economic Behaviour , amb KJCohe 1961 Fou premi Nobel d’economia l’any 1985 pels seus estudis sobre l’estalvi i els mercats financers

Traçà amb nau única, coberta amb volta d’arcs ogivals, les esglésies parroquials de Santa Maria del Camí 1714-37 i Sóller 1747 Hom discuteix l’atribució a Mesquida de l’església de Sant Gaietà de Palma 1752-59, considerada massa audaç per haver estat feta per un arquitecte retrògrad com ell El seu fill Antoni Mesquida és autor de l’església de Santanyí 1786-1812 Junts feren els plans primitius de la parroquial de Llucmajor 1800, que modificà més tard IGonzález Velázquez

Probablement deixeble d’Agustí Bernardino i Martín Unzeta A la mort d’aquest 1630 es féu càrrec, juntament amb Pere Guillén, de la direcció de l’església de Sant Nicolau d’Alacant, on continuà treballant fins a la mort Considerat tradicionalment com el veritable autor d’aquesta obra i un dels millors arquitectes valencians del classicisme, actualment hom pot afirmar que, si bé dirigí la major part de la construcció, aquesta es féu sempre segons els plans d’ABernardino traçats el 1615

Participà en l’expedició de Lángara 1772 i 1774, i el 1783 fou ascendit a cap d’esquadra Després d’uns quants anys d’ostracisme, a causa de les crítiques que féu públiques contra les autoritats superiors de la marina, fou rehabilitat Defensà Cadis 1797 contra l’esquadra de Nelson, i el 1801 fou separat del servei, a petició de Napoleó, perquè s’oposava als plans navals d’aquest El 1808 reconegué Josep Bonaparte, el qual el nomenà ministre de marina

Conegut des del 1691 ja el 1694 era arquitecte del Sant Ofici Dirigí, sobre plans propis o de José Durán, les obres de la Colegiata 1695-1709 de Guadalupe, d’estructura bramantesca A la seva església de la Profesa 1714-20 de Mèxic, sobresurt la complexa ornamentació exterior obres seves són també el sobri convent del Corpus Christi 1724 i el gran edifici de la Inquisició 1733-37, tots dos a Mèxic És una de les grans figures del Barroc americà

Des del 1908 residí a París el 1923 anà a viure als EUA A partir del 1912 es dedicà principalment a la recerca d’una estilització de tendència abstractiva, bàsicament naturalista, i des del 1920 s’interessà per unes construccions de ritmes geomètrics a base d’interseccions de moviments circulatoris per plans per tal d’evocar figures humanes tors femení més o menys imaginàries més tard 1922 retornà a un depurat classicisme És un dels representants de la investigació cubista en l’escultura

El llinatge dels Vilagranada és molt conegut a partir de l’any 1150 amb Bertran de Vilagranada Entre l’any 1167 i 1196 Guillem de Vilagranada, marit d’Arsendis d’Olost, senyorejà una part del castell d’Olost i de la castlania menor de Gurb Eren també propietaris de la casa o domus de la Salada del terme del castell de Gurb Ara només en queden escassos vestigis als plans de Vilagranada, a llevant de la riera Gavarresa, sota el castell de Tornamira

El Govern va continuar amb els plans d’ajustament acordats amb l’FMI i va aconseguir renovar el finançament procedent d’aquest organisme El suport exterior és molt important per a consolidar l’estratègia de diversificació econòmica del país, amb la qual s’espera augmentar el pes del turisme com a substitució de les exportacions de sucre En l’àmbit exterior, el Govern va decidir iniciar negociacions per a signar un acord d’incorporació a l’ALBA, malgrat les crítiques de l’oposició

Creada el 1950 per l’INI, disposa d’una planta integral a Avilés El 1973 es fusionà amb UNINSA, també de l’INI Afectada per pèrdues creixents des del 1975 es veié obligada a efectuar diversos plans de reestructuració amb el tancament d’algunes installacions La Felguera, Mieres, Moreda, reduccions de personal, ampliacions de capital, etc El 1985 tancà els Alts Forns del Mediterrani En privatitzar-se el sector 1997, passà a formar part del grup siderúrgic Aceralia , creat el mateix any