Resultats de la cerca
Es mostren 2006 resultats
Eusebi Díaz i Costa
Arts decoratives
Pintura
Ceramista i pintor.
Deixeble de Joan Colom, inicià la seva activitat artística com a pintor paisatgista Fou premiat a la Biennal de Venècia 1941 i a l’Exposició Internacional de Canes 1955 Des del 1950 s’installà a la Bisbal d’Empordà, on es dedicà a la producció de ceràmica artística, inspirada en formes tradicionals catalanes Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona
doble cor
Música
Divisió del cor en dos grups, generalment d’igual composició i importància, amb la finalitat d’explotar els recursos expressius que se’n deriven: alternança, contrast, etc., i un determinat efecte espacial si estan separats en el prosceni.
El nom s’aplica també a la peça escrita seguint aquesta tècnica Començà a practicar-se a la cort de Ferrara al final del segle XV i fou desenvolupada, al segle següent, sobretot per compositors que treballaren a Venècia, com A Willaert o els Gabrieli Al principi del segle XVII es difongué per diversos països europeus, on continuà vigent fins als temps de JS Bach
Maurice Brazil Prendergast
Pintura
Pintor nord-americà.
Es formà a l’Académie Julien 1884-87, a París, on tornà el 1898, i residí posteriorment a Venècia De retorn als EUA, visqué a Boston i a Nova York i participà en l’exposició The Eight El seu estil rebé la influència de l’impressionisme, i treballà directament els colors purs damunt la tela mitjançant l’espàtula Central Park 1901, Whitney Museum, Nova York
Robert Joseph Flaherty
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Creador del documental “escenificat”, pot ésser considerat el gran mestre del cinéma-vérité Apassionat pels actes quotidians dels homes i per llur comportament, els féu intèrprets de llur vida Fou premiat als festivals de Venècia del 1934 i del 1937 per Man of Aran i Elephant Boy , respectivament Altres films seus són Nanook of the North 1922, Moana 1925, Tabú 1931, Louisiana Story 1948 i Guernica 1949
Giorgio Morandi
Pintura
Pintor italià.
Rebé les influències de PCézanne, de la pintura metafísica, del futurisme i del Valorici Plastici Amb un estil particular, creà la seva obra pictòrica de temàtica restringida, natures mortes d’objectes familiars, a base de formes pures i ús de colors nítids Els seus aiguaforts són d’una gran qualitat Rebé el primer premi de pintura italiana a la Biennal de Venècia del 1948
Montserrat Torras i Sans
Pintura
Pintora.
Formada a l’escola Massana i a Llotja taller Jordi Alumà, s’ha especialitzat en la tècnica del retaule, que ha recuperat per a l’art actual Ha participat en nombroses exposicions, al país i a l’estranger, i té obra en diverses colleccions públiques i privades a Barcelona a la diputació i a la capella de Sant Honorat, Brusselles, Venècia, París i Miami galeria The Embassy
Lluís Joan de Requesens i Pastor
Marí.
Senyor de la quadra o torre de Soler a Sant Just Desvern Fill gran de Berenguer Joan de Requesens i Joan Fou general de galeres a Sicília Participà en la guerra contra Venècia 1509, en la conquesta de Trípoli amb Bernat de Vilamarí 1510, fou cap de l’armada d’Àfrica, operà sovint contra els turcs i derrotà el corsari Sulaymān a Pantelleria 1516
Jerzy Skolimowski
Cinematografia
Guionista, director i actor cinematogràfic polonès.
En la seva joventut estudià lletres a la Universitat de Varsòvia i es graduà 1962 en direcció de cinema a l’Acadèmia de Cinema de la seva ciutat Autor dels guions d’ Andrzej Wajda Niewinni czarodzieje ‘Fetillers innocents’,1960, en el qual també actuà i de Roman Polański Nóż w wodzie ‘El ganivet en l’aigua’, 1962, després d’alguns curts debutà amb Rysopis ‘Senyes particulars cap’, 1964, al qual seguiren Walkower ‘El fàcil triomf’, 1965 i Bariera ‘La barrera’, 1966 El 1967 la censura li prohibí estrenar Rece do góry ‘Mans enlaire’, motiu pel qual abandonà Polònia aquest film no fou…
biennal
Manifestació que té lloc cada dos anys en forma d’exposició de diverses arts.
Les principals són les de Venècia, São Paulo i París La Biennal de Venècia fou instituïda el 1895 amb la finalitat de comparar els corrents estètics dels diferents països i d’enriquir el coneixement dels joves artistes El 1931, el control de l’esdeveniment i del seu finançament passà de l’Ajuntament a l’Estat feixista, que sovint en féu un instrument de propaganda del règim i, gràcies a l’augment del pressupost per a aquest objectiu, començà a crear-ne noves seccions, com ara la de música 1930, cinema 1932 —que es convertí en el primer festival d’aquest art de la…
punta
Labor catalana del 1897 de punta de blonda
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Tipus de teixit de gran lleugeresa i transparència utilitzat com a adorn.
Pot ésser de diferents materials fil —prim o gruixut—, cotó, llana, seda i fils d’or i argent Bé que la punta es fabricà des de l’antiguitat —hom ha trobat restes de puntes en tombes egípcies—, tal com és concebuda actualment no aparegué fins al segle XV, sembla que primerament a Itàlia, d’on passà a les costes europees de la Mediterrània occidental i a Flandes Els principals tipus de puntes són a l’agulla i al coixí, n'existeixen també al ganxet i a la filoja i finalment la punta al teler, o sia feta per procediments mecànics La punta a l’agulla té el seu origen en la brodada Es treballa a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina