Resultats de la cerca
Es mostren 17486 resultats
teixir a pas tancat
Indústria tèxtil
Teixir mitjançant el procediment que consisteix a donar el cop de batan per a batre la passada de trama quan la calada ja és closa o bé quan ja s’ha començat a obrir la calada següent.
sistema d’armes de forma d’imatge o contramesura
Militar
Equip militar dissenyat per a introduir senyals estranys o erronis en un radar o en un receptor de radiocomunicacions, o bé per a pertorbar la recepció, el funcionament o l’eficàcia dels receptors de radiocomunicació de leadversari.
Inclou els equips de pertorbació i els d’antipertorbació
neofigurativisme
Art
Moviment pictòric, també anomenat nova figuració, que reacciona contra l’estètica institucionalitzada de l’informalisme i proposa un retorn a la figuració, bé que ultrapassant els estrets límits de la representació especular de l’objecte en qüestió.
Engloba una sèrie diversificada de tendències durant la dècada dels anys seixanta i conserva una bona part de residus informalistes i de la pintura d’acció Les deformacions, les transformacions i les prolongacions a què sotmet, sobretot, el cos humà fan que aquest es constitueixi en la condensació de tota una experiència viscuda i es converteixi en l’escena del terror, l’aïllament i l’angoixa Alliberat del pes de la tradició acadèmica representativa, es llança, en una mena d’autoteràpia, a la dura crítica del seu context opressor, alhora en un gest d’impotència i de venjança N’és, sens dubte…
conceptacle
Botànica
Cavitat comunicada amb l’exterior per un porus, excavada en el tal·lus d’algunes algues brunes ( Fucus
), a l’interior de la qual es formen els òrgans reproductors, espermatocists o bé oocists, juntament amb nombrosos pèls estèrils.
clíper
Transports
Veler, aparegut vers el 1830, que es caracteritzava per la seva gran velocitat, independentment del tipus d’aparell, bé que solia arborar aparell rodó (de fragata o de bricbarca) o de veles de ganivet (aparell de goleta).
Originàriament el buc fou de fusta, i després, també, mixt i fins i tot metàllic de formació còncava per tal que la roda tallés millor la mar amb la qual cosa hom guanyava velocitat però perdia fins i tot un terç de la capacitat de càrrega, l’eslora arribà a ésser 7,2 vegades la mànega així, en algunes singladures, la velocitat arribà a ésser de 19 nusos de mitjana El tonatge era molt variable i anava des d’unes 500 tones fins a unes 4 500 Els primers clípers foren construïts als EUA pels volts del 1830, i els constructors britànics els imitaren tot seguit La guerra de Secessió nord-americana…
andreeides
Botànica
Subclasse de molses acrocarpes, d’aspecte semblant al de les molses típiques, per bé que tenen un protonema tal·lós i un esporòfit sense seta que s’obre per escletxes verticals, que inclou l’ordre de les andreeals.
actin-
Forma prefixada del mot grec aktís, -ĩnos, que significa 'raig de llum', usada per a denotar relació amb l'actinisme o efectes actínics, o bé la presència, en animals, d'una estructura radiada (ex.: actinoide, actinologia, actinomorf).
glàndules odoríferes
Anatomia animal
Glàndules pròpies dels mamífers, els rèptils, els insectes i alguns miriàpodes i que, en secretar substàncies a l’exterior, serveixen per a establir una comunicació intraspecífica durant l’època de zel, o bé com a mecanisme defensiu.
subadditivitat
Matemàtiques
Propietat d’una funció f tal, que, per a tot x, y del seu domini, essent x+y del domini, compleix f(x+y) ≤f(x) + f(y) o bé f(x+y) ≥f(x) + f(y).
Si es compleix la igualtat, hom parla aleshores d' additivitat
tetractinèl·lides
Zoologia
Subclasse de porífers de la classe de les demosponges caracteritzats per la presència d’espícules tetraxones, o bé només d’espongina, organització tipus lèucon, forma aplanada, oval o arrodonida, encara que també n’hi ha d’incrustants.
No presenten protuberàncies o ramificacions Tenen un o més òsculs a la superfície superior Són exclusivament marines i viuen en aigües poc profundes Se subdivideixen en tres ordres les mixosponges , d’esquelet només d’espongina, amb Halisarca, Oscarella i Chondrosia , algunes de les quals incrustants, les microescleròfores , d’espícules molt petites, amb Plakina , i les corístides , proveïdes d’espícules llargues, amb Geodia i Tethya taronja de mar, entre les més comunes a les mars dels Països Catalans