Resultats de la cerca
Es mostren 14520 resultats
Carles de París
Pintura
Pintor.
Emigrà a Amèrica i s’establí a Mèxic, on residí del 1828 al 1836 És autor del quadre Relació del general espanyol Isidro Barradas a Tampico , que el president de Mèxic Antonio López de Santa Ana regalà al Congrés de la Unió 1835 Féu una important exposició a l’Academia de San Carlos de la ciutat de Mèxic, on cal destacar les obres Un altre paisatge 1851, els retrats de Don Benito Guerra i de la seva muller, Baronessa de Febril de Meaux 1855 el 1862, s’exhibí l’obra La verge amb el Nen També cal esmentar un oli titulat La Plaza Mayor de Mèxic , diversos paisatges de Zacatecas, de…
Ricard Mestre i Ventura
Disseny i arts gràfiques
Edició
Editor.
Interessat per la situació dels presos, ingressà en el Comité propresos de Vilanova, que treballava per la millora de les seves condicions Dedicat al periodisme, publicà el diari La Estela , i, simultàniament, també publicà, a Barcelona, Terra Lliure , als tallers de la Solidaridad Obrera Fou director de la revista Catalunya Remarcable defensor de la causa republicana, fou un dels fundadors de la Federació Ibérica de Juventudes Libertarias i, durant la Guerra Civil Espanyola, “milicià de la cultura” a la brigada 133 El 1939, s’exilià a França, i més tard fixà la seva residència…
Willy Claes
Política
Polític belga.
Diputat al Parlament federal belga pel partit socialista flamenc des del 1970 i ministre d’educació 1972, economia 1973-74 i comerç 1977-81 i novament economia 1988-92, dirigí la reconversió industrial més important que ha viscut Bèlgica El 1992 fou nomenat ministre d’afers estrangers i president del Partit dels Socialistes Europeus, a la Haia Fou vicepresident de W Martens i M Eyskens 1992-94 Secretari general de l’OTAN des del mes d’octubre del 1994, durant el seu mandat afrontà la integració dels antics membres del Pacte de Varsòvia i la guerra de Bòsnia A l’octubre del 1995…
Joan Batlles i Alerm
Cristianisme
Eclesiàstic.
Inicià els estudis al seminari, però els hagué d'interrompre a causa de la Guerra Civil i posteriorment els completà a la Universitat Gregoriana de Roma, on es llicencià i fou ordenat prevere 1943 De nou a Barcelona, fou professor del seminari 1949 i el 1953 consiliari diocesà dels joves d' Acció Catòlica Contribuí decisivament a la fundació del Centre d'Estudis Pastorals 1968, que dirigí fins el 1993, que en fou destituït Vicari episcopal de Badalona sud 1970-81 i del Vallès Oriental i el Maresme 1981-90, defensà activament l’arrelament de l’Església en la realitat catalana,…
Jean Prouvé
Arquitectura
Arquitecte francès.
Fill d’un dels principals creadors modernistes de l' escola de Nancy , Victor Prouvé El 1931 creà els Ateliers Jean Prouvé per a l’estudi d’elements metàllics industrialitzables per a aplicar a la construcció Per a alguns, el seu mur cortina de l’estació Citroën de la Porte de la Villette 1925 fou el primer que es realitzà Membre de la Union des Artistes Modernes 1934, creà el mobiliari per a la nova Ciutat Universitària de Nancy 1933 el 1936 fou un dels collaboradors en la construcció de la Maison du Peuple de Clichy i de l’edifici del club Roland Garros a l’aeroport de Buc Després de la…
Carlo Ponti
Cinematografia
Productor cinematogràfic italià.
Estudià dret i exercí com a advocat Començà a produir pellícules després de la Segona Guerra Mundial associat a Dino de Laurentis, del qual se separà a mitjan anys cinquanta, i produí la gran majoria dels films que entre els anys quaranta i seixanta projectaren el cinema italià a un primer pla internacional Entre les produccions de més renom sobresurten Roma città aperta , de R Rossellini 1945, La strada , de F Fellini 1954, La Ciociara , de V de Sica 1955, Dr Zhivago , de D Lean 1965, guanyadora de sis Oscars, Matrimonio all’italiana 1965, V de Sica, Zabriskie Point , de M…
Raymond Poincaré

Raymond Poincaré (gener de 1913)
Jebulon / Wikimedia Commons / CC0
Història
Política
Polític francès.
Famós advocat, diputat 1887, ministre de l’educació 1895, vicepresident de la cambra i senador 1903, fou el membre més prominent de la dreta republicana Retirat de la política activa, fou elegit novament ministre de finances 1906 i, en caure el gabinet socialista Clemenceau-Caillaux, fou cridat per AFallières a la presidència del consell 1912 com a cap de l’oposició parlamentària Retingué la cartera d’afers estrangers fins a l’elecció, no sense l’oposició de l’esquerra, com a president de la república 1913 Antagonista d’Alemanya i sostenidor de la Triple Aliança , la seva actitud precipità la…
Pere Piulachs i Oliva
Metge cirurgià.
Estudià a Barcelona i es llicencià el 1931 Durant la guerra civil fou metge de l’Hospital Clínic fins a mitjan 1938, que fou detingut al vapor Uruguai i al castell de Montjuïc El 1940 guanyà la càtedra de patologia i clínica quirúrgiques de Santiago de Compostella Passà a Saragossa 1941 i a Barcelona 1942-76, on detingué la mateixa càtedra Autor de diverses obres mèdiques, les seves Lecciones de patología quirúrgica iniciades l’any 1948 han tingut una influència decisiva en la cirurgia hispànica contemporània Publicà també llibres de poesia El viento encadenado i obtingué el…
William Pitt
Història
Política
Polític i estadista, anomenat el Vell, per distingir-lo del seu fill.
Fou un dels més grans oradors de la història parlamentària britànica Elegit diputat per primera vegada el 1735, la seva carrera fou blocada durant molt de temps a causa de l’enemistat de Jordi II Vicetresorer d’Irlanda i tresorer general de l’exèrcit 1746, esdevingué un personatge molt popular gràcies a una honestedat poc corrent Nomenat primer ministre 1756, el rei el destituí l’any següent, però fou cridat novament setmanes més tard per formar un govern sota la presidència nominal del duc de Newcastle Dirigí, amb èxit, la guerra dels Set Anys 1756-63 Després de dimitir el 1761…
Pere II de Portugal
Història
Rei de Portugal (1683-1706).
Fill de Joan IV de Portugal i de Lluïsa de Guzmán El 1667 prengué el poder al seu germà Alfons VI, incapacitat, i el reclogué a Cintra fins que morí Essent regent signà el tractat de Lisboa-Madrid 1668 pel qual la corona castellana, després d’anys de lluita, reconeixia la independència portuguesa i tornava les places ocupades, a excepció de Ceuta Coronat rei 1683, aspirà a la successió de Carles II de Castella com a descendent de Maria de Portugal, filla dels Reis Catòlics, però s’hagué d’acontentar a participar en la guerra de Successió, primer a favor de Felip V i després en…