Resultats de la cerca

Estudià a Würzburg i Munic, on fou deixeble de Karl Vossler Professor de les universitats de Roma, Friburg de Brisgòvia i Munic, fou encara un romanista integral, i dominà tant la lingüística com la història de la literatura Treballà sobre el francès medieval Altfranzösische Grammatik , 1933, sobre les relacions entre semàntica i teologia Kultsprache und Profansprache in den romanischen Ländern , 1933 i sobre gairebé totes les literatures romàniques Dante Studien 1975, Gabriela Mistral und ihre kosmische Sympathie 1954 i Die Mystik des Raymundus Lullus 1949

S'hi associà a Tolosa, i aquest l’envià a ensenyar teologia a París el 1217 El 1219 era a Barcelona per introduir l’orde a la corona catalanoaragonesa Fou confessor de Jaume I i participà en les conquestes de Mallorca i de València, regnes on treballà per l’establiment del cristianisme i la fundació de convents de l’orde El 1248 intervingué, amb Ramon de Penyafort i l’arquebisbe Pere d’Albalat, en el nomenament d’un bisbe per a Lleida És venerat com a beat

Mestre en teologia Mercedari, professà a València el 1650 Fou catedràtic de la Universitat de Tarragona Defensà, contra els trinitaris, el monopoli de la redempció de captius a la corona catalanoaragonesa, sobre el qual escriví tres allegats, dos dels quals foren impresos 1678 És autor també de tractats de pietat i litúrgia, comentaris al Gènesi , de La Biblia parva de San Pedro Pascual , traduïda i comentada, de diverses cartes llatines a erudits i prínceps, inèdites, i de Símbolo de la Concepción de María , publicat pòstumament 1728

Estudià teologia i lleis Secretari d’Antoni Despuig, l’acompanyà quan aquest era auditor a Roma, i després quan fou nomenat arquebisbe de Sevilla Deixà inèdita una descripció de la catedral de Sevilla i una notícia històrica i genealògica de la casa Despuig Ram de Montoro Però la seva obra més coneguda és el mapa de l’illa de Mallorca, gravat per Josep Montaner el 1785 i patrocinat pel futur cardenal Despuig, el qual hi afegí una notícia històrica sobre els pobles de Mallorca

Passà a Espanya 1761 Estudià teologia a Valladolid Exiliat per Godoy al País Basc 1798, fou director del seminari patriòtic de Bergara En envair Napoleó la península Ibèrica formà part de la Junta Central i fou membre de la primera regència del regne 1810 Defensor aferrissat dels drets de Ferran VII, dissolta la regència publicà un manifest contra les Corts de Cadis Exiliat a Anglaterra, tornà en ésser entronitzat el partit absolutista 1814 Ferran VII el féu ministre d’ultramar i posteriorment conseller d’estat

Ensenyà filosofia i teologia en diversos collegis de l’orde Durant la guerra del Francès, on participà activament, fou empresonat a Monmedy França Després fou traslladat a València com a prior de l’orde, essent comissionat pel pare provincial d’Aragó perquè, amb el pare Lluís Navarro, escrivís una relació detallada dels esdeveniments ocorreguts a la província d’Aragó durant aquell període D’aquí nasqué Historia de la provincia de Aragón, orden de Predicadores desde el año 1808 hasta el de 1818 1819 i 1826

Vida i obra Doctor en teologia i filosofia, fou professor de la Universitat de Cervera 1717-42 L’any 1747 ingressà en el collegi de missions d’Escornalbou com a escriptor del seminari És autor de l’obra El colegio seminario del Arcángel San Miguel de Escornalbou 1765, reimpresa en facsímil el 1987 pel Patronat del Castell Monestir, amb una nota introductòria de Llorenç Jaume Grau Lectures TORRES I AMAT, F Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes , Barcelona 1836

Estudià teologia i fou ordenat de sacerdot Fou deixeble de Lagrange el 1777 entrà a l’observatori de Milà i durant més de 37 anys collaborà amb Piazzi en les seves investigacions El 1785 determinà amb suficient precisió l’òrbita d’Urà, descobert quatre anys abans per Herschel Fou nomenat director de l’observatori de Milà, i presidí també la comissió napoleònica encarregada d’establir el nou sistema de pesos i mesures Publicà Elementi di trigonometria sferoidica 1806-10 i Istruzione sulle misure e sui pesi 1831

Entorn seu es formà una teologia, dita memfita , segons la qual ell havia creat el món i era el sobirà dels déus Ja en el Regne Antic li fou assimilada una altra divinitat, Sokaris, senyor de la necròpoli memfita d’ací el nom de Ptah-Sokaris i més tard Osiris Ptah-Sokaris-Osiris Fou sempre el patró dels escultors i dels orfebres, raó per la qual els grecs l’identificaren amb Hefest La seva dona era Sekhmet, el seu fill Nefertum i el seu animal sagrat Apis

Fill del doctor en dret Pere Soler, fou primer carmelità descalç i després benedictí Doctor en teologia Essent abat, fou visitador dels monestirs benedictins de la Congregació Claustral Tarraconense Els anys 1625 i 1630 obtingué permís per a explotar les mines de ferro dels vessants del Canigó El 1642 saludà Lluís XIII de França com a comte de Barcelona, a qui donà una relíquia de sant Galderic Escriví uns Discursos econòmics de la història de Joaquim i Susanna sobre el capítol XIII del profeta Daniel Barcelona 1648