Resultats de la cerca
Es mostren 1830 resultats
Amèlia Riera i Toyos

Amèlia Riera rebent el Premi Nacional de Cultura de mans del Conseller de Cultura Ferran Mascarell (2015)
CCMA
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintora i gravadora.
Començà la seva trajectòria el 1956, influïda per la figuració expressionista Cap al 1960, interessada per les possibilitats de la manipulació de la matèria, derivà cap a un informalisme dominat per gammes negres, una geometria irregular, la barreja de materials i el grattage Tot i el fort vessant no-figuratiu, ja en aquesta etapa és omnipresent el simbolisme de la mort Realitzà la seva primera exposició individual el 1963, i amb la sèrie Ex vots 1964 retornà a la figuració, sense abandonar els temes i materials fúnebres amb els quals basteix un món adés romàntic, adés truculent Cofundadora…
Llorenç Miquel i Carpi
Cinematografia
Director artístic i dissenyador de producció.
Vida Després d’estudiar belles arts a la Universistat de Barcelona i de diverses feines artístiques, el 1986 començà com a escenògraf teatral Entrà al món del cinema com a ajudant de decoració en Laura a la ciutat dels sants 1986, Gonzalo Herralde i feu el salt a la direcció artística i al disseny de producció amb Una ombra al jardí 1988, Antonio Chavarrías Rebé sengles premis de Cinematografia de la Generalitat a la millor direcció artística el 1992 i el 1994 per La banyera 1989 i Els de davant 1993, ambdós de Jesús Garay Ha treballat també per a la televisió en les sèries Un día volveré…
Nora Navas

Nora Navas (2014)
© Acadèmia del Cinema Català. Ruano Fotografia
Teatre
Actriu.
Graduada per l’Institut del Teatre, ha desenvolupat la seva carrera al cinema, el teatre i la televisió En teatre, ha interpretat papers destacats, entre altres obres, a Calígula 2003, d’Albert Camus, dirigida per Ramon Simó Les tres germanes 2005, d’Anton Čekhov, sota la direcció d’Ariel García Valdés La fam 2005, de Joan Oliver, dirigida per Josep Pla La casa de Bernarda Alba 2009 i Doña Rosita la soltera 2014, ambdues de Federico García Lorca, dirigides, respectivament, per Lluís Pasqual i Joan Ollé i Els veïns de dalt 2015, escrita i dirigida per Cesc Gay 2015 En televisió, ha…
Lluís Vilà i Vendrell
Pintura
Escultura
Pintor i escultor.
A primers dels anys setanta inicià l’activitat artística participant en la Mostra Collectiva del Grup Tint-1, a la llotja del Tint de Banyoles, etapa caracteritzada per la crítica al consum a través de l’us de materials fungibles en la seva obra, amb obres com Les sabates comestibles 1979, Entre pa enlluït 1984 a la Fundació Miró de Barcelona, o Fagocotosi 1985 a la Sala Montcada de la Fundació “la Caixa” i Cambio de Piel 1985 als festivals de Navarra Posteriorment les referències esdevingueren més indirectes amb l’ús de materials com ara el ferro i la pintura sobre paper i centrant-se en els…
Forges

Forges
© Universitat d’Alacant
Disseny i arts gràfiques
Pseudònim pel qual fou conegut l’humorista gràfic castellà Antonio Fraguas de Pablo.
Començà a publicar el 1964 al diari Pueblo , però fins el 1973 es guanyà la vida com a tècnic de Televisión Española Collaborador d’un gran nombre de diaris i revistes Ya , La Codorniz , Por Favor , El Jueves , Interviú , Diario 16 , El Mundo , El País , on publicà regularment des del 1994 fins a la mort, etc, el seu treball es caracteritza per un dibuix de traç gruixut d’aspecte abarrocat, i per la utilització d’un llenguatge funcionarial i hiperbòlic i, alhora, farcit d’expressions populars Durant el franquisme i la transició els seus acudits foren un reflex estrafet dels hàbits i la…
Juli Coll i Claramunt

