Resultats de la cerca

Deriva del grànul acrosòmic i és delimitat per una membrana externa i una altra interna, contigua a la del nucli L’acrosoma té una gran importància en el moment del reconeixement i la penetració de l’espermatozoide en les membranes oocitàries reacció acrosòmica

Té la cua llarga 30 cm i notablement forcada S’alimenta de tota mena de carronya, insectes, rèptils i mamífers petits Habita al centre i al S d’Europa, a l’Àsia Menor i al NE d’Àfrica És comú als Països Catalans

Consisteix en una bretxa d’una amplada determinada en funció de la seva impedància característica, practicada sobre la metallització anterior, de manera que la propagació té lloc al llarg de la bretxa i entre les dues superfícies metàlliques separades per la bretxa

És de colors bru clar, de groguenc a verd clar, o blanquinós té molt poca plasticitat També s’anomena esmectita És usada per al blanqueig i desgreixatge de la llana, i també com a absorbent per a la clarificació d’olis i greixos

Té una composició intermèdia entre el granit i la diorita Les textures són les mateixes que les del granit menys la textura gràfica Molts dels grans batòlits descrits com a granítics són en realitat granodiorítics És l’equivalent de les dacites volcàniques

Forma cristalls blancs, òpticament actius, poc solubles en aigua però solubles en alcohol i èter És un derivat de l’indole És emprat com a miòtic, sialagog i antiespasmòdic, sovint en forma de salicilat, i té una acció antagònica amb l’atropina

En el calendari romà era el dotzè, i hom el dedicava a uns ritus purificatoris, les februalia de februare, 'purificar’, d’on li vingué el nom Té vint-i-vuit dies els anys comuns i vint-i-nou els anys de traspàs

Té el pèl curt i la coloració molt vistosa, amb taques negres, blanques i groguenques És un bon corredor, i escomet zebres, bous i antílops caça tant de dies com de nits Habita, en grups d’uns 30 individus, a la sabana africana

Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic i pertany al grup dels piroxens És de color fosc verdós o marró i, a vegades, negre Té esclat de vidre, la seva duresa és de 6 i la seva densitat de 3,4-3,9

En l’antic calendari romà era el novè dels mesos calendari, del qual fet li prové el nom de novem , ‘nou’ Els refranys referents al novembre alludeixen a la sembra i a les pluges que li fan bona saó Té 30 dies