Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors de la revista The Fugitive , portaveu de la tradició del sud durant els anys vint Els seus primers llibres foren Chills and Fever 1924 i Two Gentlemen in Bonds 1927 En l’estudi crític God Without Thunder 1930, mostrà el seu pensament retrògad en matèria de religió, actitud ja palesa en els seus poemes Selected Poems , 1945 La seva aportació més significativa és a la crítica literària, camp en el qual fou un dels principals exponents del New Criticism Publicà també un volum de crítica amb aquest nom 1941

Sembla que era fill del comte Hug I d’Empúries Fou nomenat bisbe per Guifré de Cerdanya, arquebisbe de Narbona, el 1062 Reestructurà la canònica d’Elna, composta de vint-i-quatre membres, reféu la casa canonical i recuperà els béns usurpats pels vescomtes de Castellnou i per altres senyors Assistí a les treves de Toluges 1065 i al concili reformador de Girona 1077 Consagrà un altar major nou a la catedral d’Elna 1069 i l’església de Santa Maria del Riquer 1073, on establí un petit priorat dependent de Cuixà

Deixeble de Pascó a Llotja Barcelona, residí després a Roma 1907-09 i viatjà i exposà a Madrid 1910, Londres 1923 i París 1925 Exposà diverses vegades a Barcelona fins el 1929, i sobresurt la seva participació al Segon Saló d’Humoristes 1918 Collaborà a “L’Esquella de la Torratxa”, “Papitu”, “La Mainada” i “La Figa” Evolucionà des del seu primitiu traç nerviós fins a un estil molt anys vint Féu també publicitat i restauració d’obres d’art En 1925-32 collaborà com a crític-corresponsal a “The Studio”

Integrat dins el corrent que preconitzà l' economia social de mercat , fou professor a Friburg i un dels fundadors de la revista “Ordo” En l’obra Kapitaltheoretische Untersuchungen ‘Investigacions teòriques sobre el capital’, 1934 elaborà una nova teoria de l’interès, i en Die Grundlagen der Nationalökonomie ‘Els fonaments de l’economia nacional’, 1940 enumerà vint-i-cinc tipus teòrics de mercat, en combinar-ne les situacions possibles, des de la del monopoli a la de lliure competència i intermèdies, tant per part de l’oferta com per part de la demanda

A vint anys publicà la novella The Two Sisters ‘Les dues germanes’, 1925 Durant la Segona Guerra Mundial fou pilot de la RAF, i de les seves experiències sortiren diverses narracions És autor de les novelles The Poacher ‘El caçador furtiu’, 1935, Love for Lydia ‘Amor per Lydia’, 1951, The Sleepless Moon ‘La lluna insomme’, 1956, The Darling Buds of May ‘Els estimats brots de maig, 1958, The Wild Cherry Tree ‘El cirerer bord’, 1968, The Triple Echo 1970 i The Song of the Wren ‘La cançó del fraret’, 1972

Vida Durant més de vint anys dirigí la Cobla Empordanesa, en la qual tocava el fiscorn Fou professor d’aquest instrument a Figueres i compongué una gran quantitat de sardanes, entre les quals El foc de Castelló , La festa de Santa Màxima i Joguines d’una pastora , així com música de ball i obres corals També escriví misses, motets, rosaris i música coral religiosa Bibliografia Complement bibliogràfic Ripoll i Cornell, Esteve Una vida en solfa Antoni Agramont i Quintana, 1851-1906 , Ajuntament de Castelló d’Empúries, Castelló d’Empúries 1997

S’inicià tocant en petits clubs del Greenwich Village i de Washington DC fins que, el 1971, fou descoberta per Chris Hillman L’any següent fou cridada a Los Angeles per a gravar el seu primer LP GP De nou a Washington, el 1973 formà la seva primera banda, dissolta el 1975 en formar-se la llegendària Hot Band Ha enregistrat vint-i-cinc àlbums i ha rebut nombrosos premis, entre els quals el Grammy a la millor collaboració de country amb veu, el 1999, per After the Gold Rush

Probablement fou deixeble de Johannes Ockeghem, perquè el seu nom apareix en la Deploration que Cretin escriví a la mort d’aquell Desenvolupà la seva carrera sobretot a Ferrara, on durant algun temps coincidí amb Josquin Des Prés i Jacob Obrecht, a Florència i a la cort reial francesa La seva obra conservada inclou nou misses, la major part basades en chansons profanes, una dotzena de motets i prop de vint chansons franceses El 1503, O dei Petrucci publicà un volum dedicat exclusivament a les misses de Ghiselin

S’inicià de petit en l’orquestra del seu pare, i tocà en les principals formacions americanes dels anys vint i trenta El 1937 entrà a l’orquestra de Louis Armstrong, collaboració que durà fins el 1940, any que creà la seva pròpia banda Influït per la música d’Armstrong, desenvolupà un estil personal que el dugué a ser considerat el trompetista més important dels anys trenta La construcció de línies melòdiques fluides el convertí, amb relació a l’instrument, en un pont entre la concepció jazzística clàssica i la moderna

Estudià a Colònia i a partir del 1907 s’inicià en la música de cambra amb Max Reger A vint anys debutà com a solista al Konzertverein de Viena El 1918 fou nomenat professor de la Hochschule de Berlín i un any més tard fundà un quartet de corda Amb l’adveniment del nazisme abandonà Alemanya i es traslladà a Suïssa 1935, després a Anglaterra i finalment, el 1939, als Estats Units L’any 1950 fundà l’Escola de Música de Marlboro Fou professor, entre d’altres, de Yehudi Menuhin