Resultats de la cerca

Es troba vacant

Propugna el socialisme i la democràcia Al gener de 1991 s’incorporà a Iniciativa per Catalunya , que abandonà el 1997 per les diferències existents entre aquesta federació i Izquierda Unida Participà en la plataforma Unitat d’Esquerres, que al maig de 1998 donà lloc a Esquerra Unida i Alternativa El secretari general és Antoni Martorell i Viader Edita Acción Socialista des de 1981

Fou presidit per Gabriel Garcia Tomàs secretari i Alfons Gassol Guilà La seva finalitat era “propugnar, per tots els mitjans, els ideals de justícia social, llibertat i resoldre i organitzar el treball en el camp i a la ciutat, fent impossible l’atur forçós i la usura en tots els ordres” El 1933 s’incorporà a l’ Extrema Esquerra Republicana

Fou arxiver municipal i secretari del Centre Catalanista La Palmavera 1906 La seva poesia, en la seva major part inèdita, és centrada en la Barceloneta l’Alguer, Catalunya i la seva muller,Barbarina Cossu La poesia Veremes tristes fou premiada als Jocs Florals de Mataró el 1921 Emprà els pseudònims Manuel Herrero de Sant Julià i Julià de l’Arc

Fou un dels jugadors pioners de la Unió Esportiva Santboiana, club degà del rugbi català, abans de la Guerra Civil Fou president del club 1961-63 i secretari general en diverses de les seves juntes directives Tingué un paper clau en la negociació amb l’exèrcit, al final dels anys quaranta, que permeté al club obtenir els terrenys de l’actual emplaçament

Ocupà la presidència del Club Tennis Tarragona 1998-2006 Fou membre de la junta directiva de la Reial Federació Espanyola de Tennis 2000-04 i des del 2009 n’és secretari general També fou vicepresident primer de la federació catalana 2008-11 Des del 2011 forma part de la Comissió de Tennis en Cadira de Rodes de la Federació Internacional de Tennis

Jugà amb el FC Barcelona 1907-11 Jugava de mig volant i disputà 78 partits Guanyà una Copa d’Espanya 1910, la primera en la història del club, tres Campionats de Catalunya 1909, 1910, 1911 i dues Copes dels Pirineus Fou secretari de la junta directiva del club entre el novembre del 1908 i el desembre del 1909, amb Vicenç Reig de president

Membre del Reial Club Nàutic de Barcelona, es proclamà campió d’Espanya de snipe 1953 amb Joan Antoni Ragué de tripulant El 1959 fou subcampió estatal de flying-dutchman, especialitat de la qual fou secretari general Participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 amb el Possilipo III , de l’especialitat 550 Fou vicepresident del Futbol Club Barcelona 1969-77

Fou director general de la Federació Catalana de Golf durant vint anys 1985-2005 i secretari del Camp Públic Golf Sant Joan Després de la seva mort, se li dedicà un torneig de golf interterritorial sub-25 i la federació creà el Trofeu Santi Ollé A títol pòstum, rebé la medalla d’or al mèrit esportiu de la Reial Federació Espanyola de Golf

Competí amb el Club Ciclista La Jabugueña El 1996 entrà a la Federació Catalana de Ciclisme FCC com a president de la comissió de veterans El 1998 fou nomenat assembleista de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme, on també formà part de la comissió delegada i presidí la comissió de veterans des del 2000 Fou secretari de la FCC 2008-11