Resultats de la cerca

Gènesi i edicions Aparegué en forma de novella a terminis a la revista  Joventut  del 19 de maig de 1904 al 20 d’abril de 1905 Tingué un èxit esclatant, amb les consegüents edicions successives fins a la del 1909 En els jocs florals de Barcelona d’aquest mateix any obtingué el premi Fastenrath No fou editada de nou fins el 1945 en el pròleg d’aquesta edició l’autora explica que l’obra estava preparada per sortir poc abans de la Guerra Civil i que, a instàncies de Lluís Via, director de Joventut , es proposava d’afegir-hi dos capítols sencers que, pel fet de semblar-li massa prolixos, havia…

Situació Al bell mig d’una vall aixoplugada per la mola de Lord i la serra de Busa hi ha l’esglesiola de Sant Iscle i Santa Victòria, a la pagesia de Casallobeta, entre el riu Cardener i el torrent de les Cases Des d’aquest indret es pot contemplar el Capolatell, que forma un esperó rocallós amb grans cingleres i que fou convertit en presó militar durant la Guerra del Francès Mapa 292M781 Situació 31TCG852630 Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental L Prat Una vista de l’exterior de l’església, amb l’absis, posteriorment sobrealçat L Prat Del punt quilomètric 9 de…

Situació Vista exterior de l’església, amb la capçalera L Prat Ja des del segle XI aquesta església apareix esmentada, amb sant Quirze com a titular, situada dins la parròquia i el terme del castell de Llobera de Solsonès, municipi al qual pertany Mapa 329M781 Situació 31TCG728437 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Torà fins a trobar al cap de 8,500 km, a mà dreta, un trencall on s’indica que el camí porta a la Coma 1,200 km Una vegada al mas d’aquest nom, l’església es troba a uns 400 m, distància que cal fer a peu En tenen la clau a la Coma , i s’hi celebra culte molt…

El 9 de novembre de 1799 el 18 de Brumari, Napoleó Bonaparte va aconseguir la direcció politicomilitar de la República Francesa L’èxit de la campanya d’Itàlia del període 1796-97 li va permetre fer aquest pas De la Convenció als Alps El 1804 va esdevenir emperador d’un territori que anava creixent el Grand Empire Gràcies als estats satèllits que s’anaven configurant amb els noms de regne de Westfàlia, regne d’Itàlia, regne de Nàpols, confederació del Rin, gran ducat de Varsòvia, Bonaparte podia decidir Berlín, 1806 el bloqueig continental als productes britànics El febrer del…

Situació Sant Esteve de Talau, petita església parroquial del romànic tardà formada per una nau i l’absis semicircular ECSA - A Roura Aquesta església parroquial és al poble de Talau, llogaret gairebé despoblat a 1 328 m d’altitud Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 33’ 57” N - Long 2° 11’47” E Talau és situat a 2 km en línia recta d’Aiguatèbia Hom hi arriba des d’Oleta per la carretera D-4 A les envistes d’Aiguatèbia, cal prendre un trencall a mà esquerra que mena a Talau Història El lloc de Talau és esmentat per primera vegada els anys 874-75 villa Talatio en el cartulari de Sant Andreu d’…

Té per genearca Burchard mort el 1040, comte al Scherragau, probablement del llinatge dels ducs de Suàbia El seu net Frederic I de Zollern o de Zolre o Zolorin mort entre el 1114 i el 1125 ja era comte de Zollern el 1111 El segon dels seus fills formà la línia del comtes de Zollern-Hohenberg , amb capital a Hohenberg, de la qual sorgiren les branques Hohenberg-Nagold extingida l’any 1417 i Hohenberg-Hohenberg extingida el 1486 i que acabà amb el comte Rodolf III de Zoller-Hohenberg mort el 1389, que vengué Hohenberg a Àustria el 1381 El primogènit continuà la línia dels comtes de Zollern ,…

El genearca conegut és Amell , casat amb Ermengarda i pares de Seguer I de Perapertusa , senyor del dit castell, que el 1017 assistí a la fundació del bisbat de Besalú, i de Pere I de Perapertusa , el qual fou pare de Ramon I de Perapertusa i de Berenguer I de Perapertusa , els quals, el 1073, signaren l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac El darrer fou avi de Berenguer II de Perapertusa , que el 1140 era senyor dels castells de Perapertusa, Montalbà i Querbús, la Torre de Triniac i les forces de Rufiac i Cucunhan Amb el seu fill Berenguer III de Perapertusa mort després del…

Aquest castell es troba va inicialment dins el comtat d’Osona, però passà a formar part del patrimoni dels comtes de Besalú El castell formava part de les defenses de la vall de Gombrèn El terme del castell sembla que s’estenia per tota la vall El lloc de la vall de Gombrèn es documenta amb la forma de “ Gomesindo morto ” a partir de l’any 918, quan Tendered vengué al monestir de Sant Joan de les Abadesses una casa situada al comtat d’Osona, en els confins de la vila anomenada “ Gomesindo morto ” En canvi el castell de Blancafort no es documenta fins l’any 1 246, quan el rei Jaume I vengué…

Situació Una vista exterior de la torre del castell de Sacirera, molt mutilada, però que encara deixa veure perfectament el seu endreçat aparell F Junyent-A Mazcuñan Les restes del castell, concretades en un tros de torre rodona, són adossades al mas Cirera, pagesia que destaca enmig d’una zona conreada estesa al sector sud-oriental del terme, prop de la població Long 2°01’19” - Lat 41°55’31” Hom hi va seguint la carretera que uneix el Bages amb el Lluçanès, passant per Avinyó i Sant Feliu Sasserra Poc després del quilòmetre 61 i a mà dreta, surt un camí carreter que condueix al mas Cirera,…

Situació Vista del costat sud de l’església, amb el castell al fons ECSA-X Solé L’antiga església de Sant Pere és al costat del castell de les Sitges Mapa 34-14 361 Situació 31TCG529311 Per a arribar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent XSB Història En l’inventari de les rendes del bisbe d’Urgell a Sanaüja, datable entre els anys 1042 i 1075, apareix esmentada la quarta part del delme de Palou de Sanaüja que, segons aquest document, havia estat bescanviat per la quarta part del delme de Ciges Aquesta menció del delme és una prova de l’existència d’una…