Situació
Sant Esteve de Talau, petita església parroquial del romànic tardà formada per una nau i l’absis semicircular.
ECSA - A. Roura
Aquesta església parroquial és al poble de Talau, llogaret gairebé despoblat a 1 328 m d’altitud.
Mapa: IGN-2249. Situació: Lat. 42° 33’ 57” N - Long. 2° 11’47” E.
Talau és situat a 2 km en línia recta d’Aiguatèbia. Hom hi arriba des d’Oleta per la carretera D-4. A les envistes d’Aiguatèbia, cal prendre un trencall a mà esquerra que mena a Talau.
Història
El lloc de Talau és esmentat per primera vegada els anys 874-75 (villa Talatio) en el cartulari de Sant Andreu d’Eixalada, monestir que n’havia adquirit la major part per donacions o compres successives a diversos particulars, propietaris alodials. Després de la destrucció de l’abadia d’Eixalada per un aiguat l’any 878, tot aquest patrimoni passà a l’abadia de Sant Germà i Sant Miquel de Cuixà. La possessió del lloc de Talau per part de Cuixà seria confirmada pel privilegi del rei Lotari del 9 de febrer de 958, per la butlla del papa Joan XIII, del desembre del 968, com també per la butlla de Sergi IV, del 1011. El domini de Cuixà sobre Talau duraria fins a la fi de l’antic règim. Talau constituí aviat, juntament amb els llocs de Moncles, Trapa, els Plans, Serramitjana, Toévol, Cabrils, Turol i Ocenyes, un terme territorial anomenat la Vall del Feu (Vallis de Feudis, 1258), la senyoria del qual pertanyia a Sant Miquel de Cuixà. S’estenia essencialment a la riba dreta o baga del riu de Cabrils.
Planta de l’església, ampliada amb una capella al nord i amb el portal obert a migdia.
R. Mallol
La parròquia de Talau també fou una dependència de Cuixà. La primera notícia segura de l’església de Talau es troba en la butlla que adreçà el papa Sergi IV a Sant Miquel de Cuixà el 1011, en què li confirmà la vila de Talau amb l’església de Sant Esteve.
Església
És una església de nau única, capçada a llevant per un absis semicircular que té una finestra axial de doble esqueixada. Tardanament s’afegí una capella al mur nord. L’extrem de ponent de la nau actualment no és visible perquè hi ha una casa que s’adossa en aquest sector. El portal, d’arc de mig punt, s’obre al mur de migdia. En aquest mateix mur s’alça un campanar d’espadanya de dos ulls. La nau és coberta amb una volta de canó de perfil apuntat i també és apuntat l’arc presbiteral que precedeix l’absis. L’església sembla datar del segle XIII.
Pica
Pica baptismal de l’església decorada amb elements de marcada senzillesa.
ECSA - A. Roura
El temple parroquial de Sant Esteve conserva a l’interior una pica baptismal. Ara la pica és recolzada sobre el terra (no conserva el peu) i adossada al mur; per aquest motiu només és visible parcialment.
La decoració de la pica és feta d’un bocell que segueix els perímetres superior i inferior. El mateix bocell, aquest cop fent línies en sentit diagonal, ressegueix el cos de la pica; dins dels espais formats per aquestes diagonals hi ha, a la part superior, mitges esferes. El treball ornamental de la pica ha patit els efectes de l’erosió, i malgrat la dificultat d’establir una data, per la pervivència dels models en el temps cal considerar aquesta peça de tradició romànica.
Talla
L’església de Sant Esteve de Talau conserva la talla d’un Crist o Majestat de fusta policromada.
Talla de Crist policromada de reduïdes dimensions fotografiada davant la porta ferrada de l’església.
ECSA - A. Roura
Detall de la part superior de la figura de Crist, que permet apreciar els diversos afegits en color vermell.
ECSA - A. Roura
Porta una corona, té els braços lleugerament flectits i els polzes en adducció. El cos és dret i el perizoni, molt simple, presenta uns plecs molt suaus; a les cames l’aresta de les tíbies és prou marcada. El rostre, lleugerament inclinat a la dreta, té els ulls oberts i el nas marcadament llarg, els peus paral·lels són clavats cada un amb un clau i descansen sobre un subpedani. La creu és relativament moderna.
El Crist de Talau, clarament romànic, és el que més s’apropa al dit de Serdinyà i es pot datar al segle XIII; probablement pertany a la primera meitat.
Ferro forjat
La porta de l’església de Talau conserva un conjunt de ferramentes d’època romànica o de tradició romànica.
Tres grups de ferros a cada batent conformen la decoració. Són formats per les típiques tiges planes, sense estries, que a banda i banda s’estructuren en les formes cargolades o volutes. Igualment, es conserva una argolla sobre una placa calada, que sembla contemporània de la ferramenta. Tot indica que ens trobem davant d’un treball difícil de datar, per la continuïtat dels models i la repetició de fórmules de provada acceptació. (PP)
Bibliografia
Bibliografia sobre l'església
- Abadal, 1926-50, vol. II (I), pàgs. 94-98; 1954-55, VIII, doc. 32, pàg. 261, doc. 37, pàg. 263, doc. 40, pàgs. 264-265 I doc. 94, pàgs. 313-315
- Cazes, 1974, pàgs. 29-30
- Junyent, 1992, doc. 45, pàgs. 63-68
Bibliografia sobre la talla
- Durliat, 1956, pàgs. 45-47
- Dictionnaire des églises de France, 1966, pàgs. 158-159
- Bastardes, 1978, pàgs. 275-278 i 1987