Resultats de la cerca

Inicialment només aparegué un volum 1923, amb treballs de Ramon Turró, Pere Coromines, Jaume Serra i Hunter, Dwelshauvers, Xiberta, Tomàs Carreras i Artau, Gottron i d’altres, una crònica de les tasques de la Societat i del moviment filosòfic als Països Catalans i bibliografia Calgué esperar la recuperació de la Societat Catalana de Filosofia per tal que el 1988 se'n reprengués la publicació Des d’aleshores s’ha publicat ininterrompudament N'han estat directors en aquesta darrera etapa Jordi Sales Coderch i Josep Monserrat

Fill de Josep Maria Bayarri i Hurtado Obtingué el premi extraordinari de final de carrera 1952 a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles Rebé el Premio Nacional d’escultura 1955 Fou un dels fundadors del Grup Parpalló Entre la seva producció sobresurten les escultures fetes amb planxes metàlliques Professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València 1976-1981 Rebé la Medalla d’Or del Cercle de Belles Arts 1996 i la Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana 2010

Estudià teologia i lleis Secretari d’Antoni Despuig, l’acompanyà quan aquest era auditor a Roma, i després quan fou nomenat arquebisbe de Sevilla Deixà inèdita una descripció de la catedral de Sevilla i una notícia històrica i genealògica de la casa Despuig Ram de Montoro Però la seva obra més coneguda és el mapa de l’illa de Mallorca, gravat per Josep Montaner el 1785 i patrocinat pel futur cardenal Despuig, el qual hi afegí una notícia històrica sobre els pobles de Mallorca

Estudià música a Barcelona amb Josep Brocà Es dedicà principalment a l’ensenyament de la guitarra Fou professor a l’Escola Municipal de Cecs de Barcelona des del 1860 fins a la seva jubilació, el 1922, i en 1897-98 fou també professor del Conservatori del Liceu Fundà, juntament amb Miquel Llobet, la Lira Orfeo, un conjunt de quinze instruments de corda pinçada Aquesta institució el distingí amb el càrrec de professor d’instruments de pua i el tingué sempre entre els més entusiastes collaboradors

Fou alumna de Josep Soler a l’Escola Municipal de Música A només deu anys feu la primera aparició pública, en un concert organitzat pel Foment del Treball a Barcelona Continuà els estudis a París amb André Hecking, becada per l’Ajuntament barceloní El 1918 oferí un recital al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona Actuà en nombroses ciutats espanyoles i en diferents cicles de música a la Ciutat Comtal, incloses les aparicions amb la Banda Municipal dirigida per J Lamote de Grignon

Inicià els estudis de teoria musical a Barcelona amb Josep Cumellas i Ribó i tot seguit els de violí amb Enric Ainaud De caràcter inquiet, estudià estètica i altres matèries de teoria musical Visqué llargues temporades entre França París i Suïssa, on realitzà diverses gires, sovint amb el pianista Ferran Via Publicà articles musicals en la premsa madrilenya i una memòria del moviment artístic espanyol a França i l’Amèrica del Sud Amb el guitarrista Andrés Segovia promogué el cicle Música en Compostela a partir del 1958

Entre els seus membres cal esmentar Bartomeu Artigues, Antoni Caimari, Carl Mansker, Josep Prohens i Joan Serra, entre d’altres Es distingeix per la pluralitat dels seus components, i reuneix compositors de les tendències i els credos estètics més variats Després de sis anys de portar a terme una intensa activitat amb l’organització d’homenatges, concerts monogràfics i cicles de conferències, entrà en una etapa d’una certa letargia Collaborà activament amb la Fundació ACA en l’organització dels Encontres Internacionals de Compositors

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Manlleu i posteriorment al Conservatori del Liceu 1906-07 Fundà una acadèmia de música a Barcelona, La Colosal És autor d’un miler de títols que abracen des de sardanes a cuplets, sarsueles, pasdobles i tangos Entre d’altres, és autor de les sardanes Catalunya plora , dedicada a la mort d’Àngel Guimerà, La sardana republicana , Empordà lliure i La sardana d’en Manelic , i del tango Fumando espero 1923 Fou germà de l’escultor Josep Viladomat

Fundat el 1948 com a secció del Centre Social Metropolità, estigué vinculat a la companyia de Transports Metropolitans de Barcelona El seu primer entrenador fou Josep Vila, que feu pujar l’equip a primera categoria catalana després de guanyar el campionat de segona categoria A 1952 i el de primera categoria B 1953 Els anys seixanta i setanta jugà a tercera divisió estatal i posteriorment tornà a competir en campionats catalans La temporada 1986-87, jugant a segona catalana, es fusionà amb el Club Esportiu Mediterrani

Fundat al principi dels anys cinquanta, aconseguí diversos podis en el Campionat de Catalunya L’any 1957 fou l’etapa de més èxits per a l’equip masculí, que guanyà el Campionat d’Espanya i de Catalunya per equips Era format pels germans Jordi i Josep Maria Palés i per Martí Olivar, que també aconseguiren títols d’Espanya individuals Els principals èxits de l’equip femení foren la consecució de tres subcampionats d’Espanya consecutius 1957, 1958, 1959 Desaparegué al principi dels anys seixanta