Fotograma del film Distrito Quinto, de Juli Coll i Claramunt
© Fototeca.cat
Cinematografia
Director, guionista, productor cinematogràfic i escriptor.
Es llicencià en psicologia a Miami i exercí com a professor mercantil L’any 1947 s’inicià com a guionista en la productora Emisora Films d’ Ignasi F Iquino El ángel gris , 1947, i El tambor del Bruch , 1951, del mateix Iquino Apartado de Correos 101 , 1950, de J Salvador Tardedetoros , 1955, de L Vajda La herida luminosa , 1956, de T Demicheli, basada en l’obra catalana homònima de JM de Sagarra Pacto de silencio , 1963, d’A Román, etc L’any 1955 dirigí la seva…
Bartomeu Ferrà i Perelló
Literatura catalana
Comediògraf, poeta, narrador i arqueòleg.
Mestre d’obres, tingué una intensíssima activitat com a restaurador i constructor feu obres meditadament neogòtiques, influït per Viollet-le-Duc, i algun edifici d’estil premodernista Fou un dels fundadors de la Societat Arqueològica Lulliana 1880, en el butlletí de la qual publicà una gran quantitat de dades per a una història de les belles arts a Mallorca creà i dirigí el Museu de la Sapiència 1880-1904, base de l’actual museu diocesà, i publicà un Álbum artístico de Mallorca 1874 Es donà a conèixer com a escriptor a La Dulzaina 1868-69 i collaborà activament a Revista Balear , Museo…
tuli
Química
Element químic, de nombre atòmic 69, pertanyent al grup IIIB de la taula periòdica.
És el menys abundant dels metalls de les terres rares constitueix un 2 x 10 - ⁵ % del pes de l’escorça terrestre Fou descobert l’any 1879 per P Cleve Ocorre a la natura conjuntament amb els altres lantànids el seu mineral més important és la monazita, de la qual hom el separa per extracció amb dissolvents i cromatografia de bescanvi iònic La preparació del metall és efectuada per reducció de l’òxid Tm₂O₃ amb lantani o del fluorur TmF₃ amb calci El tuli natural és monoisotòpic i té un pes atòmic de 168,9344 En són també coneguts quinze radioisòtops artificials, amb masses que van de 161 a 176…
satèl·lit oceanogràfic
Geografia
Satèl·lit amb instruments especialment dissenyats per a observar els oceans.
La tècnica actual permet mesurar des de l’espai magnituds tan diverses com la concentració de clorofilla, la temperatura o el nivell del mar L’ús massiu de satèllits oceanogràfics ha fet possible començar a tenir llargues sèries temporals que permeten aprofundir el coneixement dels oceans Entre altres coses, han permès observar i entendre millor el fenomen d’El Niño, ja que el de 1997-98 pogué ésser seguit per aquests satèllits millorant-ne la predicció i per tant reduint-ne l’impacte economicosocial L’àmbit d’aplicació dels satèllits és cada vegada més gran Tanmateix, la salinitat és una de…
Francisco Correa de Arauxo
Música
Organista, compositor i teòric espanyol, probablement d’origen portuguès.
Vida Format a Sevilla amb Francisco de Peraza, l’1 de setembre de 1599 fou nomenat organista de l’església de San Salvador d’aquesta ciutat andalusa, i assolí una excellent reputació com a intèrpret d’aquest instrument El 1636 abandonà Sevilla per a ocupar la plaça d’organista de la catedral de Jaén, càrrec que renuncià el 1640 en acceptar el nomenament per al lloc d’organista de la catedral de Segòvia, tasca que exercí fins a la seva mort El 1626, publicà a Alcalá el Libro de tientos y discursos de música práctica, y theorica de órgano, intitulado ’Facultad Orgánica' , conegut habitualment…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina