Engloba una sèrie diversificada de tendències durant la dècada dels anys seixanta i conserva una bona part de residus informalistes i de la pintura d’acció. Les deformacions, les transformacions i les prolongacions a què sotmet, sobretot, el cos humà fan que aquest es constitueixi en la condensació de tota una experiència viscuda i es converteixi en l’escena del terror, l’aïllament i l’angoixa. Alliberat del pes de la tradició acadèmica representativa, es llança, en una mena d’autoteràpia, a la dura crítica del seu context opressor, alhora en un gest d’impotència i de venjança. N’és, sens dubte, el representant més significatiu l’irlandès Francis Bacon. A l’Estat espanyol, Antonio Saura, Eduardo Arroyo i d’altres han encetat aquests mateixos plantejaments o uns de semblants. Als Països Catalans destacà l’Equip Crònica.
m
Art