Resultats de la cerca

Començà jugant a futbol, però l’abandonà a causa d’una greu lesió Al principi dels anys seixanta aconseguí el títol d’entrenador i dirigí, entre d’altres, el Club Esportiu Europa En l’àmbit periodístic, s’inicià a Ràdio Nacional d’Espanya i al diari esportiu Dicen , del qual fou un destacat articulista durant els anys seixanta i setanta Al final dels setanta també treballà a 4-2-4 Especialitzat en futbol i tennis, posteriorment treballà a Mundo Deportivo , fou redactor en cap de la revista La veu del Club , del FC Barcelona, i redactor d’ El Periódico de Catalunya Fou director de diversos…

Impulsor del beisbol a Viladecans i artífex dels primers èxits del Club Beisbol Viladecans El 1954 debutà en competicions oficials El 1957 aconseguí el trofeu Ràdio Ciutat de Barcelona i es proclamà dues vegades campió de Catalunya i una vegada campió d’Espanya de segona categoria Fou vicepresident 1958-73 i president 1974-77 del Club Beisbol Viladecans També ha estat president del Collegi d’Àrbitres de Beisbol un any, president del Comitè Català d’Organització de Competicions 1980-83, un dels promotors de l’actual estadi olímpic de beisbol de Viladecans, i directiu de la Federació Espanyola…

Començà la seva carrera al Barcelona Atlètic el 1976 i fou cedit al Terrassa FC abans de passar al primer equip del Barça 1978-89, amb el qual disputà 493 partits i marcà 92 gols Guanyà una Lliga 1985, tres Recopes 1979, 1982, 1989, tres Copes del Rei 1981, 1983, 1988, dues Copes de la Lliga 1983, 1986 i una Supercopa d’Espanya 1983 Posteriorment jugà al Sochaux francès 1989-92 i alguns partits a la UE Figueres 1991-92 Formà part de la selecció espanyola en trenta-cinc ocasions Com a entrenador, dirigí el Llevant 2005-06, el Màlaga B 2006-07 i el Real Oviedo 2007-08 Ha collaborat en diversos…

L’any 1948 Schaeffer havia fundat el Club d’Essai com a cèllula d’activitats experimentals dins de la ràdio francesa, que l’any 1951 fou reorganitzat com a Groupe de Recherche de Musique Concrète El seu collaborador principal en la tasca d’investigar les possibilitats que els nous recursos electrònics oferien a la creació musical fou Henry, però en algun moment de la història del grup en formaren part, o hi tingueren relacions, F Bayle, L Ferrari, E Varèse, I Xenakis o P Boulez Des del 1951 Henry fou el cap del grup, però l’any 1958 Schaeffer tornà a liderar-lo Els objectius s’ampliaren…

Desenvolupà la seva carrera a la Unió Esportiva Santboiana, on s’havia format Assolí dos Campionats de Catalunya 1967, 1972 i un subcampionat de la Copa d’Espanya 1967, però abandonà la pràctica esportiva a vint-i-set anys a causa d’una lesió Com a mànager del primer equip guanyà dues Lligues 2005, 2006 i una Copa Ibèrica 2007 Ocupà diversos càrrecs directius dins del club, que presidí, i fou vocal a la federació catalana Collaborà amb Antoni Pelegrí i el TERMCAT en la segona traducció al català del reglament del rugbi Ha estat comentarista de rugbi en programes de ràdio i televisió Amb motiu…

Creada per iniciativa del Consell de Mallorca quan governava un pacte encapçalat per Unió Mallorquina, es posà en marxa el 10 de maig de 2005, en fase de proves, amb un informatiu diari d’una hora Les emissions regulars arrencaren l’11 de setembre d’aquell mateix any Aplegà tots els canals locals que corrien el perill de desaparèixer amb el canvi a la televisió digital terrestre i fou un dels pocs canals que emetia televisió íntegrament en català a les Illes Balears, i disposava d’un servei de televisió a la carta a través de la xarxa L’any 2011, el Partit Popular, al capdavant de la…

Llicenciada en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona 1999, ha treballat a la ràdio, a la televisió, a la revista literària Quimera com a redactora en cap, al Diario de Mallorca i collabora en la secció de cultura a l’edició catalana d’ El Mundo El 2008 publicà la seva primera novella, Coses que et passen a Barcelona quan tens trenta anys , a la qual seguiren  Egosurfing  2010, novella sobre el món de les xarxes socials amb la qual guanyà el premi Josep Pla, i Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes 2013 El 2018 guanyà el premi Anagrama de novella amb Les possessions , de…

Fill del compositor Manuel Blancafort, amb el qual inicià l’aprenentatge musical Feu estudis de composició a Barcelona, on formà part del Cercle Manuel de Falla Més tard es traslladà a París, ciutat en què estudià anàlisi amb Nadia Boulanger i direcció musical amb Sergiu Celibidache i Igor Markevitch Enfocà la seva carrera com a director de formacions corals, i fou director del cor de Radio Nacional de España Posteriorment dirigí el cor de Radiotelevisión Española durant més de vint-i-cinc anys Si bé la seva carrera fou essencialment la de director, no oblidà el món de la…

Començà fent adaptacions d’obres de teatre per a la ràdio i sèries de misteri per a la televisió En les seves obres féu una descripció irònica de la vida quotidiana de personatges anònims, però també tractà temes relacionats amb el judaisme i amb la societat moderna Entre les seves obres cal esmentar el drama televisiu Marty 1953, Oscar a la versió cinematogràfica de 1955 els guions cinematogràfics The Bachelor Party 1957 i Middle of the Night 1959 —dirigits per D Mann—, Paint your Wagon 1969 de J Logan, The Hospital 1971, Network 1976 de S Lumet i Altered States 1979, de K Russell, basada en…

Estudià comerç i comptabilitat a Barcelona Entrà d’aprenent a la Fundació Bernat Metge, on conegué Pompeu Fabra i Francesc Cambó, que li despertaren l’interès per la cultura Fundà l’Esbart Verdaguer 1945 i l’Esbart de Sarrià 1954, i collaborà en la fundació de l’ Obra del Ballet Popular  1948 La dècada de 1990 també collaborà amb l’Esbart Marboleny de les Preses Garrotxa, per al qual creà la coreografia Retaule de la Passió i Cant Espiritual 2003 Dirigí el muntatge escènic de diverses obres teatrals Promogué les primeres emissions en català per televisió Mare Nostrum i Teatre català i, des…