Resultats de la cerca
Es mostren 30159 resultats
aigua termal
Petit llac d’aigües termals proper al llac Rotorua (Nova Zelanda)
© Eulàlia Rius
Geologia
Aigua que en tota època de l’any brolla per causa natural a temperatura superior a la de l’ambient (uns 5°); això li permet de portar en dissolució gran proporció de sals minerals.
Sol ésser d’origen profund gradient tèrmic o bé ésser associada a una anomalia geotèrmica positiva, com ara un magma poc refredat, una zona de falla, etc Hom reconeix a l’aigua termal una acció terapèutica, atribuïda tradicionalment a l’alta temperatura, però probablement ocasionada per la seva riquesa en gasos heli, argó, etc i per la seva radioactivitat
acumulador d’aire comprimit
Tecnologia
Gran dipòsit subterrani —generalment natural: cova, mina, etc— que és carregat amb aire a pressió mitjançant un compressor alimentat amb els excedents de corrent d’una central elèctrica, en les hores de baix consum.
En la descàrrega, el mateix aire alimenta una turbina de gas, connectada a un alternador, quan la demanda d’electricitat excedeix les possibilitats de la central
chasing
Indústria tèxtil
Tipus d’acabament que hom aplica als teixits de cotó i que consisteix a fer-los passar diverses vegades per la calandra fins aconseguir que presentin un tacte molt suau i una gran lluentor.
cerasti
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, oriünda del sud d’Itàlia, amb una alçària de 20 a 30 cm, de fulles linears, oposades, blanquinoses, i flors, en gran nombre, blanques, vistoses.
És conreada en jardineria
Hug de Cardona-Anglesola i de Perellós
Història
Senyor de les baronies de l’Albi i de Cervià, fill gran d’Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles i d’Elfa de Perellós, senyora de les baronies de l’Albi i Cervià.
Era molt jove quan la desgràcia caigué sobre la seva família el 1463 Foragitat, amb la seva mare i el seu germà Acard, de les baronies paternes per Joan II, visqué en terra addicta, on fou fet patge del rei-conestable Pere IV El 1490 es casà amb Joana de Ballester Acabada la guerra, pledejà inútilment a les corts de 1473-79 pel retorn de les baronies que Joan II havia donat al seu oncle Antoni de Cardona-Anglesola
organdí
Indústria tèxtil
Teixit de cotó amb lligat de tafetà, molt més fi i transparent que la mussolina de cotó, que ha estat sotmès a l’organdisatge per tal de conferir-li una gran rigidesa i transparència.
És fabricat amb fils de cotó jumel pentinat de nombre entre 60 i 100 per a l’ordit i entre 100 i 150 per a la trama, en blanc o en colors clars Algunes vegades és brodat Són molt apreciats els organdís suïssos És emprat especialment en la confecció de vestits, de bruses i de cortines transparents
dioècia
Botànica
Fenomen propi de les espècies de plantes dioiques que constitueix el grau més avançat de diversificació sexual, amb una gran diferència entre els individus masculins i femenins, cadascun dels quals produeix llurs gàmetes específics.
caoba africana
Botànica
Gran arbre de fusta, de la família de les meliàcies, de color bru vermell intens, fulles bipinnades de folíols el·líptics i flors en raïms penjants, que viu a la part occidental d’Àfrica central.
crustaci | crustàcia
Micologia
Dit del tal·lus d’una gran part dels líquens mancat de còrtex inferior i que viu fortament adherit a la superfície del substrat (roca, escorça, etc), en el qual fins i tot pot penetrar.
concerto grosso
Música
Tipus de concert1 desenvolupat al llarg del segle XVII i les primeres dècades del XVIII on s’alternen un petit grup d’instruments (concertino) i un altre de més gran (tutti o ripieno).
El primer a compondre’n fou A Corelli, que, igual que GF Händel en el seu opus 6 no, en canvi, en l’opus 3, utilitzà només els instruments de corda JS Bach, en canvi, emprà una instrumentació molt més variada en els Concerts de Brandenburg només el segon, el quart i el cinquè adoptaren clarament la forma de concerto grosso Des del final del segle XVIII s’han adoptat diferents noms per a un plantejament instrumental i estructural semblant la simfonia concertant, al Classicisme, o el concert per a orquestra, al segle XX, en són dos exemples