Resultats de la cerca

Juntament amb les Lamentacions , és la prosa mitològica corellana que conté més d’un mite El marc de la història té clares influències de Boccaccio, per la contextualització versemblant i propera, en la tertúlia que, després d’un sopar, es fa a casa de Berenguer Mercader a València Pertany al gènere dels convivia i tria l’espai intern de la casa, enfront de l’extern del jardí Aquesta obra ha estat l’argument més recorregut per a l’existència de tertúlies literàries en la València del segle XV, com a representant de les reunions dels nobles Se segueix la mateixa línia de les lamentacions quant…

Desenvolupament enciclopèdic Descoberta recentment, d’autor valencià, composta pels volts del 1630 i conservada manuscrita, és una paròdia específica del gènere castellà de la comèdia palatina d’aventures cortesanes intemporals a països desconeguts, amb amors i personatges cortesans molt idealitzats, per bé que també parodia globalment els recursos de la comèdia barroca La comèdia consta de tres actes i segueix l’estructura, la mètrica, les línies argumentals i els personatges de la comèdia palatina, però de manera burlesca, i sotmet tots aquests elements a un procés sistemàtic de degradació…

Ramon Borrell de Barcelona el conquerí vers el 1017 i Ermengol II d’Urgell en reconegué la submissió al seu fill Berenguer Ramon I Arnau Mir de Tost el donà en alou a la collegiata d’Àger

Dividits en moltes tribus, els vindèlics foren sotmesos vers l’any 15 aC per Drus i per Tiberi i inclosos a la província de Rètia Les ciutats principals foren Augusta Vindelicorum Augsburg, Cambodunum Kempten i Abudiacum Epfach

Ordenat de sacerdot, escriví Academias del jardín 1630, l’obra en vers Ocios de soledad i el tractat filosoficomoral Gobierno moral a Lelio 1657 Reeixí, però, sobretot amb poesies festives, epigrames, sàtires, romanços, amb clares influències gongorines

Possiblement era cosina germana d’Alfons I de Catalunya-Aragó Fou casada primerament amb el vescomte Pere I de Bearn mort l’any 1153, i després amb el comte Cèntul III de Bigorra mort vers el 1185

Foren comtes de Hohenlohe i de Ziegenheim vers el 1430 El 1553 els dos fills del comte GeorgI von Hohenlohe mort el 1551 formaren les línies de Neuenstein i de Waldenburg, de les quals sortiren diverses branques

La seva poesia, amb elements petrarquistes, és considerada la successora de la de Pierre de Ronsard i un precedent de la de François de Malherbe Récueil des oeuvres poètiques 1601 i Récueil de quelques vers amoureux 1602

Collaborà en la premsa d’Alacant i publicà el drama en vers El precio de una corona 1879 i el poema La corona de flores 1887 Fou autor, amb Antoni Galdó, del recull biogràfic Alicantinos ilustres 1889

El vilar de Cods era emplaçat vora l’actual pilaret de Sant Climent El capbreu de Santa Maria d’Iscles ara de Puiasons de vers el 1070 menciona propietats d’aquesta església i dels habitants del llogaret