Resultats de la cerca
Es mostren 3950 resultats
el Tossal
Barri
Barri de la ciutat de València, situat al centre històric, en l’antiga zona musulmana.
Després de la conquesta cristiana aquest sector urbà actuals carrers de la Bosseria, del Moro Seit, de Sant Miquel, començament del de Cavallers i de Quart, etc s’anomenà l’Alcúdia , per tal com era el lloc més elevat de la ciutat En repoblar-se aquesta, els musulmans foren reduïts a un barri extramurs, a l’W, al sector que ara es diu el Tossal o el Tros Alt Fins el 1356 romangué fora de les muralles, però amb la construcció de la nova muralla aquesta moreria hi restà dins L’estructura dels carrers s’ha mantingut semblant des del s XIV, amb carrers estrets i cases velles i pobres, pròpies…
Durro

Durro
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1 386 m alt.) del municipi de Barruera, a la Vall de Boí (Alta Ribagorça).
Situat damunt la riba dreta del riuet de Durro n'és notable l’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Deu o de Santa Maria , romànica, amb un campanar massís quadrat i un porxo de grans arcs, obra del primer quart del segle XII, feta pels mateixos constructors de les veïnes esglésies de Boí i Taüll Pertangué, com tota la Vall de Boí, als barons, després comtes, d’Erill Prop del poble hi ha l’ermita de Sant Quirc , on per la festa del sant, tenien lloc les anomenades falles de Durro , grans fogueres de troncs llargs resinosos Nativitat de la Mare de Déu o Santa Maria de…
Heinrich Wilhelm Matthäus Olbers
Astronomia
Física
Astrònom i físic alemany.
El 1797 donà a conèixer un mètode per a determinar òrbites del tipus parabòlic aquest mètode, conegut amb el seu nom, ha estat molt útil per a determinar l’òrbita de molts cometes, atès que la majoria tenen trajectòries ellíptiques tan obertes que poden ésser assimilades a paràboles Redescobrí el primer asteroide, Ceres, basant-se en els càlculs de l’òrbita fets per Gauss a partir de les poques observacions efectuades per Piazzi El 1802 descobrí el segon asteroide, Pallas, i el 1807 el quart, Vesta Establí la hipòtesi que l’origen de tots els asteroides fou la destrucció, per…
Tomàs de Llupià i de Llupià
Cristianisme
Eclesiàstic.
Quart fill de Joan de Llupià i de Vallgornera, senyor de Llupià i de Vilarmilà Fou abat comendatari de Sant Pere de Rodes El 1559 explotava mines d’argent al terme d’Arles Vallespir, en associació amb el seu parent Galceran de Vallgornera i amb Joan Borràs, professor de medicina a Perpinyà Alhora fruïa de la castellania i del forn de destret de Salses També, anteriorment al 1570, havia armat una galera, dita “Lupiana”, que comandava personalment i que encallà, una vegada, prop de Melilla Quan morí, aquest vaixell passà al seu besnebot, Gabriel de Llupià, i fou adquirida, més tard…
Jostein Gaarder
Literatura noruega
Escriptor noruec.
Estudià filologia, història de les idees i història de la religió a la Universitat d’Oslo Com a escriptor assolí un èxit enorme amb el seu quart llibre, Sofies verden ‘El món de Sofia’, 1991, una novella sobre la història de la filosofia Abans havia publicat les històries aplegades a Noveller del andre del og de Diagnosen 1986, el llibre infantil Froskeslottet ‘El palau de les granotes’, 1988 i la novella Kabalmysteriet ‘El misteri del solitari’, 1990 Després del gran èxit d' El món de Sofia , la seva narrativa ha continuat, entre altres obres, a Hola Er el det noen la ‘Què hi ha…
suids
Mastologia
Família de mamífers artiodàctils del subordre dels suïformes caracteritzats pel fet de presentar el morro allargat, carnós, truncat i de contorn circular, a l’extrem del qual s’obren els orificis nasals, amb dos ossos especials i proveït de cartílags que envolten els orificis.
Els ullals s’han transformat en defenses de creixement continu, més desenvolupats en els mascles i corbats cap enrere o cap amunt les incisives inferiors són inclinades endavant, i les molars són binodonts, la qual cosa té relació amb el règim omnívor, sobretot a base de vegetals, fruita, fongs i petits animals Tenen les extremitats curtes i relativament primes Només recolzen al sòl els dits tercer i quart, mentre que el segon i el cinquè ho fan durant la correguda Tenen la cua curta, l’abdomen inflat, els ulls petits i pelatge escàs i sovint amb una crinera Inclou cinc gèneres,…
tènia
Anatomia animal
Nom donat a diverses parts del cos en forma de cinta o faixa allargada.
Hi destaquen la tènia cinèria , que és una banda de matèria grisa en el sòl del quart ventricle per fora de l’estria acústica o tènia acústica , la tènia coroide , que és la línia d’inserció dels plexes coroidals laterals a la paret mitjana de l’hemisferi cerebral, i la tènia del còlon , nom donat a cadascuna de les tres cintes o franges formades per les fibres musculars longitudinals de l’intestí gros hom anomena tènia mesocòlica la que correspon a la inserció del mesenteri, tènia lliure l’oposada a l’anterior i tènia epiploica la que correspon a la unió de l’epipló amb el còlon…
Nota
Revista i galeria d’art.
L’any 1959 Gerhard von Graevenitz i Jürgen Morschel fundaren la revista Nota , dedicada a la poesia experimental i l’art Al llarg d’aquest any publicaren tres números, el darrer dedicat a la poesia concreta El 1960 aparegué el quart i últim número, amb collaboracions de gran nombre d’artistes vinculats al moviment Zero i al cinetisme Nota també organitzà activitats experimentals a l’Städt Galerie de Munic, en les quals participaren personatges de diversos àmbits de la cultura Es plantejà un cinquè número de Nota , que no s’arribà a publicar Al mes de setembre del 1960 obriren la…
Associació Europea d’Antropologia Social
Antropologia física
Paleontologia
Associació per al desenvolupament de l’antropologia social.
Fou fundada amb el suport de la Wenner-Gren Foundation for Anthropological Research al gener del 1989 a Itàlia, en una reunió de divuit membres fundadors representants de catorze països europeus El seu primer president fou el professor Adam Kuper, de la Universitat de Brunel Londres Organitza congressos biennals d’antropologia social, el quart dels quals tingué lloc a Barcelona el 1996 sota el lema “Cultura i Economia interessos en conflicte, lleialtats dividides” Publica en collaboració amb la Cambridge University Press una revista titulada Social Anthropology i edita una sèrie…
Sant Jaume d’Abellars (Cantallops)
Art romànic
L’any 1012 l’abat de Sant Quirc de Colera reclamà judicialment, i li fou reconegut, el domini del vilar “ Abiliarios” , que retenia el vescomte Dalmau Un document sense datar, del darrer quart del segle XI, parla de l’església de Sant Jaume d’Abellars i del seu vilar on el vescomte Ramon Guillem tenia terres en feu d’aquest monestir Les ruïnes del vilar d’Abellars han estat localitzades molt recentment en el paratge que conserva els topònims de “casal d’Abellars” i “Roc de la Penya de Sant Jaume” Tanmateix, entre les diferents restes d’edificació, en el seu estat actual i sense…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina